Laia Codina: De jugar amb nens al Cassà a la final del Mundial

Una jove de Campllong de 23 anys, Laia Codina, i les seves companyes de la selecció espanyola han fet història classificant-se per a la final del Mundial després d‘una agònica victòria contra Suècia. La gironina, que aquesta temporada ha comptat poc al Barça però que, en canvi, és titular per a Jorge Vilda a la selecció, pot sumar diumenge (12h) contra Anglaterra o Austràlia (demà se sabrà) un altre títol (ja té dues Champions i un europeu sub-19, a banda de tres lligues) a un currículum que la converteix en una de les esportistes gironines més llorejades, tot i la seva joventut, i que també li va valer el juny passat ser escollida com la millor esportista gironina als premis Atenea del Diari de Girona. Avui Espanya ha guanyat gràcies als gols de Salma Paralluelo i Olga Carmona en un partit de llegenda per al futbol i l’esport femení espanyol en general.

Ara recull els èxits i s’especula que aquest estiu podria canviar el Barça per l’Arsenal. Però entre el 2005 i el 2014, quan Laia Codina era només una nena de Campllong aficionada al futbol, que idolatrava Carles Puyol, va haver d’iniciar-se en l’esport al Cassà en un equip de nens, a falta d’equips femenins. Amb alguns d’ells s’hi va retrobar el maig de 2021 a Cassà, en un homenatge que li van fer després de la seva primera Champions amb el Barça. Aquell equip prebenjamí que la temporada 2007/08 va anar a Andorra a disputar un torneig estava format pels tècnics Berni Domingo i Xevi Subirana, i Codina compartia gespa amb Àlex Almar, Robert Bou, Marçal Pérez, Quim Garzón, Guillem Cuixart, Eloi Ribas, Joan Castañé, Xevi Casas, i un Arnau Comas format al Barça i que ara juga al Basilea, a Suïssa.

Al Barça hi va arribar en categoria cadet. Cinc temporades al futbol base blaugrana, liderant el filial l’any del seu ascens a la lliga Reto Iberdrola, van precedir el seu salt al primer equip. Hi debutava contra l’Sporting de Huelva l’octubre de 2019, i quatre dies més tard, ho feia a la Lliga de Campions. La temporada 2020/21 ja va formar part a tots els efectes de la primera plantilla professional, on ha jugat aquest temps llevat d’una cessió al Milan, i malgrat que té un any més de contracte, algunes fonts la situen fora del Barça aquest curs i guanya força l’opció de l‘Arsenal. El seu bon Mundial segur que l’ajuda a mantenir-se entre les millors, mentre acaba els estudis de Periodisme que va començar fa uns anys amb la il·lusió de treballar algun dia fent ràdio, sigui o no, d’esports.

De moment diumenge pot seguir fent història, jugant la final del Mundial. Ahir va estar al camp tot el partit contra Suècia, amb la seva solvència habitual. El partit, resolt en un desenllaç amb una càrrega emocional insuportable amb tres gols en els últims deu minuts i en què Carmona va evitar la pròrroga amb una acció celestial, no va ser més que el penúltim capítol d’una selecció que s’ha acostumat en aquest Mundial a imposar-se sempre als exercicis de supervivència més extrems.

La semifinal

Vilda va tornar a ser un entrenador intervencionista. Alexia Putellas tornava a l’onze inicial, després de dues suplències seguides, i la sacrificada era Esther González, el lloc de la qual ocupava Jenni Hermoso, de nou en punta. Olga Carmona substituïa la sancionada Oihane Hernández i Ona Batlle tornava al lateral dret. A Suècia, mateixa alineació que contra el Japó. Cap de les dues seleccions aconseguia liderar la batuta del matx. Era una estira i arronsa. I totes dues van tenir ocasions per obrir el marcador. La primera clara va ser per a Espanya, després d’una centrada d’Olga Carmona -que va ser una de les millors-, però ningú va aconseguir rematar una pilota morta a l’àrea que va deixar Alba Redondo entre rebutjos alts.

Tot el perill de Suècia va passar per Rolfö, que va saber dissimular bé les seves molèsties al genoll que arrossega des de les semifinals de la Champions contra el Chelsea. Quan la de Kungsbacka posava la sisena, arribava amb facilitat a l’àrea. Van estar providencials Irene Paredes i Codina, i Ona Batlle a l’ajuda. Cata Coll, molt sòlida i segura també amb els peus, va enviar a córner amb una parada un xut de la blaugrana des de l’interior de l’àrea a centre de Björn.

Els últims 10 minuts van ser de bogeria. Primer va marcar Salma. Centrada de Jenni des de l’esquerra, va rebutjar la defensa sueca i la pilota va caure a la saragossana, que no va perdonar des de l’interior de l’àrea. L’eufòria va durar poc. Com va passar contra els Països Baixos, Suècia va empatar pocs minuts després, obra de Blomqvist després d’una centrada lateral de Rolfö. Lluny de caure, Espanya va treure tot el seu orgull i va anar a buscar més. Quan la pròrroga ja es veia a venir, va aparèixer Olga Carmona per dur Espanya a la final.

Subscriu-te per seguir llegint