«Mai no vaig pensar que després de tenir el fill deixaria de jugar a bàsquet»

El 19 de febrer naixia al Trueta l’Ethan, el fill de l’escorta francesa de l’Spar Girona. La jugadora ja ha començat la rehabilitació per tornar a les pistes, tot i que no es marca data de retorn. En aquesta entrevista repassa com ha viscut tot el procés i destaca el suport que li ha donat el club.

Com es troba, ara que ja fa quatre mesos que és mare? 

Estic bé! Al principi em notava cansada, però ara estic bé. Estic contenta amb aquest nadó.

Ser mare és com s’imaginava?

És una cosa nova per a mi! No en tenia ni idea del que significava ser mare, però és una sensació molt bona. És molt especial estimar algú d’una manera tant profunda com aquesta, com estima una mare al seu fill.

Com es troba físicament, ha començat a preparar-se per tornar a jugar la temporada que ve amb l’Spar Girona?

De moment encara no puc fer gaires coses. Només bicicleta i alguna cosa de gimnàs, una mica de peses... no puc saltar encara. Estic començant un procés de rehabilitació per estar a punt, abans de començar a córrer he de passar per això. M’he començat a preparar. Ara encara no sé quan podré tornar a jugar, quan estaré preparada. Potser al setembre, potser al novembre... encara no ho sé. És un procés. Quan estigui llesta, tornaré a jugar.

Per a una esportista professional és més fàcil o més difícil ser mare?

No sé si puc dir si és fàcil o no. El que puc dir és que és una cosa nova, que he d’aprendre a fer, a ser mare i també tornar a competir al màxim nivell com a esportista professional. Crec que el procés serà llarg però no és impossible.

La baixa per maternitat està ben regulada en el cas de les esportistes d’elit?

Per a mi, hi ha diferència entre Espanya i França. Quan tens un fill la Federació i la Seguretat Social ja saben com serà el procés i és fàcil per a la jugadora no haver-se de preocupar. Però he sentit que aquí és una mica diferent. Penso que les coses han de canviar perquè primer som dones i potser durant la nostra carrera esportiva volem ser mares. És important tenir el suport de la Federació i dels clubs.

Ho són, els clubs i les federacions, de sensibles amb la maternitat?

Penso que moltes jugadores estan preocupades a l’hora de comunicar als clubs que estan embarassades, perquè aleshores el club els ha de buscar una substituta. Però és el mateix que si una jugadora es lesiona. Per què no ha de ser el mateix amb la maternitat? Més enllà d’això, però, penso que sí que els clubs són sensibles amb aquesta situació.

Va comunicar al club i a les seves companyes l’embaràs l’agost passat. Com va viure aquells dies?

Com li deia abans, totes estem espantades quan comuniquem al club que estem embarassades. Encara que sigui una cosa bona per a nosaltres, com a dones, perquè tindrem un fill, potser això no ho és per a ells. Jo he sigut afortunada i he tingut el suport de l’Uni en tot moment. Quan ho vaig dir al club s’ho van agafar bé i han estat al meu costat tots aquests mesos, durant l’embaràs i quan he tingut l’Ethan.

Per què tenen por de comunicar un embaràs?

Per allò que li deia abans, perquè hauran de buscar una altra jugadora i no tots els clubs ho accepten. Aquesta situació, el dret d’estar embarassada, hauria de ser normal perquè som dones i durant la nostra carrera esportiva moltes volem ser mares.

Vostè tenia contracte amb l’Spar Girona per dos anys més. Patia per la seva situació, es va arribar a plantejar la retirada del bàsquet per ser mare? 

Mai no he pensat que deixaria de jugar després de tenir el meu fill. Ara tinc 33 anys i encara em queda carrera per davant. M’ho prenc com un repte: vull tornar a jugar després de tot aquest procés, després de l’embaràs i de ser mare. No vaig estar mai espantada que una altra jugadora em pogués prendre el lloc a l’Uni, perquè encara que pel que fos no hagués continuat a Girona, hauria trobat un altre equip.

Entenc que li agradaria que l’Ethan, el seu fill, la veiés jugar a l’elit.

Sí, i tant! Encara que sigui molt petit, m’agradaria que això formés part dels seus records.

Es pot ser mare i esportista d’elit?

Sí que és possible. No soc l’única, no soc la primera esportista d’elit que és mare. M’agradaria que també hi hagués més jugadores que passessin per la maternitat perquè això ha de canviar. Espero que aviat hi hagi més jugadores de bàsquet que siguin mares.

Al vestidor de l’Uni fins ara l’única mare era Labuckiene. Hi ha parlat?

Durant la temporada hi vaig parlar una mica, de la maternitat. Ara fa temps que no.

Quan vostè hagi de viatjar pels partits de l’Uni es podrà endur l’Ethan? Com ho té plantejat aquest aspecte?

No ho sé. Potser durant la pretemporada provaré d’endur-me’l amb mi, perquè els desplaçaments són a prop de Girona, però durant la temporada, no. Haurem de viatjar a d’altres països, matinar molt... i això seria massa per al nen. L’Ethan no necessita això, ara.

L’Ethan és un gironí més. Per què va decidir tenir-lo a Girona?

Per què estic enamorada d’aquesta ciutat i d’aquest país. He estat aquí durant tota la temporada, el club em va donar suport, i aquí a Girona tenia tot el que necessitava.

Amb qui va parlar, qui la va ajudar, durant tots aquests mesos d’embaràs?

Durant tota la temporada vaig tenir el suport del personal mèdic de l’Uni, de la Laia (Palau) i de tota la gent de l’oficina i del club. Va ser fàcil per a mi tot el procés d’embaràs, i ara aquests primers mesos de maternitat. Les companyes d’equip també van estar sempre acompanyant-me, malgrat que no les veia gaire durant l’embaràs.

Quins objectius es marca quan torni a jugar?

Per a mi la clau serà tornar a estar al mateix nivell que abans de l’embaràs. Si puc estar millor, perfecte. Això seria el meu primer objectiu.

Pensa en la selecció?

(Riu). Mai els diria que no! Estic esperant la trucada que em diguin que compten amb mi.

La temporada va ser molt complicada per les lesions i uns resultats que no van ser els esperats. Com ho vivia?

Aquesta temporada ha sigut molt dura, per l’equip, el club i l’afició. No vam aconseguir els resultats que esperàvem. A l’inici del curs vam guanyar la Supercopa, era una bona cosa, però després hem perdut moltes altres competicions. Jo desitjava amb totes les meves forces que potser a final de temporada podia tornar per ajudar l’equip, només pensava en això, tot i que sabia que era impossible perquè havia de passar un procés de recuperació. Estic trista per la temporada també perquè hem tingut moltes lesions.

Què ha trobat a faltar del bàsquet?

He trobat a faltar el joc, trepitjar la pista, lluitar cada partit, estar davant l’afició, sentir l’escalf de la gent de Girona. He trobat a faltar la competició i els fans.

S’imagina el seu primer partit a Fontajau, quan torni?

Hi penso sovint. No sé com serà el dia del retorn, però segur que serà molt emotiu.

Ha marxat Bernat Canut, i Laura Antoja serà la nova entrenadora. Han arribat peces noves i s’han perdut referents com Araújo. Què li sembla l’equip?

Tindrem un molt bon equip. Les jugadores que hem fitxat són molt bones. Conec com juguen i compartir vestidor amb elles serà positiu, vindran noies amb molt talent com Regan Magarity o Sandra Ygueravide. Hi ha un molt bon equip i la temporada que ve serà molt bona. També tenim bones tiradores. I jo treballaré dur per poder tornar i fer molts triples a Fontajau.

Subscriu-te per seguir llegint