El derbi que Fontajau somia guanyar

Bàsquet Girona i Baxi Manresa s'enfronten en una tarda de bàsquet apassionant que podria fer escalar els de Katsikaris

La plantilla del Bàsquet Girona, en l'entrenament de divendres a Fontajau

La plantilla del Bàsquet Girona, en l'entrenament de divendres a Fontajau / BÀSQUET GIRONA

Jordi Bofill

Jordi Bofill

Dels derbis, sempre cal estar a favor. Perquè el que t'aporta un partit d'aquestes característiques tan sols t'ho donen aquelles dates marcades en vermell, sigui per jugar-se títols o permanències, que per alguns clubs és el mateix. Fontajau vibrarà en la visita del Baxi Manresa a Girona (18 hores, M+Dep4), que s'aferra a l'efecte Fotis Katsikaris per continuar fent passes endavant. L'arribada de Khem Birch i Kenny Chery -l'altre reforç, Michael Caicedo, amb prou feines s'ha deixat veure-, i la recuperació de peces importants com Juani MarcosQuino ColomYves Pons permeten que el grup hagi pogut treballar amb tranquil·litat i interioritzar els conceptes que proposa el nou tècnic grec, que afegeix a la causa Maxi Fjellerup, alta per rebre a l'equip manresà, que també té a tothom disponible. Entre altres, Pierre Oriola, que va passar sense pena ni glòria a terres gironines. Atents a Devin RobinsonBrancou Badio. I a la tasca, esclar, d'un grup consolidat i liderat des de la banqueta per Pedro Martínez, un vell conegut. El Baxi Manresa, novè amb catorze triomfs -empatat amb el vuitè i desè- lluita per ser en llocs de play-off a final de temporada; el Bàsquet Girona espera confirmar una permanència molt encarrilada com més aviat millor. Que tots dos aconsegueixin els seus propòsits és una opció possible.

I si els locals són a prop d'assolir-ho, pendents de si per primera vegada tastaran la mel europea la temporada vinent, perquè actualment són tretzens amb deu victòries, les mateixes que el Surne Bilbao Basket i el Casademont Saragossa, onzè i dotzè, i amb un marge de quatre respecte al descens, posem-li la medalleta a l'efecte Fontajau: en els últims tres partits ha viscut tres victòries, totes i cadascuna d'elles fonamentals. El Covirán Granada (80-61), el Monbús Obradoiro (78-77) i el València Basket (92-88) han anat caient, un darrere l'altre, als peus d'un Bàsquet Girona que amb el canvi a la banqueta -no ens cansarem de repetir-ho-, ha millorat moltíssim. D'aquí a final de curs, a part del derbi d'aquesta tarda contra el Baxi Manresa, visitaran el pavelló gironí el Barça, i els esmentats Surne Bilbao Basket i Casademont Saragossa.

Els de Pedro Martínez, en canvi, tenen altres objectius més llaminers i, sobretot, realistes. Acumulen dues victòries consecutives, a Badalona contra el Joventut (81-83) i al Nou Congost davant del Gran Canària (78-71). Lluny dels seus, a més, són fiables: no perden des del set de gener, a la pista del Bilbao.

Ambiciosos, els dos tècnics van alimentar un discurs optimista i es van llançar floretes abans del que hauria de ser un partidàs que en la primera volta gairebé no va tenir estímuls (101-87 pels manresans). «El derbi sempre és un partit especial, necessitarem un esforç extra perquè el Baxi Manresa és un equip molt dur. Li és igual com vagi el marcador, que sempre imposa el seu estil. Haurem d'estar molt concentrats», descrivia Katsikaris. «El Girona és un equip que ha fet canvis per millor. És un partit complicat, però intentarem estar a l'altura del repte que tenim». Que comenci l'espectacle.