«Baixar seria una decepció; hem de guanyar quatre partits»

L'olotí Uri Santos s’ha fet càrrec del primer equip per intentar salvar-lo a Primera Catalana. És el substitut d’Àlex Farrés, mantindrà Frank Dorca de segon i ja estava al club com a director de metodologia i coordinador.

A cinc punts de la permanència quan queden cinc jornades. Per salvar-se s’aferren a què els seus rivals són directes? 

Sí, quan vaig entrar sabíem que havíem de guanyar quatre dels sis partits. I ara que ens en queden cinc, n’hem de guanyar quatre. Els cinc rivals que tenim són directes i un triomf ens ho faria veure diferent.

El seu debut no va ser el somiat, amb derrota a Tossa per 5-1.

Volíem intentar madurar el partit i el portàvem ben preparat, però en una errada col·lectiva ens van marcar el primer gol al minut 10. Anímicament va ser una patacada. I en el moment de la primera part en què estàvem millor ens van fer el 2-0 en una altra errada.

Com li va arribar la proposta d’agafar el primer equip?

La primera volta va ser molt bona, però ara estàvem en una dinàmica dolenta. Després de l’aturada de Nadal hi va haver lesions de jugadors amb pes específic i s’ha anat complicant la situació. En algun moment de la temporada hem tingut vuit-nou lesionats. Ara, la junta directiva creia que es necessitava un canvi de cara per revertir la situació. En cap cas no és que no estiguéssin contents amb el treball de l’Àlex (Farrés), que estava sent molt bo, però el futbol és capritxós i quan entres en una mala dinàmica s’han de prendre decisions que no agraden a ningú.

Quan va començar la seva vinculació amb el Bosc de Tosca?

Havia entrenat el juvenil A i m’havia partit la banqueta del primer equip amb l’Albert Danés Cuc. Al Bosc de Tosca vaig acabar la meva etapa com a jugador perquè hi tenia amics de la infància com en Frank (Dorca) i en Jepi. I ara soc el director de metodologia i el coordinador del futbol base. També era l’enllaç esportiu entre la junta i els diferents equips.

Baixar seria un daltabaix?

Seria una decepció, ja que ens ha costat 44 anys tenir el primer equip a Primera Catalana. En l’àmbit esportiu, però, no tenim aquesta necessitat. Som una escola i ens basem en donar una bona formació en futbol base. Estem creixent en nombre d’equips, de jugadors i de massa social. Evidentment, però, el primer equip és el mirall del futbol base i com més amunt el tinguem, millor. 

«Vaig marcar 8 gols i en podria haver fet 10»

En què es basa el projecte del primer equip, a diferència d’altres clubs de la categoria?

Nosaltres no podem pagar un sou als jugadors del primer equip i el mercat ens queda més limitat. Intentem fitxar jugadors de la zona i que hagin tingut un passat al club. Estem fent una aposta pel futbol base per aconseguir nodrir el màxim de nois al primer equip. Tenim jugadors que duen al club des de fa molts anys i de la base n’hi ha cinc-sis de consolidats. 

Els seus gols anirien bé a l’equip... S’ha plantejat despenjar les botes?

No. Necessitaria un turmell nou, no puc ajudar a l’equip des de dins el camp.

Què li va passar?

Quan jugava al Miapuesta Figueres em van operar del turmell dret. Vaig seguir jugant 14-15 anys més, forçant-lo i infiltrant-lo. 

Subscriu-te per seguir llegint