Girona prepara un procés participatiu per reformar el carrer de la Creu

L'Ajuntament treballa per "desencallar" la construcció del nou Trueta al sud de Girona i Salt

Es presentarà recurs per la sentència que anul·la el procés urbanístic que va possibilitar el trasllat de la Clínica Girona

Una imatge del carrer de la Creu.

Una imatge del carrer de la Creu. / ANIOL RESCLOSA

Tapi Carreras

Tapi Carreras

Entre les actuacions que el govern tripartit de Girona va posar sobre la taula per assenyalar que està treballant i avançant en diferents àmbits i amb la complicitat de tots els actors, hi ha la reforma del carrer de la Creu. L’alcalde, Lluc Salellas, va assenyalar ahir que estan enllestint un procés participatiu per plantejar els canvis que calguin en aquest carrer. Aquest procés es faria ja durant aquesta tardor. D’aquesta manera, a més, es vol complir amb un dels 64 «grans projectes» a tirar endavant pel govern tripartit. «Executar el procés de reforma del carrer de la Creu acordat amb veïnes, veïns i comerciants». De fet, era el punt número 1 de la llista dels projectes a executar.

 El vial de l’Eixample es va reurbanitzar l’any 2020 amb l’objectiu de fer-lo més amable per als vianants amb una vorera més ample que també permetia un camí segur pels escolars, per guanyar en la mobilitat sostenible amb un carril bici i per evitar les dobles files de vehicles. Però no va convèncer molts sectors. Alguns veïns i comerciants van posar-se les mans al cap i també l’oposició. Guanyem va reclamar ràpidament canvis i va titllar-lo de «nyap», sobretot per les illetes i l’aparcament entre el carril bici i el carril per als vehicles. També el PSC es va mostrar molt crític. Durant la campanya electoral, també Junts i ERC van indicar que caldria fer canvis. 

El nou Trueta

Un altre dels grans projectes és la construcció del nou hospital Josep Trueta. El gran equipament sanitari que s’ha de construir al sud de la ciutat de Girona i Salt es va anunciar ja a meitats de l’any 2020 però des d’aleshores tots els tràmits burocràtics i urbanístics han provocar que, com a mínim visualment no hi hagi hagut cap passa endavant. L’alcalde va exposar ahir que estan fent reunions amb els veïns i les institucions per «desencallar» la situació «el més aviat possible» i perquè se cedeixin tots els terrenys. Va ressaltar que el nou Trueta és una de les grans prioritats del govern. De fet, té apareix com un dels 64 «grans projectes» del tripartit: «Mantenir el compromís de la ciutat amb el desenvolupament del futur Parc Sanitari Josep Trueta». 

Respecte del Trueta, la vicealcaldessa Gemma Geis (Junts), va recordar que el govern va apostar per la creació d’una regidoria de Talent i Innovació amb Xavier Aldeguer al capdavant que està enfocada precisament a impulsar el campus de salut del Trueta. Geis també va apuntar que estan fent el seguiment dels treballs per elaboració projecte nou campus de salut del Trueta i reunions de seguiment del conveni per la construcció del Trueta i la concreció de la construcció dels nous CAPS de salut, a Taialà i a l’Eixample.

Clínica Girona i Garatge Forné

Pel que fa a la sentència avançada per Diari de Girona que ha anul·lat el procés urbanístic que va permetre el trasllat de la Clínica Girona a la carretera Barcelona (la reparcel·lació i la modificació puntual del Pla General), Salellas va exposar que «aviat» hi hauria una reunió amb els responsables de la clínica i va avançar que presentaran recurs a la sentència perquè entenen que «el procés quan es va fer, es va fer correctament».

La Clínica Girona en una imatge recent.

La Clínica Girona en una imatge recent. / MARC MARTI FONT

Sobre el Garatge Forné (on hi havia l’antic concessionari de la Seat, a tocar de l’estació de tren), el batlle va ressaltar que estan esperant que acabi el procés judicial que l’any passat va condemnar, juntament amb la Generalitat, a indemnitzar els propietaris amb 4,5 milions. Va recordar que hi ha un recurs que s’està estudiant i que, en paral·lel, no renunciaven «a la interlocució» amb els amos. Va admetre que estan preparant tots els escenaris, com mana un bon govern i que això incloïa, com va avançar aquest diari, demanar a l’Estat adherir-se al Fons d’Impuls Econòmic, per poder garantir les necessitats financeres en cas que es perdi el recurs i s’hagin de fer front a la indemnització.

Casa Pastors i biblioteca de la Casa de Cultura

Pel que fa a la Casa Pastors, el tinent d’alcaldia de Cultura (Quim Ayats), va indicar que una primera intervenció arqueològica ha permès descobrir «vestigis significatius», i que ara s'aprofundirà més en la recerca. Fa uns mesos, Diari de Girona va avançar que hi havia indicis de l'existència de restes del Castell Medieval de Girona.. «No hi estalviarem ni temps ni recursos», va dir el tinent d’alcaldia, explicant que un cop s’acabin les excavacions s’abordarà què passarà amb el projecte del museu. Sobre la biblioteca de la Casa de Cultura, va dir que l’any vinent es licitaran les obres. És un dels altres grans projectes del govern: "Obrir la biblioteca de la Casa de Cultura amb el finançament obtingut."

La Casa Pastors, al fons, a la plaça de la Catedral.

La Casa Pastors, al fons, a la plaça de la Catedral. / ANIOL RESCLOSA