Els gironins cauen a les semifinals dels 1.500m al Mundial, però Guerrero somriu amb un tros de marca

Era molt difícil que Esther Guerrero aconseguís entrar a la final dels 1.500m d’aquests mundials d’atletisme i, finalment, no ha pogut ser així. La banyolina, però, va acabar ben somrient. De motius, tres de molt mèrit: Ha corregut gairebé per sota els 4 minuts (4’00.13), cosa que significa una marca personal i que la situa com la tercera espanyola més ràpida de la història en aquesta disciplina. I, a més a més, marca Olímpica.

«No en soc conscient, no tenia la sensació d’anar tan ràpid, però després d’ahir tenia la il·lusió de ser aquí, lluitant per una final del campionat del món. Era la cursa que fa quatre anys que vull córrer, i he sortit amb això en ment. Anar pel primer carril segurament m’hagi ajudat, i estic contenta perquè costa molt fer una cursa de 1.500 regular, l’he feta i he estat on volia», ha dit.

La seva semifinal va ser la més ràpida de les dues, amb Kipyegon marcant un ritme infernal per imposar-se amb 3’55.14. El passi a la final, caríssim, amb 3’57.85. Va marcar-lo l’australiana Hull, acabant amb l’etíop Welteji, l’holandesa Hassan i les britàniques Mur i Snowden per davant. L’altra cursa, la primera, va ser més lenta. El millor temps, de fet, no supera el de Guerrero. La kenyana Chepchirchir va imposar-se amb 4’02.14, seguida de l’etíop Haylom, la irlandesa Mageean, l’americana McGee, la britànica Courtney-Bryant i la italiana Cavalli. Marta Pérez va quedar fora per només 13 centèsimes, acabant en setè lloc.

Mechaal també cau

Al seu torn, Adel Mechaal tampoc ha pogut classificar-se per la final. El palamosí ha fet una bona cursa, sempre ben col·locat, però en l’última recta no ha trobat l’energia suficient per igualar l’esprint dels seus rivals. Ha corregut els 1.500m en 3:33.33, a 36 centèsimes de l’accés a la final.

En una prova de molt nivell, en què, per cert, va córrer més de pressa que a l’espanyol, Mechaal, tot i afirmar que «no és excusa», no ha pogut evitar recordar «les dues setmanes perdudes abans de l’espanyol». «Ser o no a la final es decanta per tres dècimes, i això són petits detalls que sumes durant la temporada, i no et pots despistar, la gent arriba en forma i has d’estar igual que ells», ha afegit. Pel que fa a la prova, el palamosí ha valorat que «a l’última recta Katir (també fora, darrere Mechaal, buidant-se al final) estàvem en posicions de passar, ha sigut una lluita bonica i toca seguir treballant».

Va guanyar l’americà Nuguse (3:32.69), seguit pel kenyata Kipsang, l’holandès Laros (rècord nacional), el francès Habz, el noruec Nordas i el britànic Gourley a la final. L’altra semifinal, també més lenta, va tancar-se amb un 3’34.98 d’Ingebrgtsen, a qui no van poder superar però acompanyaran en la pugna per les medalles el britànic Kerr, l’americà Hocker, l’espanyol Mario García, el portuguès Nader i el kenyà Cheruiyot.

Subscriu-te per seguir llegint