De Joan a Oriol Paulí: quan el fill reenganxa el pare al bàsquet

Les coses que arriba a fer un pare pel seu fill. Fa gairebé deu anys que l’exjugador del Valvi Girona-Sant Josep, JoanPaulí, va presenciar el debut del seu fill, l’aler del Barça Oriol Paulí, a l’ACB amb el Gran Canària. Va ser la temporada 2014/15. Aleshores, Joan Paulí va fixar-se en una imatge a la grada que va marcar-lo: els pares d’Albert Oliver, que tenia 36 anys, mai es perdien cap partit de l’exbase de Terrassa. «Els veia patir i pensava el què em queda a mi...», explica el gironí. Nou anys després, es troba «fent el mateix». Aquest diumenge serà al Palau Blaugrana, com sempre, per donar el seu suport incondicional a l’Oriol contra el Bàsquet Girona, l’equip de la seva ciutat.

«He patit molt. Però també he gaudit molt. Veure’l feliç, content i que les coses li surtin bé... No puc demanar res més», diu Joan Paulí orgullós del seu fill. L’Oriol ha fet realitat el seu somni, tornant el curs passat al Barça, el club on va formar-se fins que als 19 anys va fer el salt a l’ACB amb el Gran Canària: «Li feia una mica de respecte perquè fitxava per un equip amb noms molt potents: Mirotic, Higgins... Tenia companys al davant, però, tot i així, va jugar de titular bastants partits i comptava amb minuts per les lesions que hi havia. L’entrenador (Jasikevicius) el posava sempre que podia. El global va ser molt bo, mentre que en l’actualitat és diferent perquè hi ha un entrenador nou (Grimau) i confia més en els jugadors que havia portat a la base. Espero que pugui anar jugant més minuts, però em quedo amb l’aspecte positiu que quan surt ho fa bé».

Joan Paulí sap què se sent en aquestes situacions per experiència pròpia de les etapes al Baskonia, Cotonificio, a l’elit, o al Valvi. «És el més difícil. Tens poques oportunitats i, quan les tens, has de fer-ho bé per tenir-ne més. L’Oriol sempre ha sigut molt fort mentalment. Confia molt en ell quan li toca sortir. És la base del seu èxit», assegura.

L’exjugador del Valvi no va poder viure l’ascens a l’ACB perquè el club no va comptar amb ell i va acabar retirant-se al Salt, als 28 anys. «Vaig desvincular-me totalment del bàsquet, només el seguia per la premsa. Per això, quan l’Oriol era petit mai anàvem a veure l’Akasvayu», comenta. Si el seu fill va aficionar-se al bàsquet va ser pels amics dels Maristes. «Jo mai l’he influenciat», insisteix.

Oriol Paulí és abonat del Bàsquet Girona i el seu pare sempre va a veure els partits a Fontajau

Amb els anys, però, sí que ha tornat a enganxar-s’hi. «Encara que el meu fill jugui fora, no perdo la pista al bàsquet gironí. Vam anar als play-offs i vam celebrar el retorn de Girona a l’ACB el 2022. Va ser molt emocionant. A part que l’Oriol és abonat del Girona i sovint vaig a Fonatjau. No té res a veure amb el pavelló de Palau. Sempre aniré a favor de l’equip on juga el meu fill, és a dir el Barça, però quan no són rivals també vaig amb el Girona», admet.

El gironí reconeix que «he vist complert el meu somni amb l’Oriol»: «Totalment. És una segona vida inimaginable amb el bàsquet. M’he trobat amb coses que jo no havia ni viscut. Copes del Rei, partits d’Eurolliga, Eurocup... No hagués pensat mai que ho viuria».

Joan Paulí ha seguit l’Oriol a tot arreu. «M’he perdut molt pocs partits. Molt pocs. O els he vist en directe o per televisió», afirma. I afegeix: «L’Oriol va començar a estar en l’òrbita del Barça des dels 10 anys. Va viure vuit anys a La Masia (encara té el rècord del jugador que hi ha estat més anys) i va marxar amb 19 anys a Gran Canària. Després va estar a Andorra. Hem mantingut un contacte molt estret des que va marxar». Alhora, sosté que «ha mantingut les amistats de quan anava als Maristes»: «És molt extrovertit i fa molta pinya amb els companys». «Com que hem vist tots els partits de la seva vida, sabem com està en cada moment a la pista. Mai ha sigut la primera opció de l’entrenador i s’ha hagut de guanyar els minuts», continua.

Pare i fill han conversat moltes vegades sobre la passió que els uneix. Ambdós són alers. «Jo de consells tècnics li’n he donat molt pocs. Ara bé, d’anímics uns quants... Des de la intensitat a la pista a no cometre errors quan està cansat. El bàsquet ha evolucionat molt. La manera com jugàvem nosaltres no té res a veure amb el que fan ells. L’Oriol moltes vegades m’ho diu, que jo domino un bàsquet antic. Tot i així, escolta quan li dic alguna cosa», apunta. I és que Joan Paulí va retirar-se abans del naixement de l’Oriol el 1994: «De tant en tant li ensenyo alguna crònica i se’n riu quan li dic que algun cop havia fet 40 punts. No té res a veure la meva experiència amb la seva».

La vida és tan capritxosa que Aíto García Reneses va entrenar l’Oriol 34 anys després d’entrenar en Joan. «Jo era un jugador molt desconegut perquè vaig anar al Baskonia amb 17 anys i quan vam coincidir al Cotonificio en tenia 19. No tenia gaire experiència a Primera divisió (l’actual ACB). Aíto em va donar l’oportunitat i vaig saber-la aprofitar. Amb l’Oriol va ser un cas similar. Aíto li va donar l’oportunitat a l’ACB amb el Gran Canària i el meu fill va saber-la aprofitar», manifesta.

Sobre la possibilitat que algun dia Oriol Paulí vesteixi la samarreta del Girona, Joan Paulí se sincera: «Em faria molta il·lusió veure’l jugar a Fontajau, però crec que no seria fàcil estar al club de la seva ciutat. Tothom espera més del jugador de casa i el mirarien diferent. Venint del Barça, estaria molt més observat. Tot i que no crec que a ell li afectés gens».

L’exjugador aprofita per valorar el bon moment dels gironins: «El Girona està fent molt bon bàsquet. Juga ràpid i de manera intensa. Quan estan encertats, és un equip molt difícil de guanyar. Salva Camps és un entrenador jove, però té molta experiència a l’ACB. Ha sigut el segon de molts entrenadors de nivell i sap perfectament què ha de fer a la pista. La gent disfruta molt». Sap de què parla, ja que el seu fill Oriol va coincidir amb Salva Camps de segon al Gran Canària.

Diumenge Joan Paulí tornarà a quedar-se «encongit» quan vegi sotir l’Oriol a la pista del Palau Blaugrana. Patirà i disfrutarà a parts iguals, fins que el seu fill s’acomiadi de les pistes.

Subscriu-te per seguir llegint