«Jugant a pickleball hi ha poca diferència entre homes i dones»

Enric Casanovas és, amb el seu fill Daniel, l’introductor a Girona del pickleball, un esport de raqueta que no és pàdel, no és bàdminton, no és tenis, ni tenis de taula, però té una mica de tots. Ja són a Instagram, i l’aplicació «matchpoint pickleball girona» estarà activa a partir de divendres vinent

Pàdel, tenis, ping-pong...i ara pickleball. Érem pocs i va parir la iaia?

I no oblidi el bàdminton. Però vegi com el bàdminton no acaba d’arrelar, que el ping-pong ja quasi no es juga als parcs, com abans. En canvi, el pickleball ha arrelat. Fa dos anys va fer un boom, tot i que va néixer el 1965.

Per què va fer un boom?

Dos multimilionaris americans van posar diners per crear unes lligues, amb TV i canals de YouTube.

Vostè és multimilionari?

Ja m’agradaria. Europa té un ritme diferent, els americans ho fan tot a l’engròs. Però han recuperat aquesta gent de més de 60, que té temps d’anar a jugar al matí, i ara mateix hi ha 30 milions de persones jugant a pickleball als Estats Units

Aviat faré els 60, celebro descobrir que hi ha vida esportiva més enllà de la petanca.

Jo en tinc 65, i m’acabo de treure el títol de monitor de pickleball. És habitual trobar monitors d’aquesta edat, que vénen del tenis o d’algun altre esport de pales. Per raons estranyes, el pàdel als Estats Units no ha funcionat. Construir una pista de pickleball és molt senzill, la xarxa és portàtil i només has de marcar les línies, pots convertir una pista de tenis en quatre de pickleball en un moment. Aleshores, a Estats Units hi havia clubs de tenis amb més de vint pistes: n’han sacrificat dues i han construït vuit pistes de pickleball. Que són 32 persones jugant.

Com va entrar en contacte amb aquest esport?

Va ser el meu fill. Ell i jo jugàvem a tenis, a pàdel, inclús a pales de platja. Fent broma, em deia que a la meva edat jo ja me n’anava a pique. Un dia, fent broma, buscant esports de pales, va posar pique a Internet, i li va sortir el pickleball. Va cridar dient-me: «he trobat el teu esport!»

Va deixar d’anar a pique?

Jo havia jugat força a tenis. Ara he recuperat la il·lusió de competir. L’esport és senzill, la pala i la pilota, també. De cop, un esport on l’avi pot jugar amb el nét. O el pare amb el fill, perquè ara que no ens sent, deixi’m dir-li que el meu fill no em guanya (riu).

He vist vídeos de gent de setanta anys que juguen com els àngels.

Hi ha tenistes retirats que ara juguen professionalment a pickleball. Perquè ara es comença a pagar bé. A Espanya comença a haver-hi campionats amb diners pel mig.

Se sap a qui se li va acudir crear aquest nou esport?

A un congressista americà, per jugar amb els seus fills. Eren petits per jugar a tenis, així que va posar a terra una xarxa de bàdminton, es van fer unes pales, i van fer servir de pilota la que utilitzen per entrenar els equips d’hoquei gel quan no hi ha gel.

Observo que de moment han muntat les pistes en les instal·lacions d’un col·legi de primària, no sé si per pescar futurs jugadors.

He, he, no teníem lloc, i vam arribar a un acord. Això sí, les pistes exteriors només les podem col·locar quan els nens ja han marxat.

Potser s’hi aficionen.

És un esport familiar, perquè el joc està alentit. Fins i tot aconsegueix que hi hagi poca diferència entre homes i dones, quan hi juguen.

Subscriu-te per seguir llegint