«Ens vam entrevistar amb cinc entrenadors i de seguida vam veure clar que Salva Camps era el que necessitàvem»

Vuit fitxatges i passar d’un entrenador amb més de 1.100 partits a l’ACB a un altre que hi debuta com a principal. Per què un canvi tan radical?

No ho percebem com un canvi tan radical. Tenim uns principis a nivell de joc i metodologia i, a partir d’aquí, decidim quin entrenador i jugadors volem. Vam considerar que amb Aíto no estàvem alineats en aquest sentit i que el millor era que cadascú seguís el seu camí. I l’arribada de Salva Camps està en la línia d’aquests principis d’estil de joc i mètode que li deia. Vuit fitxatges? Hi ha moltes raons. Hi entren raons econòmiques, esportives, de la voluntat del club i/o el jugador... la voluntat de continuïtat sempre hi és present perquè és un valor important, però és complicada quan no tens una capacitat econòmica generosa.

El dia que puguin donar més continuïtat a les plantilles voldrà dir, per tant, que també s’ha fet un pas endavant en l’economia?

Segurament, sí, sí. Si mira la majoria de fitxatges de la lliga, tot està relacionat amb la capacitat econòmica que tenen els clubs. Un jugador, si està més d’una temporada en un equip, veu com li canvia la fiscalitat, que és més alta, i per tant, necessites més diners per poder-lo mantenir.

Per què trien Salva Camps d’entrenador?

Aquest estiu vam fer un procés seguint la línia i la metodologia que volem al club. Ens vam entrevistar des de l’àrea esportiva amb cinc entrenadors, els vam escoltar, i a partir d’aquí vam veure molt clar que en Salva era el tècnic i la persona que necessitem. Ens ha de portar al creixement i consolidació que busquem. És un tècnic preparadíssim, no només pel seu paper d’assistent aquests darrers anys a Manresa o al grup de treball de la selecció espanyola, o pel seu pas pel Gran Canària. Tenim un tècnic jove, tan jove com nosaltres a l’elit, i estem en la mateixa onada. Aquestes primeres setmanes de treball ens confirmen que hem encertat en la decisió. N’estem molt contents.

Per quants anys ha fitxat?

Més d’una temporada.

Marc Gasol deia que han equilibrat més la plantilla. Ho veu igual?

La temporada passada vam haver de fer-ho tot molt ràpid, sense la perspectiva d’aquest estiu, recordi que vam pujar el 19 de juny, i dues hores abans de començar aquell partit no ho sabíem. Ara hem viscut la lliga de dins, tenim més coneixement, i segur que hem equilibrat més l’equip, tant a nivell físic, com tècnic, com de talent.

De totes les baixes, la més traumàtica és la de Taylor?

Segur. No només pel que ens donava a la pista. És un jugador exemplar, un líder, un exemple amb fets i no de paraula. Aquest tipus de jugadors tenen un valor afegit molt important.

Si no hagués aparegut l’Unicaja després del traspàs de Brizuela al Barça, creu que hauria seguit a Girona?

Segur, segur. Taylor, fins a molt pocs dies abans que s’executés aquesta opció, estava amb nosaltres. Tot es va accelerar en qüestió d’hores.

Contra el Rasta Vechta van destacar Ike Iroegbu i Yves Pons. Seran els nous líders?

Seran dos jugadors molt importants, en la posició de 1 i de 4. Van estar bé, però no m’agradaria centrar-me només en dos noms. Portem dues setmanes i mitja de pretemporada i els partits ara serveixen perquè els jugadors es vagin coneixent, els tècnics coneguin els jugadors, i es posi en pràctica el que s’entrena. 

Com fitxa el Bàsquet Girona?

Hi ha un procés de seguiment durant la temporada. Tenim uns principis en defensa i en atac, del primer equip fins al darrer de la base, i a partir d’aquí busquem jugadors que vagin en aquesta línia. Després també és molt important el procés que fem des de l’àrea esportiva al juny i juliol, quan trobem que un jugador ens pot encaixar, i que és analitzar informes del que pot aportar més enllà de la pista. És tan important, o potser més, el que es veu de portes en dins, que el que passa a la pista. Volem saber el seu dia a dia, si és receptiu a les correccions, si és bon company, com reacciona a la derrota... tota una sèrie de coses que no surten en els vídeos o a les xarxes. Això ho has de preguntar i buscar.

Quan va saber que Marc Gasol no començaria la temporada i com va afectar això a la confecció de la plantilla?

No hi ha un dia en concret. En cap moment hem estat dibuixant la plantilla pendents d’en Marc. Ell sap que no comença la temporada i a partir d’aquí ja veurà. Ara tenim 12 fitxes, però la temporada passada en teníem 13. El que hagi de ser, serà, en el tema Marc.

Èric Vila representa la quota gironina. En el futur hi ha d’haver més gironins, siguin jugadors que ja són a l’ACB, o siguin sorgits de la base, al primer equip?

La voluntat, mirant enrere, sempre hi és. Ens agrada el bàsquet de proximitat. El bàsquet a Girona i a Catalunya té molta qualitat. Si el jugador que busquem el trobem a Girona, millor que a Tarragona. I si és a Tarragona, com el cas de Sorolla, millor que a un altre lloc. Ara mateix, parlant de la base, la distància entre l’EBA i l’ACB és enorme. Es poden establir ponts que permetin tenir jugadors a EBA i que en tres o quatre anys arribin a dalt? Es pot fer. Nosaltres hi creiem.

Cedir la plaça d’EBA al Salt no és fer una passa enrere?

No, aquí hi ha un tema de territori, de comunitat. L’entrenador és Albert Sàbat i pràcticament tot el grup de jugadors són formats al Bàsquet Girona. La metodologia d’entrenament i de joc és Bàsquet Girona. En aquest sentit no hi ha problema. 

Com van plantejar-se que Sàbat pogués dirigir l’equip?

L’Albert està en un procés de formar-se com a entrenador. Que hagi agafat l’EBA és molt bo a nivell de club. Té l’oportunitat de fer aquesta formació pròpia i, a l’hora, com que coneix la realitat d’un equip ACB, el treball que pot fer allà, per a nosaltres és molt bo. Marc Serra ha fet una feina molt bona aquestes dues darreres temporades però pensem que l’Albert també ho pot fer molt bé, aportant aquesta percepció real que té ell de l’elit. L’Albert no ha marxat, és Bàsquet Girona, i ara està en aquest procés de formació que veurem quan durarà i on el portarà.

Quan vostè va entrar el 2020 de director esportiu una de les primeres decisions va ser prescindir d’Àlex Formento. Què ha canviat perquè ara l’hagin fitxat d’assistent de Salva Camps?

Són les circumstàncies del moment. El 2020 vam fer una sèrie de valoracions i vam considerar que per l’equip que havia de competir a LEB Or era millor portar un altre entrenador. Ara han passat els anys, l’Àlex va fer el seu camí com a tècnic, l’any passat com a assistent amb Joan Peñarroya al Baskonia, i creiem que en aquest context actual ens ajudarà moltíssim. Coneix el club de dins, ha adquirit una experiència molt important en aquest nivell i tenir-lo al cos tècnic és un valor afegit.

Creu que la permanència serà més cara aquesta temporada?

No ho sé. Ara no li sé dir, no ho sap ningú. Hem de treballar i treballem en ser respectuosos amb la idea i principis que tenim de joc, i en el que hem entrenat durant la setmana. Volem jugar a una intensitat alta tants minuts com sigui possible. Després hem de pensar en la millora del jugador, ajudar-los en el seu espai de millora individual. La gran evolució d’un equip durant la temporada passa per això, per la millora individual del jugador. Tornant a la pregunta, la classificació ja la mirarem quan toqui.

Què trobarà l’aficionat que vingui aquest any a Fontajau?

Veurà un equip intens, proactiu, que busca el rival, que juga amb intensitat. Que buscarà els tirs amb intenció. Sempre amb el màxim esforç. La gent veurà jugadors que aniran al màxim, serem un equip amb energia, que no es rendeix.

Periodista, treballador social a Càritas o director esportiu... on ha gaudit més?

Jo gaudeixo de la feina que estic fent en cada moment i la faig amb responsabilitat i amb consciència col·lectiva. Inicio la quarta temporada al Bàsquet Girona i ho gaudeixo. El bàsquet va ser la meva activitat professional com a periodista, i ara ho és com a director esportiu. La clau és gaudir del dia a dia sempre i veure com allò que penses i projectes avança i es pot fer realitat.

El club no té res a veure amb aquell que va conèixer el 2020, tot just quan era a punt de debutar a LEB Or.

Ha canviat molt. Aquella primera temporada a LEB Or va ser complicada perquè encara hi havia la pandèmia, jugàvem sense públic i el sistema de competició era dantesc. Faltant dues jornades per acabar, vam rebre el Melilla. Si guanyàvem depeníem de nosaltres per fer play-off, i si perdíem, estàvem gairebé a Plata. Per sort vam guanyar aquell partit.