Feina feta no fa destorb (52-68)

A vegades ostentar el cartell de favorites pot jugar una mala passada. No va ser el cas de l’Spar Girona que, tot i arribar al palau d’Esports de la Seu d’Urgell havent encadenat dues derrotes consecutives en lliga (València i Araski), va fer la feina i va encarrilar l’eliminatòria dels vuitens de final de l’Eurocopa. Les de Roberto Íñiguez van guanyar de setze el partit d’anada i van deixar els deures mig fets de cara a la tornada que es disputarà dimecres que ve a Fontajau.

Les gironines, que continuen amb les baixes de Marta Canella i Irati Etxarri, van sumar més bones notícies: el retorn de Rebekah Gardner i el bon moment de forma de Magali Mendy. La nord-americana, que portava pràcticament vuit mesos aturada per una lesió al peu que la va apartar de la WNBA aquesta passada temporada, va acabar el partit amb bona nota (12 punts i 4 rebots). La va acompanyar la francesa, que cada vegada més va recuperant el punt de mira (15 punts i 7 rebots).

Tot i això, no tot van ser flors i violes per a les gironines que van haver de suar quan el Sedis -molt condicionat per les baixes de Júlia Soler i Montserrat Brotons- es va posar a dos punts al tercer quart i va encendre la fúria de Roberto Íñiguez, que demanava intensitat a les seves jugadores.

Les cares de concentració de les gironines al Palau d’Esports de La Seu d’Urgell ho deien tot: no hi havia cap més opció que guanyar. Encara amb la derrota de l’Araski a la retina, les visitants van arrancar l’eliminatòria amb un parcial de 3-12 impulsat per una encertada Magalí Mendy que va obligar a Fabián Téllez a frenar la sagnia. Tot plegat mentre Roberto Íñiguez aprofitava l’avinentesa per donar els primers minuts a Rebekah Gardner.

Les baixes del Sedis no van minvar el seu esperit lluitador i Veronika Reménárova va reflotar a les seves companyes en el moment més delicat. En un tancar i obrir d’ulls, les urgellenques van eixugar la diferència (13-14). Per fortuna visitant, un triple sobre la botzina del primer quart de Magalí Mendy va oxigenar a l’Spar Girona davant la cara de pomes agres del tècnic vitorià, que estava visiblement enfurismat.

El desencert i les pilotes perdudes es van apoderar del Cadí i les visitants ho van aprofitar per col·locar la màxima diferència (+11) en el marcador. La superioritat de Marianna Tolo sota el cèrcol es va fer palesa, però, tot i això, les gironines no aconseguien desempallegar-se d’un Sedis que, tot i anar a batzegades, arribava al descans a onze punts (25-36).

Tornant de la pausa, els crits de Roberto Íñiguez —que bramava cada vegada que les seves jugadores perdien una pilota— aconseguien superar els decibels de la secció de percussió del corner esquerre del pavelló: «Hòstia!, vinga, home!», gesticulava el tècnic, conscient que calia sortir de la Seu d’Urgell amb el màxim coixí de punts possible. Però les locals no estaven disposades a posar-ho fàcil i Amber Melgoza —que també debutava ahir amb el Cadí— va posar emoció al partit amb cinc punts consecutius (38-43). Les locals patien en excés a l’hora d’atacar el rebot davant la superioritat de centímetres de les gironines, però no es van arrugar i es van col·locar a dos, fet que va reanimar al pavelló.

Laura Peña va aparèixer al darrer quart amb dues accions consecutives que van permetre a l’Uni recuperar l’hegemonia (+15) i apagar la flama local. Al Sedis se li va acabar la benzina i les gironines ho van aprofitar per disparar la seva anotació amb una més que notable actuació de Rebekah Gardner, que jugava el seu primer partit com si no haguessin passat els dies.

Amb tot el peix venut, les visitants respiraven alleugerides en escoltar la botzina final: feina feta. Setze punts de renda que serveixen per deixar l’eliminatòria encarrilada de cara al partit de tornada de la setmana que ve. I encara millor: el tècnic, Roberto Íñiguez, destensava els punys de les mans i felicitava, una per una, a les jugadores després del partit. Un senyal d’aprovació de l’entrenador que, tot i això, va tornar a subratllar en declaracions després del partit que «queda molta feina per fer».