Tita Cervera, la baronessa octogenària que vol triomfar a Netflix

Si per tenir una vida plena s’entén gaudir de totes les possibilitats i espectacles que brinda l’ample món, sens dubte Carmen Cervera (Sitges, 1943) l’ha tingut. Miss Espanya el 1961, dona de Tarzan, vídua als 30, estafada per un playboy, mare soltera, baronessa consort, mecenes de les arts i tarotista a les estones lliures, molts la donaven per amortitzada després de complir els 80 anys, però Tita s’atreveix amb tot i qualsevol. L’última a comprovar-ho ha estat la periodista Nieves Herrero, que es va assabentar per Espejo Público, d’Antena 3, que la Baronessa la deixava plantada en allò que en principi era una obra biogràfica autoritzada per ella. «L’estic escrivint jo sola. Així s’assemblarà més a mi i a la meva manera de ser», va resoldre Carmen Cervera, aficionada a documentar la vida en diaris personals. La protagonista no es va reconèixer en aquests diàlegs seus i de Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza que Nieves Herrero recrea, en què ell l’anomena «my darling» després de ballar balades de cine clàssic galta amb galta. Tampoc en aquest primer capítol a l’estil Succession, amb els fills del baró intentant internar-lo en un psiquiàtric després de despertar-se d’un ictus el 1994 i Carmen Cervera pujant al seu marit en un avió medicalitzat per emportar-se’l d’amagat.

És la quarta vegada que Carmen Cervera desautoritza una biografia seva, així que aquesta vegada l’escriurà del seu puny i lletra, i serà la base d’una sèrie per la qual Netflix ja hi està interessada. A ella li va agradar més el reality de Georgina Rodríguez a la plataforma que el de Tamara Falcó, que no va acabar de convèncer-la. Material biogràfic no n’hi falta. Filla d’una família com a molt de classe mitjana, el seu ascens social ha estat vertiginós des que, després de ser coronada reina de la bellesa a Espanya, es casés el 1965 amb Lex Barker, popular per papers com Tarzan. Amb ell va viure a Los Ángeles i va revelar el seu gust pels homes madurs: 24 anys més gran que ella, l’actor va morir a causa d’un infart abans de fer els seixanta. Carmen Cervera, una vídua a la flor de l’edat, va caure als braços del productor i playboy veneçolà Espartaco Santoni, amb qui va viure una relació tempestuosa i va acabar arruïnant-la. Com a cirereta, no va trigar a descobrir que el seu matrimoni era nul per bígamia, ja que Santoni mai no s’havia divorciat de la seva primera dona.

Després d’algunes incursions en pel·lícules del destape, Carmen Cervera va tornar a ser primera plana després de donar a llum el 1980 el seu únic fill biològic, Alejandro Borja, un any abans de conèixer el baró en ser convidada a un creuer a Sardenya. Va aparèixer fins i tot a Interviú prenent el sol nua embarassadíssima, en unes fotos filtrades sense el seu permís. «Visc amb la meva mare, el meu fill, la meva gosseta i el meu lloro», va advertir al baró Thyssen quan li va demanar que se n’anessin a viure junts. Ell va aguantar el desafiament, va reconèixer com a fill Borja -el publicista càntabre Manuel Segura era el pare biològic, es va saber més tard- i li va descobrir la seva veritable vocació com a col·leccionista d’art.

Tot i haver estat la impulsora que la cobejada col·lecció Thyssen es quedés a Espanya, a Carmen Cervera no se li ha atorgat cap títol nobiliari més que el que té per matrimoni. Expliquen que l’antipatia que li professa la reina Sofia, que en cercles íntims s’hi refereix com «la cortesana», hi ha influït. Després de la mort del baró Thyssen, el 2002, Carmen Cervera ha portat una vida discreta, protagonitzant només titulars per les seves desavinences amb el seu fill Borja després de casar-se amb Blanca Cuesta o encadenar-se als arbres del passeig del Prado per evitar la seva tala el 2007. També se’n va tornar a parlar després de la maternitat subrogada de la seva amiga Ana Obregón: Carmen Cervera va ser mare als 63 anys de dues bessones, va recordar la premsa, es va especular que el seu fill Borja pogués ser el pare biològic. Tenaç i intuïtiva, és aficionada a llençar les cartes del tarot en aquells casos en què els seus pressentiments no en tenen prou.

Subscriu-te per seguir llegint