Salellas demana 2,4 milions a l’Estat per fer front a la sentència del Garatge Forné

L’Ajuntament de Girona ha demanat a l’Estat 2,4 milions d’euros per fer front a la sentència del garatge Forné. Tot i que la sentència encara no és ferma, amb un decret d’alcaldia, es demana adherir-se al Fons d’Impuls Econòmic, per poder garantir les necessitats financeres que puguin resultar d’acomplir les obligacions derivades de la sentència quan sigui ferma.

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 21 de juliol de 2022 va condemnar l’Ajuntament i la Generaliat a pagar una indemnització de més de quatre milions i mig d’euros (4.541.272,78) als propietaris de l’immoble de la carretera Barcelona, davant de la plaça d’Espanya. La sentència estimava que «Automóviles y Suministros SA», propietaris de l’edifici, havien sofert una «restricció de l’aprofitament urbanístic» de la finca atès que l’especial catalogació del Garatge Forné, tant de la façana exterior com d’element interiors com la rampa per a cotxes que va pujant pels pisos, en rebaixava molt l’edificabilitat de manera «sobrevinguda».

Estimació parcial

Els propietaris havien demanat una indemnització propera als nou milions d’euros, però la sentència «l’estima parcialment» rebaixant-la a quatre i mig. La sentència també manté la protecció de l’edifici de 1956, obra de l’arquitecte Joan Maria de Ribot. El TSJC condemna de manera solidària a l’Ajuntament de Girona, que va fer la protecció del Garatge Forné amb una modificació del Pla General l’any 2008, i a la Generalitat de Catalunya, que la va validar, a pagar la indemnització en una sentència sobre la qual qualsevol de les tres parts podia pot presentar un recurs de cassació. 

L’Ajuntament tenia previst presentar un recurs de cassació, però per curar-se el salut acaba de sol·licitar, per mitjà d’un decret d’alcaldia, adherir-se al Fons d’Impuls Econòmic de l’Estat per un import de 2.391.085,87 euros, que correspondria a la meitat de la indemnització i dels interessos de demora. L’Estat ofereix la possibilitat als ajuntaments d’accedir aquests fons de finançament per a la cobertura de sentències fermes. El retorn es fa amb un interès molt econòmic i amb un marge de temps ampli. 

L’any 2008 es va decidir incloure aquest immoble, que havia estat un concessionari de la Seat, en el catàleg d’edificis a protegir pel seu valor, sobretot la façana de vidre i la rampa interior en forma de cargol. Els propietaris van decidir portar el cas als jutjats en sentir-se perjudicats i van demanar més de vuit milions d’euros pels «danys» causats amb la protecció de la finca que els impedia qualsevol actuació de futur.

Fons de contingència mínim

Al mateix temps, l’Ajuntament es compromet a garantir que el fons de contingència municipal tingui almenys un 1% del pressupost d’aquell any. Això obligarà al consistori a tenir aquesta quantitat (que serà aproximadament d’1,3 milions d’euros) en aquell fons sense poder gastar-lo com a garantia que podrà fer el retorn del finançament a l’estat i de demostració d’estabilitat financera.  

En el moment de ser coneixedors de la sentència l’encara regidor Lluís Martí va assenyalar que era un problema heretat que havien hagut «d’anar defensant de la millor manera possible perquè als gironins i les gironines els hi costessin la menor quantitat d’euros possible».

Subscriu-te per seguir llegint