Josep Antoni Hermida: "La meva trajectòria esportiva és una vida de passió"

«Vaig començar en aquest món perquè m’agradava anar en bici i descobrir la Cerdanya, jo no pensava en ser campió del món o en participar en cinc Jocs Olímpics». Josep Antoni Hermida, conegut popularment com ‘El Pistoler’, per les seves mítiques celebracions simulant dues pistoles amb les mans, defineix la seva trajectòria esportiva com «una vida de passió». El puigcerdanenc, que encara resideix a la localitat gironina, es va retirar de l’alta competició l’any 2016: «Des d’aleshores em dedico a l’ambaixadora activa de la marca amb la qual he corregut durant la major part del temps, el Merida Biking Team». Hermida, també treballa en la prova i desenvolupament de prototips per l’equip, és comentarista en diverses curses a Red Bull TV i forma part de l’organització d’esdeveniments com la Catalunya Bike Race, l’Andalusia Bike Race o La Rioja Bike Race, entre d’altres.

Nascut l’any 1978, ‘El Pistoler’ és el biker gironí més important de la història de l’MTB. El seu palmarès parla per si sol: Plata als Jocs Olímpics d’Atenes (2004), campió del món a Mont-Sainte-Anne (2010), tres vegades campió d’Europa (2002, 2004 i 2007) i tres Mundials en la categoria de Team Relay (1999, 2000 i 2005). A tots aquests títols s’hi afegeixen els que va guanyar en categories juvenils: campió del món Júnior (1996) i el Mundial Sub-23 (2000). 

El Biker de muntanya recorda amb gran il·lusió els inicis d’un camí ple de triomfs: «Els meus pares em van regalar una bicicleta de muntanya per haver aprovat totes les assignatures, al cap de poc temps em van portar a una cursa al poble de Llívia. Vaig quedar en primera posició i a partir d’allà no em vaig separar mai més de la bici», explica Hermida. El gironí esmenta la gran importància que van tenir els seus pares perquè ell pogués dedicar-se a l’esport que tant l’apassionava en aquell moment (i que ho continua fent avui en dia): «Els meus pares van ser els primers patrocinadors que vaig tenir i els únics que no m’han demanat que els promocionés mai», afegeix amb admiració.

Un dels capítols més sorprenents en la trajectòria d’Hermida va tenir lloc a Alemanya, concretament a Kirchzarten, la ciutat organitzadora del Campionat Mundial de Ciclisme de Muntanya l’any 1995: «Jo encara no tenia el carnet de conduir, però tenia moltes ganes d’anar al Mundial i poder veure als que en aquell moment eren els meus ídols, així que amb uns amics de Puigcerdà vam anar fins a Alemanya per demanar autògrafs i fotografies. Els meus amics em van inscriure en les classificatòries prèvies del Mundial sense dir-me res i les vaig guanyar», d’aquesta manera tan natural i senzilla explica Hermida un acte tan surrealista i màgic alhora, com és el de competir per primer cop en un Mundial. Malauradament, no va poder finalitzar la cursa, però li va servir d’experiència.

Tot i això, la grandesa d’Hermida no només es pot mesurar amb els seus títols o victòries. ‘El Pistoler’ va ser dels pioners fer el salt a equips internacionals de primer nivell. «No m’he mogut massa en aquests vint anys», comenta entre riures Hermida, ja que només ha estat en tres equips diferents: Scott, Bianchi i Merida (actual). L’any 1996 l’equip Scott es va fixar en el seu talent i s’hi va estar durant quatre anys: «Amb Scott vaig aprendre el màrqueting. Em van ensenyar la importància de tractar amb la premsa i destinar-li temps als mitjans de comunicació, més enllà dels resultats». Posteriorment, de cara a l’any 2000, l’equip italià Bianchi li va oferir ser la cara principal de la formació amb només vint-i-dos anys: «Dels italians vaig aprendre l’ofici de ser ciclista, El Mestiere, com li diuen ells. Em van inculcar que m’havia de cuidar amb el menjar per poder rendir al màxim». Finalment, Hermida va arribar a l’equip Alemany Merida Biking Team la temporada 2004: «Dels alemanys he après la serietat i l’honestedat a l’hora de treballar».  

Hermida s’ha quedat amb el millor de cada equip i això li ha permès créixer com a esportista i persona. Un home que no només ha viscut triomfs: la Federació Espanyola el va haver d’indemnitzar perquè el van relacionar amb el cas Puerto. «A nivell polític em van voler relacionar amb el dòping», explica. «Vaig ser dels pocs que va portar la Federació als jutjats» afegeix orgullós. El gironí es va defensar judicialment en una època on la Federació Espanyola de Ciclisme va voler fer “neteja” pels casos de dopatge i va acusar sense proves ni raó a diversos esportistes del seu propi país, com és el cas d’Hermida.

«He estat vint anys de la meva vida gaudint d’aquest esport al màxim nivell i un cop m’he retirat continuo divertint-me amb les bicicletes i fent ‘carreretes’ perquè em trobo bé». D’aquesta manera, tan senzilla, humil i impressionant (com és ell) explica el mite de la bicicleta de muntanya què se n’ha fet d’ell. Un esportista que defineix com a ‘carrereta’ la Titan Desert Almeria disputada la setmana passada i que ho justifica dient que «quan el collaven es deixava anar», conclou ‘El Pistoler’.

Subscriu-te per seguir llegint