Vila-real, terra de victòries gironines (a Primera Divisió)

És anar a Vila-real i sortir amb els tres punts a la butxaca. Com a mínim, això diu la història del Girona a Primera Divisió: els dos cops que ha visitat La Ceràmica ha guanyat. El curs 2017-18, amb Pablo Machín a la banqueta, 0-2 amb gols de Stuani i el Choco Lozano; el 2018-19, 0-1 amb repetició de l’uruguaià.

El 3 de març del 2018 els gironins assolien la permanència virtual en una matinal esplèndida en què ja començaven a fer números per comprovar si entrar en competicions europees era real o una utopia. Aquell dia, Machín va alinear el següent onze: Bounou, Maffeo, Juanpe, Ramalho, Bernardo, Planas, Borja García, Pere Pons, Granell, Portu i Stuani, que marcaria tot just en el minut 15 de partit davant el conjunt dirigit per Calleja, que va escollir Asenjo, Gaspar, Bonera, Álvaro, Jaume Costa, Rodri, Manu Trigueros, Fornals, Raba, Samu Castillejo i Bacca. No tenien res a fer, però no ho sabien.

En la segona part, els blanc-i-vermells, que també van fer jugar, Mojica, Aleix Garcia i el Choco Lozano, sentenciarien gràcies a l’encert de l’hondureny, que va marcar un autèntic golàs. L’expedició va marxar contentíssima, fregant-se les mans. El Girona havia protagonitzat un nou partit històric.

El cas Portu

El segon partit del Girona a La Ceràmica també va resultar brillant, guanyat amb un gol de Stuani en el minut 53 la nit en què es tancava el mercat d’estiu i Portu tenia pràcticament els dos peus fora del club. Finalment, el murcià es va quedar i l’equip d’Eusebio Sacristán va obtenir la primera victòria de la temporada. 

El tècnic castellà va alinear Bounou, Pedro Porro, Juanpe, Alcalá, Bernardo, Aday, Borja García, Pere Pons, Granell, Lozano i Stuani. També van tenir minuts Aleix Garcia, Muniesa i Roberts. Per al quadre local, encara dirigit per Calleja, van fer acte de presència: Asenjo, Gaspar, Víctor Ruiz, Álvaro, Pedraza, Cazorla, Manu Trigueros, Fornals, Cáseres, Gerard Moreno i Ekambi.

El passat no és tan positiu

A Primera tot són rialles, però si viatgem en el temps, la cosa canvia. Amb Rubi, el 2013, en plena lluita per accedir a Primera, el Girona va caure 4-1 en la jornada 39. Van valer els doblets d’Uche i Perbert, malgrat que Toni Moral empatés provisionalment i escampés unes il·lusions que van acabar per terra. L’any va ser boníssim, tot i no pujar; perquè era un gran equip: Dani Mallo, José, Migue, Richy, Chus Herrero, David García, Luso, Felipe Sanchón, Toni Moral, Tébar i Acuña.

També són recordats els enfrontaments entre el Vila-real i el Girona dels anys setanta i noranta, buscant ascensos que mai van acabar bé en clau gironina. En la promoció del 70-71, els homes de Martín Vences van perdre 2-0; i en la lligueta del 91-92, malgrat guanyar 2-4 amb un gol de camp a camp del recordat porter Soldevila, va ser tot un drama.