L’art de construir una comunitat digital de color blanc-i-vermell

«Que algú vingui, et saludi, et digui alguna cosa, sigui en l’àmbit personal o del projecte, et canvia el dia. Això no té preu. Que et valorin la feina d’aquesta manera és la millor sensació que he tingut mai», explica Àlex Luna. «Tota la feina, les hores, el que hi ha al darrere i no es veu pren sentit quan se’t reconeix. Et fa veure que val la pena», raona Andrea López Pastor, periodista de Diari de Girona. A l’equip també hi ha Arnau Madrià, Sergi Arpí, Albert Isern i Jordi Mariscot. És la plantilla de ‘Canvi de Joc’, un programa setmanal a Twitch sobre l’actualitat esportiva del Girona que acaba de guanyar el premi Carles Rahola a la millor informació digital. Cada dimecres a les 21:45 hores la seva comunitat es fa un xic més gran.

«Vam coincidir a veure un buit digital pel que fa a la informació del Girona. L’apartat digital està en creixement, però respecte al club no hi havia molt contingut. Però no només pretenem informar, també volem entretenir. Perquè aquest és un món que engloba moltes coses que el periodisme no contempla. El nostre principal objectiu era crear, i fidelitzar, una comunitat», assegura Arnau Madrià.

El projecte va veure la llum l'agost del 2021 i està en constant evolució. Arpí, de fet, s’ha afegit aquesta temporada a l’equip. «I ja estem pensant coses noves per a l’any vinent», confessen. «Com a usuari, vaig alegrar-me que hi hagués un espai dedicat exclusivament al Girona. És cert que sempre hi ha hagut gent que ha informat del club, però això és diferent. Veus el programa i dius: ‘que bé que entra això’. És com si una peça que faltava fes clic i encaixés», relata Arpí. Abans de Canvi de Joc a la plataforma s’emetia, amb menys regularitat, Talk Girona i Som Girona.

Premis de Comunicació Carles Rahola 2023

Veure Galeria

Atrauen al públic jove

Les estadístiques indiquen que la franja d’edat majoritària que segueix el programa oscil·la entre els 16 i els 26 anys. «Intentem posar en pràctica tot allò que té bo el periodisme com les oportunitats que ens dona el món digital. Apostem per coses pròpies del periodisme, com la regularitat o el fet de posar unes pautes. No som cinc persones que s’asseuen i es graven, seguim uns timmings, portem convidats, fem anàlisis; però tot ho fem en un format diferent. I ens segueixen, així que entenem que els agrada», opina López, que destaca el fet que «no informem només del primer equip. També parlem del filial i del femení. Per a nosaltres tots són importants». Continua Luna: «També hem notat que a la gent li fa gràcia saber que poden sortir, o conèixer a algú que hi surt. Qualsevol els etiqueta a les xarxes socials i els fa ser protagonistes. I això ens permet connectar també a una altra tipologia de públic, un pèl més gran».

«Pequem de malalts. Si el projecte continua és perquè ho som», admet, i matisa: «Quan dic malalts, em refereixo al fet que hi passem moltes més hores de les que hi hauríem de passar. I això és independent de les audiències, eh. Perquè et trobes de tot: dies que no ho esperes i fas uns registres increïbles i dies que t’ho has treballat molt i hi ha molt poca gent. Som un grup d’amics que té molta ambició. Aquest matí, potser, m’he estat com a mínim dues hores per preparar el material de les xarxes socials i programar els continguts. Ahir, retocant vídeos. O les tasques de gestió amb els convidats». Madrià pren la paraula. «Jo no era conscient de cada hora que fem, però parlant-ne m’adono que sí. Ho fem perquè ens agrada, bàsicament». El periodisme viu moments de canvis. «Des de la trucada inicial, sabem que aquest programa també ha de potenciar-nos com a marques personals. Tots volem créixer, individualment. Però això no impedeix que cap de nosaltres és més important per si sol que si ens unim. No ens podem creure superiors al mateix projecte», valora.

Com es finança?

Amb la passió i l’amor per l’ofici com a grans recursos, van presentar-se al premi Carles Rahola. «És molt bonic haver-lo guanyat i també ens anirà de conya, perquè costa molt trobar finançament i el premi, econòmicament, és molt benvingut», diu López. Actualment, solen tenir al voltant de 40 subscripcions mensuals. Cada subscripció té un cost d’entre tres i quatre euros, i d’aquests, només un i mig arriba al fons del programa. Calculen que de mitjana deuen guanyar uns 50 euros mensuals que ni de bon tros es queden, ja que els inverteixen en tot allò que cal per continuar emetent cada setmana. «És que si necessitem un micròfon, això té un preu. I fem sortejos constantment, i els diners dels articles, si no els tenim, surten de la nostra butxaca», comenten. «No es pot fer sol, el projecte. Hi ha un bestial esforç humà, però estem oberts a possibles patrocinadors».

La comunitat, agraïda, correspon positivament setmana rere setmana: els segueixen uns 3.000 seguidors. «Volem una relació estreta amb els usuaris. Xategem amb ells, responem missatges. Intentem que se sentin part d’això, perquè ho són», exposa López. «El mes passat en el desplaçament a Vila-real, anava pel carrer i van cridar-me pel nom. A mi tot això em xoca una mica, la veritat. No estic acostumat a aquestes coses. Però és agradable», finalitza Arpí.

Subscriu-te per seguir llegint