"L’èxit del Girona seria que pel Centenari, el 2030, seguís a Primera"

El periodista Xevi Masachs detalla a «Endavant, Girona!» els deu eixos que expliquen el dolç moment que viu el club, tercer classificat de Primera divisió, i ambel bitllet per a la propera Champions League a l’abast. No és el primer cop que el director de «L’Esportiu» publica una obra sobre el Girona: també és autor del llibre «El Girona Futbol Club», de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona».

Encara queden coses per explicar del Girona i el seu dolç moment? 

Costa, costa, és veritat, trobar coses per explicar, però en aquest cas estic agraït al club, que m’ha obert les portes per parlar amb els actors principals d’aquesta última dècada. És agraït poder parlar amb aquesta gent, amb qui hi tractes de manera freqüent, amb molta més pausa, perquè rememorin coses com per què venen al club en aquell moment, perquè van venir inicialment al Girona com a nous propietaris els francesos Jean-Louis Dutaret i Samir Boudjema, què li passa a Stuani pel cap quan es viuen aquelles garrotades del descens i dels no ascensos, com viu Cárcel i la seva família les crítiques... 

El llibre comença precisament el dia que van venir a Girona els francesos Boudjema i Dutaret, el juny de 2015.

Sí, perquè és una història que al seu moment ja s’havia explicat, però que ara potser queda més oblidada. Van venir aquells francesos a presentar-se com a nous propietaris i no els vam veure mai més. És un punt de partida. En aquesta dècada s’hi barreja de tot, des de les garrotades, fins a aquest final amb Girona convertida en la «ciutat de Primera» de la qual n’hem parlat molt, i que va més enllà del futbol.

Quines són les claus de l’èxit?

Jo ho resumiria en l’estabilitat. Molts cops els periodistes esportius parlem de ‘projecte’ i en aquesta etapa el Girona ha dignificat la paraula ‘projecte’. El 2018, en la presentació del meu anterior llibre, explicava que ‘ara tot va molt bé, però s’haurà de veure si la cosa és ferma o no. I el Girona poc després va baixar. El Girona ha demostrat, per tossuderia, amb moltes dificultats, amb algunes pegues i algunes mancances, amb coses que s’haurien pogut fer millor, que aquí hi havia un projecte. Míchel és una peça més, que encaixa molt amb el club.

Aquest és un èxit del City o del Girona?

Jo soc dels convençuts que és un èxit del Girona. Evidentment, hi ha el City al darrere. Com a anècdota, jo que ara no segueixo tant el dia a dia del club, quan em van oferir la possibilitat d’anar a parlar amb els protagonistes, tant a les oficines de Montilivi, quan vaig anar a veure Delfí Geli, Ignasi Mas-Bagà, David Torras..., i sobretot a la Vinya, quan em vaig trobar amb Stuani i Míchel, també vaig retrobar en Julius, en Javi Galiano, en Jota, l’Helena San José... i tot van ser abraçades i salutacions. Ara potser hi tenim menys accés a tots ells, però segueix sent el mateix club, amb Quique Cárcel, amb el seu equip, no entenc com es pot dir que això és el City. 

Quins són els seus primers records del Girona?

La majoria són ja a nivell professional. De ben petit havia anat algun cop a Montilivi, però amb el meu pare teníem més tirada d’anar a Figueres, érem uns malalts de futbol tot i que ens quedava lluny. El meu pare havia sigut president de l’Amer molts anys i quan no jugava l’Amer anàvem a Vilatenim, en aquella època a Segona A. Professionalment també vaig fer abans el Figueres que el Girona. Amb el Girona m’hi enganxo l’any de Raül Agné, a Segona B, el de l’ascens a Segona A. Quan encara estudiava, però, havia fet alguna crònica del Girona a Primera Catalana.

Quina portada li agradaria fer?

La del debut a la Champions, amb Stuani portant el braçalet de capità. Ens la va anticipar Míchel l’altre dia.  

Hi ha Girona a l’elit per temps?

Ara estem molt enlluernats, però l’èxit seria que pel Centenari del 2030 el Girona s’hagués mantingut a Primera i que això li hagués donat anys d’estabilitat a l’elit, que no hagués tornat a baixar. Seria molt més potent això que no pas anar una vegada a Europa, i permetria acabar de fer les inversions que no s’han fet, com ara la reforma necessària de Montilivi.

I la Girona dels 4 equips de Primera, es pot mantenir per gaire temps?

Sí, els quatre equips poden conviure perquè són projectes diferents. En el cas del bàsquet masculí, pot mantenir-se mentre Marc Gasol vulgui. L’Uni té molt mèrit, no té cap Gasol ni cap City al darrere, i per tot el que representa, se l’ha d’ajudar i donar-li tot el suport.

Subscriu-te per seguir llegint