A l’espera de Markel Brown

L’escorta nord-americà, un dels fitxatges estrella de l’estiu, tot just ha pogut jugar dos partits amb el Bàsquet Girona amb escassa incidència després de veure’s perjudicat per una lesió al peu

L’escorta nord-americà en una acció de l’amistós Girona-Rasta Vechta de l’estiu passat.

L’escorta nord-americà en una acció de l’amistós Girona-Rasta Vechta de l’estiu passat. / Marc Martí

Jordi Roura

Jordi Roura

Més d’un centenar de partits a l’NBA amb Brooklyn i Houston, 16’9 punts de mitjana la temporada passada amb el Varese italià, i una dilatada experiència en d’altres clubs com el Khimki, el Hapoel Eliat i el Darüsafaka, entre d’altres, avalaven aquest estiu l’arribada de Markel Brown al Bàsquet Girona. L’escorta nord-americà havia de ser un dels referents ofensius de l’equip, orfe en molts moments del curs passat d’un autèntic shooter fins que es va dur a la recta final John Jenkins, però a l’hora de la veritat, encara no ha aparegut. Només ha disputat dos partits de lliga (Madrid i Tenerife), després de perdre’s els tres primers per la misteriosa lesió al peu que es va fer contra el Barça a la Lliga Catalana, i amb prou feines se l’ha vist. No va anotar en el seu debut contra els blancs a Fontajau en 12 minuts de joc i tot just va fer tres punts dissabte en pràcticament vint, acreditant cinc pèrdues de pilota, a més a més. Acumula una valoració negativa de -8.

Qui l’havia vist entrenar-se a l’estiu assegura que necessita temps i confiança, però la lliga no perdona i aquest cap de setmana disputarà la sisena jornada amb l’equip havent vist com del 3-0 il·lusionant de l’inici s’ha passat a un 3-2 en set dies de diferència. El Bàsquet Girona va saber reinventar-se sense Brown per guanyar el València, el Gran Canària i el Granada. En canvi amb ell recuperat, però sense Juani Marcos, operat d’un dit de la mà, s’ha perdut davant del Madrid i del Tenerife.

En pretempora va firmar contra l’Andorra, en la prèvia de la Lliga Catalana, la seva millor actuació: 15 punts, tot i que poc fi en el triple (2/10) i en general en els tirs de camp (4/15). Potser havia de ser qüestió de temps, fins que en les semifinals contra el Barça es va lesionar al peu. Es disputava el segon quart i en una acció fortuïta es va fer mal. Va demanar el canvi i ja no va tornar a jugar. Era l’11 de setembre i no va reaparèixer fins el 8 d’octubre. Durant aquest mes el club no va especificar mai l’abast de la lesió més enllà que patia molèsties al peu.

Amb Brown per explotar, en aquest inici de temporada el pes anotador se l’endú Ike Iroegbu, cinquè millor del rànquing de la lliga amb una mitjana de 16 punts. El Girona és el novè equip en anotació (83’8) però troba a faltar un dels que ha de ser un dels seus referents.