Immillorable notícia per al Girona, que ha començat el 2023 molt actiu en els despatxos. Però no tot són altes i baixes, a Montilivi. També hi ha temps per a les renovacions. Amb molts futbolistes pendents del seu futur perquè queden lliures al juny, la direcció esportiva liderada per Quique Cárcel ha espavilat i s’ha avançat a possibles pretendents d’un uruguaià que aquest curs s’estrena a la Primera Divisió, però que sembla que hi porti jugant tota la vida: Santi Bueno. El central, de 24 anys, ha ampliat el vincle amb l’entitat blanc-i-vermella dues temporades, signant un contracte fins al 2026. El més important d’aquesta operació, però, no és en la durabilitat del vincle entre totes dues parts, sinó en la clàusula de rescissió fixada: segons ha avançat la Cadena Ser, seran 25 milions d’euros. El Girona, que en cap moment ha negat que si cal serà un club venedor i que té les portes obertes a escoltar qualsevol mena d’oferta per a algun dels seus jugadors, lliga en curt un dels defenses amb més projecció del campionat. Per edat, condicions i caràcter, Bueno està demostrant àmpliament, partit rere partit, que està més que capacitat per competir durant molts anys en la màxima categoria del futbol estatal. Estratègicament, renovar-lo és encertadíssim; però també ho és saber que si en algun moment Montilivi li queda petit i l’ha de perdre, qui el vulgui haurà de passar per caixa.

Centenari

Aquesta és la quarta temporada de Santi Bueno en clau gironina, malgrat que la primera va ser força anecdòtica. L’uruguaià va ser anunciat el curs 2019-20, però només va jugar un parell de partits. Malgrat estrenar-se tres minuts amb Francisco Rodríguez a la Lliga, en un partit intranscendent a Alcorcón (2-0), qui el va fer debutar va ser Pep Lluís Martí, el 19 de desembre del 2019, a Linares, amb victòria a la Copa (1-2). No s’han de passar per alt els dos cursos anteriors en què va jugar al Peralada quan aquest era filial dels blanc-i-vermells. D’aquella pedrera de futbolistes a Montilivi també hi ha Valery

Després del partit a Alcorcón, la trajectòria de Santi Bueno va canviar radicalment. El Girona no va aconseguir l’ascens i es va apostar per una plantilla diferent, amb menys glamur, però més treballadora. Allà el central es va fer un lloc que actualment porta el seu nom, malgrat el canvi de categoria. Perquè Míchel, com Francisco, considera l’uruguaià un dels seus intocables. Va ser fix en l’ascens i acumula 104 presències al primer equip. De fet, el seu rendiment és tan elevat que fins i tot la selecció el va tenir en la darrera prellista per al Mundial.