Un somni que batega fort (2-1)

El director esportiu i arquitecte d’aquest gran Girona, Quique Cárcel, va ser un fi migcampista a la seva època que va passar pel planter del Barça, Leganés o Cadis, entre altres. Com a exjugador sap perfectament que quan un grup de futbolistes s’ho passa pipa jugant, està en estat de gràcia i va embalat ningú pot frenar-lo. Jugui qui jugui. Ja poden haver-hi baixes, que si entra un nano del filial com ahir Artero, no desentona; al contrari. O si un tòtem com Stuani ha de sortir en l’afegit, lluitarà cada pilota com si li anés la vida. I si per postres té un davanter tocat per una vareta màgica com Taty Castellanos, aturar un equip així és missió impossible. Per molt que el missatge del club sigui que «no s’està preparat» per jugar a Europa. Les paraules, sinceres i de bona fe -tot sigui dit- de Cárcel de dimecres han reforçat encara més el desig i la fam dels jugadors del Girona, que continuen alimentant un somni que, qui ho havia de dir, és una mica més a prop. Ahir, contra el Mallorca, va costar sí, però els de Míchel van ser superiors i van endur-se els tres punts gràcies a Castellanos, qui si no, que amb el seu setè gol en quatre patits, o sisè en tres, va fer desbordar l’eufòria i confirmar que Montilivi té ganes de traspassar fronteres la temporada entrant. De res va servir que Muriqi empatés el partit arran d’un penal més que dubtós que igualava el gol inicia de Bernardo en una acció d’estratègia. Míchel diu que vol créixer «pas a pas» per arribar als 53 punts, però comença a veure que amb la velocitat de creuer que ha agafat l’equip, els seus homes faran obligar-lo a tornar a canviar d’objectiu. 

Embalats i amb Europa al cap gràcies a les dues victòries contra Madrid i Sevilla, el Girona tenia l’oportunitat d’alimentar el somni amb una victòria. Amb la salvació al sarró, i alliberats de qualsevol pressió el partit convidava els dos equips també a gaudir-lo. Això sí, els de Míchel tenien l’al·licient europeu i el factor Montilivi com a ingredients extres. El tècnic va tornar a l’onze Arnau i va introduir Reinier al mig del camp, a més a més, de fer entrar Bernardo per Juanpe per mirar de controlar més bé Muriqi. El colombià, tot i això, va començar lluït amb una targeta groga matinera i una pèrdua i un mal refús que van acabar amb la pilota al pal en un xut de Sánchez. El Girona monopolitzava la possessió de la pilota, però el Mallorca, molt ben plantat al darrere, no deixava gaires forats. Amb tot, Castellanos ho va provar dues vegades amb cert perill, primer de cap i després amb una rematada seca, que van sortir fora per poc. 

A pilota aturada, sí que creava perill el Girona i Castellanos engaltaria fora per poc de primeres a fora un córner. L’àrbitre no concediria un gol de cap de Romeu en una acció d’estratègia perquè Kang In Lee havia caigut prèviament dins l’àera. El partit s’embrutiria als minuts finals de la primera part amb una pica-baralla entre Arnau i Kang In Lee, que acabaria amb falta del coreà. D’aquí en va néixer una altra pilota servida a l’olla per Tsygankov que Bernardo, aquest cop sí, va enviar al fons de la xarxa. 

El Girona aconseguia finalment obrir la llauna en la darrera jugada de la primera part. Els de Míchel van sortir més desperts a la represa, però es van endur un bon ensurt amb un gol anul·lat a Muriqi per un fora de joc que el VAR va trigar dos minuts a confirmar. A Míchel feia estona que no li agradava el que veia de Reinier i ja havia fet escalfar Artero a la primera part. El bisbalenc va substituir el brasiler al quart d’hora i, en la primera pilota que va tocar va estar a punt de fer el segon. Copete, sobre la ratlla, va evitar-ho en darrera instància, després d'una assistència màgica de Castellanos amb l'esperó. Gutiérrez faria estirar de valent Rajkovic en uns bons minuts dels gironins.  

El Mallorca desfaria la línia de tres centrals a la recerca de més arribada i Dani Rodríguez a punt estaria d’empatar. Gazzaniga amb una aturada espectacular va evitar-ho. Semblava una acció aïllada dels balears que, no obstant això, van trobar-se amb un penal gairebé sense esperar-s’ho. Martínez Munuera va castigar una tímida agafada de Bueno a Muriqi amb pena màxima. El gegant kosovar no va perdonar davant Gazzaniga i va empatar el partit amb deu minuts per davant. L’1-1 arribava poc després que, entre Rajkovic i la creueta, evitessin que un canyardo de Romeu es convertís en el gol de la jornada. 

El gol visitant va esperonar el Girona, que va fer un pas endavant a la recerca del segon gol. El premi arribaria quatre minuts després de l’1-1, quan Castellanos, emulant el millor Stuani, s’elevaria per sobre de tothom per rematar de cap una centrada d’Iván Martín i enviar-la al fons de la xarxa. Montilivi esclatava i la banqueta gironina s’afegia a la pinya per celebrar un golarro que, tot i els set minuts de temps afegit, serviria per deixar els tres punts a casa. La victòria infla encara més la puntuació d’un Girona que s’enfila fins als 47 punts. L’ovació per part del públic de l’estadi va tornar a ser llarga i sonora, com a mostra de reconeixement a l’esforç d’un equip que els fa xalar d’allò més amb el seu futbol. 

Reviu el partit, minut a minut