L’opció Èric Garcia agafa força tot i que el Girona manté vives alternatives

El polivalent defensa del Barça, de 22 anys, és una de les opcions per reforçar el pivot

Èric Garcia, al mig, en acció en un amistós amb el Barça

Èric Garcia, al mig, en acció en un amistós amb el Barça / FRANCK ROBICHON/EFE

Marc Brugués

Marc Brugués

Ara sí. El compte enrere s’ha activat. Tic-tac, tic-tac. El temps passa i el Girona encara no ha omplert el buit que va deixar Oriol Romeu. El gran començament de temporada de l’equip ha amagat una mica la mancança de la plantilla a la zona del mig del camp. En aquest sentit, l’alternativa al doble pivot Aleix Garcia-Yangel Herreraque tan bé ha funcionat aquestes tres primeres jornades és, com es va veure a Sevilla, el central David López, perquè Ibrahima Kébé acaba de sortir d’una lesió de més d’un any, i Selvi Clua està verd encara. Veure un central amb capacitat per fer de pivot com David López no és una opció esbojarrada. Míchel té homes com Daley Blind o fins i tot Arnau Martínez, que podrien fer-ho. A més a més, un dels jugadors que més agrada al tècnic madrileny també té aquest perfil. Es tracta dÈric Garcia (Barça). Malgrat que no és cap pivot específic, el blaugrana és un dels noms sobre la taula de Quique Cárcel per reforçar aquesta posició. Míchel l’hi veu i el jugador estaria disposat, ara per ara, a venir a Montilivi. Tot i això, cal veure si el Girona pot encarar econòmicament la cessió del defensa de Martorell. 

Que el Girona pugui endur-se un jugador consolidat del Barça no pot ser senzill. El conjunt blaugrana viu moments de mercat convulsos marcats pel límit salarial. En aquest sentit, tot i que el Barça necessita alliberar massa salarial, Xavi Hernández no veu amb bons ulls que Èric Garcia deixi l’equip. Marcos Alonso també ha rebut l’interès d’altres clubs per sortir del Barça i el que no vol Xavi en cap cas és perdre dos defensors. Mentrestant, Míchel veu en Èric Garcia un jugador versàtil i polivalent que pot adaptar-se al pivot i alhora reforçar l’eix central esquerre, sobretot si Alexander Callens troba un destí. 

L’opció d’Èric Garcia no és l’única que té oberta el Girona. Cárcel ha anat estrenyent el cercle i descartant entre el munt d’oferiments que ha rebut. Han trascendit Federico Redondo (Argentinos Juniors) i Renato Tapia (Celta), però el director esportiu blanc-i-vermell té més fronts oberts. De fet, fins i tot la via del City està oberta.

Pendents d’Stuani

Mentrestant la incògnita Stuani continua viva. Potser igual que la setmana passada malgrat les paraules de Míchel en què assegurava que el veia quedant-se al Girona al «cent per cent». L’uruguaià, titular les tres primeres jornades de Lliga, continua a l’agenda de clubs de l’Aràbia Saudita i la seva carpeta no està tancada. Paral·lelament, el club gironí també estudia quina és la millor opció per acabar de tancar la parcel·la ofensiva. Míchel vol un home de banda que també pugui jugar pel mig. Això sí, si Stuani se’n abans de divendres a mitjanit, el perfil de l’home ofensiu que cerca el Girona canviarà. 

Les bones sensacions de Yangel Herrera

El Girona començarà a preparar el partit de diuenge contra el Las Palmas (14:00) amb les bones sensacions que va deixar la victòria a Sevilla de dissabte passat (1-2). Míchel està pendent de l’estat físic d’un Yangel Herrera, titular i decisiu amb dos gols en aquestes tres primeres jornades. El migcampista veneçolà, tanmateix, va patir una contractura al Pizjuán i, malgrat que les sensacions són bones i no sembla que hagi de ser cap lesió greu, el seu historial fa que a Montilivi no les tinguin totes. Caldrà veure si està disponible per diumenge o bé descansa per precaució. ddg girona