Herrera fa justícia en el derbi

Els derbis són sempre especials i diferents i ahir, enmig d’una gran intensitat i un ritme frenètic, el Girona va aconseguir sumar un punt d’allò més valuós en un partit que podia haver guanyat, i també perdut, tranquil·lament. Després d’avançar-se gràcies a Toni Villa en una gran primera part on els de Míchel, valents, van desplegar el seu futbol habitual i si no hagués estat per Álvaro Fernández hauria pogut ampliar el marcador, l’equip va veure’s sotmès a la represa pel joc directe de l’Espanyol. Els locals van començar a penjar pilotes i Puado primer i Joselu després van capgirar el marcador. El 2-1 hauria estat injust per mèrits d’uns i altres i Yangel Herrera es va encarregar d’arreglar-ho i salvar un punt pel Girona que continua en bona dinàmica i manté el seu idili particular a Cornellà, on no ha perdut mai.

Finalment, Míchel va decantar-se per Terrats per ocupar l’enorme buit deixat pel sancionat Romeu. Al seu costat Aleix Garcia i Iván Martín i, també, Arnau Martínez durant moltes fases. Va costar aturar la sortida frenètica inicial perquè la pressió de l’Espanyol feia complicat per a l’equip combinar amb facilitat. Tot i això, ben aviat s’hauria pogut avançar el Girona en una acció a pilota aturada. Només Álvaro Fernandez, amb una aturada espectacular a un cop de cap de David López des de l’àrea petita, ho va evitar. Liderat pel talent de Darder, l’Espanyol mirava d’arribar amb perill a l’àrea d’un Gazzaniga que hauria d’intervenir per desviar a córner un xut enverinat de Braithwaite.

Aturada la sortida inicial, més d’intensitat i pressió que pas d’arribades, dels locals, de mica en mica el Girona, va començar a fer-se amb el control de la possessió, que li va permetre trobar-se més còmode. Aleix Garcia va començar a entrar en joc i de les seves botes l’equip va començar a trepitjar més àrea. Així, tornaria a aparèixer Álvaro Fernández per desviar a córner un xut de Riquelme després d’una acció marca de la casa del madrileny des del vèrtex de l’àrea. Riquelme estava fent el que volia amb el lateral Óscar Gil a qui va ballar i deixar en evidència en una jugada que no va tenir conseqüències. Sí que en va tenir, la següent, quan Riquelme va robar la cartera a Gil i va cedir perquè Aleix Garcia fes al mateix per a Toni Villa que, aquest cop sí, va batre Álvaro.

El Girona trobava el premi a la insistència i la proposta davant un Espanyol que només generava perill en centrades al cap de Joselu. Així, Gazzaniga hauria de desviar un cop de cap del gallec a córner. El 0-1 havia donat tranquil·litat al Girona que, alhora, veia com els barcelonins entraven en una espiral de nervis i queixes a l’àrbitre que van anar d’allò més bé per als de Míchel.

La represa va començar amb el Girona ben plantat i la sensació que tenia el partit on volia. Tanmateix, als cinc minuts, l’Espanyol va castigar la poca contundència gironina en la defensa d’un córner i Puado, en la primera pilota que tocava, va empatar el partit. Del no-res, el Girona veia com l’Espanyol li havia empatat el partit. Tot i l’1-1, els de Míchel no van canviar la idea i van continuar entrant amb perill per les bandes amb Riquelme i Villa i creant una sensació de perill molt més gran que els locals. Sí, que Cornellà començava a creure en la remuntada i a esperonar el seu equip que, a còpia de pilotes penjades i la moral del gol van fer recular els de Míchel molts metres. Gazzaniga va salvar el segon gol local en desviar un cop de cap de Calero que l’estadi ja celebrava. Els porters estaven sent protagonistes i Álvaro tornaria aparèixer per evitar que Riquelme, de cap, enviés al fons de la xarxa una centrada d’Iván Martín.

El Girona tenia la pilota i proposava però patia en cada córner o pilota penjada a l’olla. Així, Oliván va tallar una passada arriscada de Samu Saiz i va centrar a l’àrea perquè Joselu rematés de cap a gol. Ara sí que el panorama canviava radicalment i el Girona anava a contrarellotge. Hi havia temps encara perquè passessin coses i perquè la personalitat del Girona trobés recompensa. Així va ser, quan Herrera, arribant des del darrere, va rematar de cap a gol una centrada de Couto per fer el 2-2 definitiu. Ja no hi va haver temps per a res més i al final, la por de perdre dels dos equips va fer que donessin per bo el punt.