La gironina Txell Gilabert, campiona de la Queens Cup

L'ex del Girona guanya la final disputada a La Rosaleda de Màlaga davant de 33.044 persones

Txell Gilabert i les seves companyes de l'Aniquiladoras celebren la Queens Cup.

Txell Gilabert i les seves companyes de l'Aniquiladoras celebren la Queens Cup. / QUEENS LEAGUE

Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

«Només de veure les fotos, se’m torna a posar la pell de gallina. És que... Ual·la», assegura Txell Gilabert. Dissabte passat l’extrem gironina, de 22 anys, es va proclamar campiona de la Queens Cup amb l’Aniquiladoras, equip de la Queens League Oysho que presideix la streamer sevillana Espe, davant de més de 30.000 persones que van omplir l’estadi de La Rosaleda a Màlaga. La nova lliga de Gerard Piqué causa furor, no només a les xarxes, i li ha permès viure una experiència única que de ben segur recordarà tota la seva vida. Gilabert, que va jugar al Girona fins a la temporada 2021/22 i en l’actualitat entrena al Celrà, ha tingut l’oportunitat de comprovar en primera persona què senten els futbolistes de l’elit.

Ens van tractar com si fóssim professionals. La gent ens demanava fotos, firmes...

«Ens van tractar com si fóssim professionals. Mai m’havia passat. Només sortir de l’hotel, ens estaven esperant els busos preparats i pintats com si fos la final de la Champions... Totes vam flipar! Però encara més quan vam arribar a l’estadi i vam veure tantíssima gent que havia vingut a rebre’ns. Ens van fer un passadís per demanar-nos fotos, firmes... Nosaltres no som ningú i milers de persones es van mobilitzar per veure’ns. No m’ho acabava de creure, va ser inesperat», exclama Gilabert.

Tot ha anat molt ràpid. En poc més d’una setmana, la gironina ha viscut milers d’emocions. Començant pel dia que aconseguir formar part de l’Aniquiladoras de la Queens League, el passat 5 d’octubre.

Txell Gilabert celebra amb les companyes de l'Aniquiladoras.

Txell Gilabert celebra amb les companyes de l'Aniquiladoras. / QUEENS LEAGUE

Gilabert va entrar directament del draft per suplir la baixa per lesió de Nacha Garrote i, de seguida, va guanyar-se la confiança de l’entrenador Joel Bravo. Amb l’equip ja classificat per als playoffs, l’ex del Girona i les seves noves companyes van anar superant rondes fins a obtenir el bitllet per a la fase final de Màlaga. «Ha estat de cop. Quan em van trucar, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig dir que sí. Tot just vaig tenir un dia per fer la maleta perquè vam confirmar el pas a les semifinals dimecres i divendres ja viatjàvem a Màlaga», explica.

Jugar davant de 33.044 espectadors

Una de les coses que més la van impactar, va ser el gran ambient que es va trobar a La Rosaleda. «Amb el femení del Girona havíem jugat a Montilivi, però van venir 500 persones... Mai he pensat que podria arribar a jugar en un estadi d’aquestes magnituds i, encara menys, ple», diu.

Al principi, com és normal en les situacions noves, hi va haver nervis entre les jugadores de l’Aniquiladoras. «La xerrada al vestidor va ser normal, tot i que es respirava una sensació diferent perquè totes érem conscients que afrontàvem un partit important i que el premi podia ser molt gros», comenta. Gilabert encara s’emociona quan recorda la jornada: «Només trepitjar la gespa, se’m va posar la pell de gallina. Va ser com, ual·la. A sobre vaig ser titular. No portava ni dues setmanes a l’equip i era titular a la fase final! Estava tremolant, però, això sí, quan vaig tocar la primera pilota se’n van anar tots els nervis. Estava centrada en el terreny de joc, malgrat els nombrosos estímuls externs per part del públic».

Txell Gilabert amb la medalla, després de guanyar la Queens Cup.

Txell Gilabert amb la medalla, després de guanyar la Queens Cup. / QUEENS LEAGUE

Com a anècdota, competir en un estadi preparat per a la Primera Divisió i que ha acull, entre d’altres, partits de la selecció espanyola, té el handicap de «no sentir els crits de l’entrenador»: «El Cupra Arena és un pavelló i sempre el sentim a prop, però a Màlaga, amb tanta gent, no sabíem què ens deia. Ens anàvem passant els missatges entre nosaltres».

Després d’una «intensa» semifinal contra el PIO, que es va decidir en la tanda de penals a muerte súbita, l’equip Gilabert no va fallar en la final davant el Saiyans (1-2). «Quan l’àrbitre va xiular el final del partit, em vaig estirar al terra. No sabia ni com reaccionar. Em vaig emocionar, vaig cridar, celebrar, tremolar, em van caure llàgrimes... Em vaig sentir professional i valorada per gent que no conec», expressa.

La foto final amb Piqué tampoc va faltar: «En tenia una de fa molts anys amb ell sortint del Camp Nou i l’havia de repetir. Ell és qui ha creat tota aquesta bogeria i li deien que no funcionaria... És un ídol. A les noies ens ha donat molta visibilitat».

Subscriu-te per seguir llegint