La mil·lenial que fa coses de mil·lenials

A banda d’Olof Palme, aquell primer ministre suec assassinat el 1986, els repto que citin de memòria els noms d’un parell de mandataris nòrdics dels darrers anys. La cosa no és fàcil. Tan senzill que resulta recordar Sarkozy o Berlusconi i el curtcircuit que es produeix al nostre cervell si ens pregunten pel nom del primer ministre danès. També ens sona el viking Ragnar, rei de Suècia i Dinamarca, encara que aquest no compta perquè el coneixem d’una sèrie de televisió. Ragnar a seques. Amb el cognom ja tindríem algun problema. És Lodbrok, o Lothbrok, segons qui ho escrigui. Tampoc no hi ha gaire consens en això. Aquí som molt de rialla fàcil amb cognoms forans de difícil pronunciació. Només cal recordar com canten les alineacions de qualsevol equip asiàtic, com si més enllà dels Pirineus dir Zubizarreta fos el més natural del món.

Ara tots coneixen la première finlandesa, Sanna Marin, que es pronuncia de corregut. Dinamarca, per cert, té primera ministra, no primer ministre. Igual que Suècia. Noruega té un senyor. Tres de quatre. L’envejable igualtat nòrdica. Els cinc partits que formen el Govern de coalició que presideix Sanna Marin estan liderats per dones, quatre a la trentena. I és en aquesta proporció de gèneres on potser s’explica per què el vídeo en què es veu Marin de festa amb uns amics ha causat tant enrenou dins com fora de Finlàndia, encara que de manera dispar. Allí, la majoria de vegades, per raó del seu càrrec; aquí, la majoria de vegades, a costa del seu gènere, cosa que per als del «no sóc masclista, però» col·loca Marin a l’altura de Boris Johnson. Error. Johnson transmetia la imatge d’un hooligan de festa en alguna platja espanyola que es va saltar el confinament per organitzar gresques a Downing Street amb assessors i part del seu gabinet, alguns dels seus membres sospitosos d’abús sexual. A més va mentir, per això deixarà el càrrec ben aviat.

A diferència del britànic, Sanna Marin (36 anys) és una mil·lenial que fa coses de mil·lenials en el seu temps lliure i governa un país de 5,5 milions d’habitants amb força sentit comú. No hi ha Villarejos en el seu cercle íntim; no hi ha estranyes trames en la concessió de contractes públics, germans que cobrin comissions per comprar màscares o estafadors que adquireixin esportius i cases de luxe al costat del llac Saimaa; no hi ha condemnats per la camarilla dels ERE al partit de Marin ni expresidentes de parlaments que corren a saludar els que insulten les víctimes d’un atemptat. Per al centre o el sud d’Europa, Finlàndia representa la part més avorrida de la democràcia perquè gairebé no passen coses. De fet, els grans ‘pecats’ de Sanna Marin han estat divertir-se amb els seus amics en un habitatge privat, anar a un festival amb jaqueta de cuir, pantalons curts i botes de mitja canya, sortir a una discoteca i deixar-se el mòbil oficial al despatx (portava el telèfon personal) i participar d’una festa després d’estar a la mateixa habitació que un positiu per Covid, ja vacunada i amb el vistiplau del secretari d’Estat. La seva vilesa, en resum, és tenir 36 anys, ser dona, atractiva i divertir-se. Imperdonable.

Finlàndia és un país on la televisió pública pot preguntar a la primera ministra si va consumir drogues en la festa i aquesta respondre que es farà un test per a tranquil·litat de la ciutadania i l’oposició -que ho va exigir-, sense ni una paraula en contra del partit populista que va demanar la prova i sense condemnar el periodista de la cadena a fer fotocòpies en un passadís.

En algun punt entre el sud d’Europa i Hèlsinki canvia la percepció que es té dels països nòrdics. Marin va créixer en una ‘família arc de sant Martí, amb la seva mare i la nòvia d’aquesta. Va treballar de fornera als 15 anys i va simultanejar la universitat amb la feina en una botiga. Llicenciada en una carrera administrativa, va ser regidora i alcaldessa de Tampere. Després ministra. El 2019, amb 34 anys, es va convertir en la cap de Govern més jove del món. En el curt mandat, ha mantingut Finlàndia com a referent en educació i igualtat. Com la resta de països, el 2020 gestionava una pandèmia (tercer Estat d’Europa amb menys morts per Covid en relació amb el nombre d’habitants) i a partir de 2022, una guerra a Ucraïna, només que Finlàndia comparteix 1.340 quilòmetres de frontera amb Rússia, sota l’amenaça permanent de Putin. Lluny d’acovardir-se, la «presidenta mil·lenial» va reclamar a la UE tancar el negoci de gas i petroli amb el gegant de l’Est. «Estem finançant la guerra», va adduir. El juliol passat, l’OTAN va firmar l’adhesió finlandesa juntament amb la de Suècia.

Si es compleix la màxima de Ragnar Lodbrok, o Lothbrok, no hauria de durar gaire en el càrrec. «El poder només es dona als qui estan disposats a renunciar a si mateixos per ell». No sembla que la màxima vagi en l’ADN de Sanna Marin. A més, la frase és d’una sèrie de televisió.

Subscriu-te per seguir llegint