El cas Rubiales copa la premsa internacional: «Sorprèn perquè Espanya té fama d’avançada en feminisme»

‘Algunes mares ho tenen’ (‘Some Mothers Do’Ave’Em’, a Catalunya es va titular 'N'hi ha que neixen estrellats') és una sèrie britànica dels setanta en què el protagonista era un autèntic desastre, però era venerat per la seva mare. Des d’aleshores, el títol de la comèdia s’ha convertit en una expressió en anglès per descriure algú inepte. I amb ella obre aquest dimarts la portada el tabloide britànic Daily Star. «Màxima vergonya aliena: la mare del ‘bavós’ del petó en vaga de fam en una església», es llegeix, al costat de la foto del president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, amb el subtítol «noi dolent». 

El ‘Daily Star’ és un diari sensacionalista de baixíssima qualitat. Però la tempesta desencadenada pel petó forçat (ell diu que consentit) de Rubiales a la jugadora Jennifer Hermoso ha copat també els mitjans internacionals de prestigi durant dies. Aquest dilluns, el cas ha sigut el titular d’obertura de ‘The New York Times’: «Un petó forçat, i un passar comptes contra el sexisme a Espanya». També ha ocupat les portades de mitjans com ‘Le Monde’ a França, el ‘Financial Times’ al Regne Unit o el ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ a Alemanya. La BBC li ha dedicat hores en el seu canal de notícies o la seva ràdio. «Porto sense parar de treballar sobre el cas des de divendres», assegura a aquest diari Guy Hedgecoe, periodista establert a Espanya de la BBC Ràdio, l’‘Irish Times’ i ‘Politico’. 

La cadena pública britànica ha enviat diverses alertes sobre el tema com a notícia d’última hora als subscriptors de la seva aplicació mòbil, que té més de 10 milions de descàrregues només a la botiga de Google. El mateix han fet altres mitjans internacionals de referència. «La fiscalia espanyola obre una investigació [obre diligències] contra el màxim dirigent del futbol que va fer un petó a una jugadora després de la victòria de la Copa del Món de futbol», notificava com a notícia d’última hora aquest dilluns el ‘New York Times’, amb 10 milions més de subscriptors. 

«Les raons que ens mouen els estrangers a interessar-nos en el cas són les mateixes que mouen i indignen els espanyols: la selecció femenina, campiona del món, no ha tingut ni una nit per celebrar, per culpa del comportament d’aquest senyor», opina en conversa amb aquest diari Mathieu de Taillac, periodista francès establert a Espanya que treballa per a ‘Le Figaro’ i ‘Radio France’.

Tots els corresponsals consultats ressalten la insòlita demanda de seguiment del cas des de les seves capitals. Les conseqüències del petó forçat de Luis Rubiales (ell diu que consentit) a la futbolista Jenni Hermoso han fet la volta al món. 

«Recorda el cas dels càntics racistes contra el jugador del Reial Madrid Vinícius Júnior, però això està tenint més durada i recorregut; també és veritat que hi ha una mica de sequera informativa», diu un periodista d’un important mitjà nord-americà que prefereix no dir el seu nom. «Que s’estigui tractant aquest tema es deu al mateix senyor Rubiales, perquè cada vegada que fa alguna cosa, ho empitjora», argumenta Hans-Günter Kellner, periodista resident a Espanya que escriu per al ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ i la DLF. 

A través dels mitjans està arribant a l’arena política internacional. «Imaginin Angela Merkel fent-li el mateix a Philipp Lahm [el capità de la selecció alemanya que va guanyar el Mundial del 2014]», va dir aquest dilluns la ministra d’Exteriors germànica, Annalena Baerbock, a la sortida d’un partit de futbol femení. «A tothom li hauria semblat increïble. Això ho diu tot». 

També hi ha hagut rèplica i posicionament des de les Nacions Unides. El seu alt comissionat per als Drets Humans, Volker Türk, ha expressat la seva solidaritat amb la futbolista espanyola i la seva esperança que el cas «marqui un punt d’inflexió» en el món de l’esport, en què les dones «continuen sent objecte d’assetjament sexual i abusos».

Hans-Günter Kellner, periodista alemany a Espanya per al ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ i la DLF

«La meva primera nota la vaig escriure dilluns passat, per a la secció d’Esports. El que crida més l’atenció és que els fets [el petó forçat] no concorden amb la impressió que tenim a Alemanya sobre com d’avançat està el feminisme a Espanya. Aquí es debat molt més sobre la qüestió social del feminisme que a Alemanya. La cobertura que li estem donant ha sigut superior a la mitjana.

A la secció d’Esports ha superat el tractament que donem a les mítiques remuntades del Reial Madrid, que se segueixen molt a Alemanya. El que no hem tractat és el tema de la mare tancada a l’església, perquè informativament no és rellevant.

En realitat, que s’estigui tractant tant el tema es deu al mateix senyor Rubiales. Cada vegada que fa alguna cosa, empitjora la situació. En lloc de donar una disculpa sincera el primer dia, pressiona la protagonista i envia un vídeo en què diu que es disculpa perquè no té més remei. Després, divendres, en lloc de presentar la seva dimissió, continua, malgrat el mal que fa al futbol espanyol. És una fugida cap endavant en què s’ho carrega tot. A més, manifesta un problema més gran: en el futbol en general, i en la Llei de l’Esport en particular, no hi ha un sistema de control de les federacions esportives. És el president qui les controla».

Guy Hedgecoe, periodista britànic a Espanya per a la BBC Ràdio, l’‘Irish Times’ i ‘Politico’

«La BBC li ha donat a aquest tema moltíssima importància. Porto treballant sense parar des de divendres. Crec que crida molt l’atenció dels mitjans internacionals perquè diu molt sobre Espanya: a primera vista sembla simplement la pugna entre el màxim dirigent del futbol espanyol i una jugadora. Però després s’ha convertit en el cas d’una suposada agressió sexual just en el moment que Espanya s’ha emportat el Mundial. Això crida molt l’atenció. 

El tema té moltes altres dimensions: el consentiment sexual i com ha avançat Espanya en aquests anys en aquest aspecte, molt més ràpid que altres països. Aquest xoc reflecteix que hi ha gent que no està d’acord amb aquests canvis, els que com Rubiales parlen de «fals feminisme». Aquestes dissensions són sempre molt interessants. Em recorda el cas dels insults contra el jugador del Reial Madrid Vinícius. Des de la BBC hi va haver molt seguiment del tema, pel que deia del racisme en el futbol. L’altre cas comparable seria el de ‘La manada’, que es va cobrir també amb molt detall. Allò va fer canviar el país. Potser estem veient el mateix amb Rubiales». 

Mathieu de Taillac, periodista francès a Espanya per a ‘Le Figaro’ i Radio France

«Jo aquest dilluns vaig estar cobrint la manifestació de Madrid. No hem parat amb aquest tema, especialment la setmana anterior i els meus companys del cap de setmana. Per començar, estem reflectint el debat que hi ha a Espanya. Si aquí no s’hagués suscitat, no ho hauria fet fora. Les raons que ens mouen als estrangers a interessar-nos són les mateixes que indignen a Espanya: la selecció campiona del món no té ni una nit per celebrar pel comportament d’aquest senyor.

A més, crida l’atenció a gent de sensibilitats diferents: als més pròxims a les qüestions feministes, però també al diari ‘Le Figaro’, conservador. Fa l’efecte que el tema interpel·la tothom. A alguns per sentiment de solidaritat, a altres per la idea que ‘ja estan els mitjans muntant un tema enorme quan hi ha qüestions més importants, com la inflació’.

La gent automàticament es posiciona. En els comentaris de les notícies hi ha arguments enfrontats. Uns diuen que es tracta d’una altra prova del «wokisme» [moviment activista de conscienciació sobre qüestions de desigualtat considerat radical i censor per certs sectors]; que es parla d’això però no d’altres agressions o directament violacions. Hi ha també qui recorda com Emmanuel Macron va entrar al camp quan França va guanyar el Mundial a l’Argentina i va fer una abraçada a Kylian Mbappé. A ell se’l veia molest amb aquesta efusivitat».