Els Amics de les Arts i la "responsabilitat molt bèstia" de composar l'himne del Bàsquet Girona

S'ha acabat l’entrenament i, de manera immediata, a la pista de Fontajau hi han entrar tres reforços: Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Dani Alegret. No es guanyaran les garrofes fent triples, però des d’aquest diumenge engrescaran l’afició amb un nou himne que han compost i que avui van presentar a la plantilla. L'han rebut amb entusiasme. És un cant que enganxa, té ritme i que, a partir del proper cap de setmana, anirà ja per sempre més lligat a la història del Bàsquet Girona. «El club va contactar amb nosaltres per fer-nos la proposta i com que som gent que ens solem apuntar a aquest tipus de coses, ens agrada el bàsquet, i dos dels tres membres del grup vivim a Girona, vam pensar que no ho podíem deixar escapar», explicava Joan Enric Barceló. 

Els Amics de les Arts, per tant, afegeixen un nou servei a la seva nòmina d’aportacions a la ciutat. Per a la història quedarà aquell macroconcert a la Copa per celebrar el 5 de juny de 2017 el primer ascens a Primera del Girona FC. I tot seguit hi haurà l’himne del bàsquet, o un Festivalot plenament consolidat com la porta d’entrada de molta mainada a la música i a la cultura. S’han aventurat també en el teatre musical (Pares normals), i han actuat en escenaris imponents, però tot i això confessen que crear un himne «és una responsabilitat molt bèstia», en paraules de Piqué, que Alegret secunda: «no és el mateix fer un himne que una cançó, a nivell musical teníem clares una sèrie de consignes, com ara que la melodia fos fàcil de recordar, que la gent se’l fes seu amb facilitat, i que també funcionés cantat a capella malgrat que està gravat amb instruments. Havia de tenir una èpica que contagiés energia, una cosa que molts cops, a les cançons, hi renunciem, perquè una cançó amb molta èpica pot resultar artificial».

Els tres integrants d’Els Amics de les Arts es confessen futbolers, tot i que amb matisos. «El bàsquet és més divertit que el futbol, passen moltes més coses», subratlla Piqué. Barceló i Alegret s’hi han enganxat pels seus fills, que practiquen aquest esport. Barceló, fins i tot, és abonat del Bàsquet Girona i sovint es deixa veure per Fontajau. I aquesta afició l’ha reconnectat amb la seva joventut, quan seguia els partits de l’antic CB Girona. «Recordo un partit contra el Breogán on ens jugàvem la permanència. Jo era allà (assenyala un costat de la grada) i aquí hi havia una pancarta que em va quedar gravada ‘Som 5.000 contra 5, és impossible perdre’. Aquell sentiment, juntament amb el que van copsar en una trobada amb treballadors del club i membres de la grada d’animació l’han volgut plasmar a l’himne que estrenaran diumenge, durant el descans del partit contra el Madrid. Un duel entre colíders i equips imbatuts.

"Un himne ha de ser èpic per contagiar energia. En una cançó sovint hi renunciem perquè l’èpica pot resultar artificial allà»

Dani Alegret

— Els Amics de les Arts

En el cant del Bàsquet Girona hi apareixen conceptes com que la ciutat és tres vegades Immortal, una picada d’ullet a la història del bàsquet masculí a la ciutat, que s’ha hagut de refundar diverses vegades. Joan Enric Barceló explica que «la lletra és una carta al jugador del nostre equip, volem dir-li que això és una lluita desigual, que no només són ells a la pista sinó que hi ha tota una afició que també empeny». Ferran Piqué recorda aquella antiga època Akasvayu i els dos anys que Marc Gasol hi va passar com a jugador «i després es va esvair tot» fins que l’ara president va fundar l’actual club com a escola de bàsquet i l’ha acabat portant a l’ACB. Dani Alegret explica, per la seva banda, que «volíem també que hi hagués la presència del seguidor a la cançó i si pareu bé l’orella veureu que també se’ls sent cantar. Vam passar un dia de gravació molt xulo amb la gent del club i de l’afició que vam convidar». Ara aquest repte «un dels encàrrecs més difícils que ens han fet, perquè és una cosa concreta i has de representar els valors d’un club, no es tracta de fer un disc» esperen que agradi als seguidors: «ells seran els que l’hauran de defensar cada jornada, nosaltres no hi serem, però l’himne quedarà». 

El tema només es podrà escoltar en directe un altre cop, més enllà de diumenge: en el concert que Els Amics de les Arts oferiran a l’Auditori el 27 d’octubre. «Vam pensar que era un bon moment, obrint les Fires i tocant a Girona, amb tota perquè no tindria gaire sentit fer-lo en cap altre escenari», valora Dani Alegret. Abans els primers que el podran escoltar seran els 5.200 aficionats que ompliran Fontajau diumenge. Un Girona-Madrid que arriba després de l’increïble inici de l’equip amb un 3-0 i que comptarà amb l’encoratjament de tota la grada amb aquest nou himne que es proposa fer «tremolar» Fontajau.

Subscriu-te per seguir llegint