Serà capaç el Girona de mantenir aquesta bogeria?
L'equip de Míchel aspira a viure una nova nit màgica a Montilivi coincidint amb la visita del Sevilla, enmig d'un esprint on la Copa cada cop pren més força, permetent que el vestidor compensi l'atapeït calendari amb la il·lusió per fer-la grossa
Montilivi tornarà a omplir-se de gom a gom, esgotades un cop més les entrades, per ser el jugador número dotze d'un Girona amb baixes, però també amb fam. Els dubtes que presenta l'equip de Míchel Sánchez, que aquest vespre (21 hores, DAZN) podria assolir la barbaritat de cinquanta-dos punts en cas de victòria, se centren en l'aspecte defensiu. Però la confiança és tan gran i el rendiment tan increïble, que no hi ha cap dubte que els futbolistes blanc-i-vermells competiran fins al límit de les seves possibilitats. Si no juga Èric García, que és el més probable, jugarà Juanpe o Arnau. Però si cap dels dos pogués, cosa que caldrà comprovar en les hores prèvies, se surt amb Antal i no hi ha problema. El Girona, ara mateix, és una font d'opcions en què totes surten bé.
Tant el central canari com el lateral català van formar part de l'entrenament grupal previ, però només parcialment. Les sensacions d'ambdós marcaran si aquest vespre són de la partida. Podria passar que si Juanpe no pot, Arnau actuï com a central, formant parella amb Daley Blind. O que Míchel tiri pel dret i repeteixi amb el central hongarès, que ja va complir amb nota en la Copa del Rei. Serà especialment perillós el fet de detectar Ocampos, referència ofensiva des de l'arribada de Quique Sánchez Flores al Ramón Sánchez Pizjuán, i controlar el moment dolç que viu Isaac, que ve de fer un parell de gols a la Copa.
L'interrogant en l'alineació continua al mig del camp, on sense Aleix Garcia, sancionat, el tècnic madrileny té dues opcions clares: o reforçar amb cames, escollint la presència de Jhon Solís per formar un doble pivot amb Yangel Herrera i permetre que Iván Martín jugui un xic més avançat; o assenyalar Pablo Torre, endarrerir el basc i sacrificar el colombià. El trencaclosques està servit, malgrat que la presència de Solís té totes les de vèncer.
Les altres posicions no haurien de variar en excés, malgrat els dos partits de Copa que el Girona afegeix al seu calendari en tan sols set dies. Si de cas, la titularitat de Yan Couto al lateral. Tsygankov i Savinho tornaran a fer de les seves en atac, tot i el bon paper de Portu contra el Rayo Vallecano. Dovbyk també haurà d'afinar la punteria si vol mantenir el llistó posat per Stuani.
Jordán, en la convocatòria
Beneïts problemes, els del líder de la Lliga, deu pensar el Sevilla, que arriba a Montilivi amb el gironí Joan Jordán en la llista de convocats. En principi, però, no sortirà d'inici. Sánchez Flores, el tercer entrenador del curs, no podrà disposar del sancionat Soumaré i els lesionats Kike Salas i Acuña, però recupera el porter Nyland, a qui tothom situa en la titularitat juntament amb Navas, Nianzou, Badé, Sergio Ramos, Pedrosa, Óliver, Sow, Agoumé -un dels darrers reforços, com Mejbri-, Ocampos i Isaac.
Però tornem al Girona, l'equip revelació i que practica un futbol de fantasia. Guanyar significarà segur mantenir el lideratge una setmana més; en part, gràcies al partit de més que ha jugat respecte al Reial Madrid, l'únic equip que l'ha derrotat a Montilivi. Els tres punts, esclar, confirmarien un nou rècord en la màxima categoria estatal, perquè sota el regnat de Pablo Machín se'n van signar 51. Dades i dades i més dades que s'agenollen prometent l'amor etern al conjunt gironí.
12 són les jornades que encadena el Girona sense perdre a l'elit, un nou rècord personal que amplia jornada rere jornada. Lluny queda aquella patacada contra el Madrid de finals de setembre. La relliscada de diumenge passat, a Almeria, això sí, va fer mal. Especialment per la forma, totalment oposada al futbol de garanties que defensen els homes de Míchel. La resposta a una possible crisi va quedar clara en l'exhibició contra el Rayo de Francisco: en trenta minuts, tres a zero i cap a quarts de final.
A Sevilla, les coses no van bé. A un punt del descens i resant perquè el Cadis, que ahir va fulminar el seu entrenador, Sergio González, ja ex, no es desperti mai. José Luis Mendilibar, Diego Alonso i ara Quique Sánchez Flores, que en quatre partits de Lliga va guanyar el primer i ha perdut els altres tres. En la Copa, això sí, continuen vius. Arriben després d'una clara victòria a Getafe (1-3) i s'enfrontaran a l'Atlètic la setmana vinent.
I els precedents? Bé, en les dues últimes visites del Sevilla a Montilivi, el Girona hi ha guanyat. 1-0 l'any d'Eusebio, amb gol de Portu, i 2-1 l'any passat, amb gol de Yangel. Al Pizjuán, també un dos de dos per signar un quatre de quatre: 0-2 el curs passat i 1-2 aquesta temporada. Al·lucinant.
Subscriu-te per seguir llegint
- Així és com has de caminar (segons els nutricionistes) per perdre pes sense esforç
- El PP proposa una “autopista fiscal” perquè Catalunya sigui la comunitat que pagui els impostos més baixos
- Les pluges augmenten la capacitat dels embassaments per sobre del 18%
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Pere Guardiola admet que la UEFA només permetrà 9.000 espectadors a Montilivi per la Champions
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- «Després d’un any amb fàrmacs antiobesitat es torna al mateix pes»
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona