Espectacular salt del Girona en el límit salarial: del penúltim al tretzè lloc

Poques vegades, per no dir mai, a Montilivi es parla de xifres. Ni traspassos, ni clàusules, ni sous, ni res. Dos cops l’any, només. Durant l’assemblea general de socis compromissaris al desembre en què s’anuncia el pressupost i, ara al setembre quan la Lliga fa públics els límits salarials. Ahir tocava conèixer de quin marge disposava el Girona per a destinar a la plantilla, cos tècnic i futbol base aquesta temporada. La xifra, 51,97 milions d’euros fa fins i tot vertigen de tan alta que és per a un club que sempre s’ha mogut en sostres baixos. A més a més, el Girona se situa com el tretzè club amb més límit salarial per davant de Rayo Vallecano (51,3), Cadis (49,2), Granada (47,5), Osasuna (47,1), Getafe (40,2), Las Palmas (35,1) i Alabès (31,2).  El creixement del Girona al món professional és constant i el passos que fa l’entitat són ferms i cada cop més grans. El club ha aconseguit augmentar en 9’25 milions d’euros el topall respecte a la temporada passada (42’72) en bona part gràcies a les vendes de futbolistes. Ahir mateix, el director esportiu Quique Cárcel en feia bandera i assegurava que la idea és «vendre més» per continuar pujant la xifra. Els traspassos de Ramon Terrats al Vila-real (2,5), Santi Bueno al Wolverhampton (12) i el percentatge de la venda de Dubasin (0,75) per part de l’Albacete al Basilea han fet que s’hagi ingressat una bona picossada aquest estiu i, conseqüentment, ampliat el límit salarial.  

La meritòria desena posició de la temporada passada i el gran inici de curs d’enguany han donat molta tranquil·litat al Girona. El club ha posat els fonaments per estabilitzar-se a la màxima categoria i a partir d’aquí va creixent. Ho fa en tots els àmbits, tant l’esportiu, el social com l’econòmic. Aquest estiu, amb els gairebé 52 milions de límit salarial, el club ha pogut invertir en els fitxatges de Jhon Solís, Dovbyk, Iván Martín, Herrera i Portu. 

A diferència de les darreres temporades a Segona Divisió, on Cárcel anava lligat de mans i peus, a Primera tot és més senzill. Si es fa amb seny, és clar. Aíxi, el Girona 23-24, gràcies a les operacions, a la classificació i als ingressos publicitaris ha aconseguit pujar 9,25 milions respecte al del curs anterior, que era de 42,72 i era el penúltim només per davant de l’Elx. En aquest sentit, el salt qualitatiu és important, sobretot si es mira amb perspectiva i es compara als límits salarials que tenia el Girona en la primera etapa a Primera Divisió. Així, en el curs de l’estrena, el sostre econòmic per a la plantilla va ser de 31’14 milions. Aleshores, era el tercer pitjor només per davant del Getafe (29,4) i del Las Palmas (28,9). La temporada següent, la del descens amb Eusebio Sacristán, el límit va ser lleugerament superior, de 36’75 milions. Aleshores també va ser el tercer pitjor per davant de Valladolid (23,8) i Osca (29,3).

El Barça cau en picat   

Pel que fa a la part alta dela classificació, el més cridaner és que el Barça passa dels 648 milions de límit salarial que tenia després del passat mercat d’hivern als 270. Això suposa una retallada de  378 milions en el seu sostre. Un cop passat l’efecte de les palanques de l’estiu passat, el Barça ja sabia que havia d’estrènyer-se el cinturó per a no estar excedit. Tot i els esforços i a haver reduït la seva massa salarial en uns 160 milions, el club blaugrana encara està excedit en uns 130 milions. L’equip amb més límit salarial continua sent el Madrid, que passa de 683 milions a 727. L’Atlètic de Madrid també té un límit salarial superior al del Barcelona i és el segon equip amb més límit salarial, amb 296 milions.

Per sota els gironins, hi ha el Rayo Vallecano, Cadis, Granada, Osasuna, Getafe, Las Palmas i Alabès amb el límit més baix (31.278).