Girona-Barça: La cirereta al pastís a un any de pel·lícula

Papallones a la panxa durant moltes hores, pell de gallina quan soni l’himne i moltes ganes d’animar per acompanyar el Girona en la pàgina més brillant de la seva història. Així s’ha llevat l’afició de l’equip, amb els nervis que genera un partit dels grans. Com la vigília del dia D per pujar a Primera o, en un altre escenari no tan llunyà, abans del partit decisiu per no baixar. El Girona 2023-24 ja ha passat a la història per tot. La salvació, acabar entre els deu primers, assolir la millor puntuació històrica, classificar-se per Europa, tot són pantalles passades. La Champions també és un fet i ara l’equip s’ha guanyat la pantalla extra d’aspirar a la segona posició i guanyar-se el dret de ser a la Supercopa i, de retruc, uns quants milions d’euros. El duel d’avui ha de ser una festa passi el que passi. El resultat marcarà les opcions de veure si l’equip és capaç de lluitar amb el Barça per la segona posició, però Míchelja va deixar clar ahir que l’importa més, el com. Sí, guanyar el Barça, poder ser el primer equip de Catalunya a la Lliga i competir a Aràbia a la Supercopa seria la bomba; ara bé, el tècnic madrileny valora sobretot, el llegat que deixarà el seu equip a la història. «La Lliga la guanyarà el Madrid havent perdut només un partit, però jo vull que aquesta Lliga sigui recordada com la Lliga del Girona». I per això, només li val que el seu equip continuï jugant com els àngels amb una mentalitat col·lectiva de ferro i una fam sense límits. Només així, estarà satisfet i orgullós del «llegat» que deixarà l’equip. Tant és així, que ahir va tornar a maleir el joc pràctic que va fer l’equip dissabte passat per guanyar a Las Palmas (0-2). «Vull que tothom ens recordi pel bon joc que fèiem», deia ahir. 

Avui, a davant, el Girona hi tindrà un dels millors equips del món. Evidentment no passa pel millor moment, però compta amb jugadors de primer nivell mundial a totes les línies, capaços de marcar diferències i decidir un partit tots sols. Ter Stegen, Araujo, Gundogän, Pedri, Lamine Yamal o un Lewandowski animat en la lluita per pitxitxi amb Dovbyk amenacen el desig del Girona de posar la cirereta a una temporada de pel·lícula i celebrar-ho com cal. Un any de matrícula d’honor que encara pot ser més rodó si els de Míchel derroten avui el Barça en el derbi i alimenten les aspiracions de ser segons. Per a intentar repetir la campanada de Montjuïc amb aquell 2-4 que va fer entrar el Girona en una nova dimensió, Míchel no podrà comptar amb Jhon Solís, que en té per sis setmanes, Borja García ni tampoc Cristhian Stuani, que no s’ha recuperat dels problemes físics que li han fet perdre’s els darrers partits. Tampoc hi serà Pablo Torre, amb clàusula de la por en el contracte cessió entre els dos clubs. 

El repte és tan bonic com esperonador. El Girona mai ha guanyat el Barça a Montilivi. Encara més, sempre s’ha quedat a zero i l’afició mai ha pogut celebrar un gol gironí al conjunt blaugrana en les anteriors tres visites a l’estadi (0-3, 0-2 i 0-1). «Ho he dit als jugadors. La motivació per aquest partit és top». De ganes de guanyar, n’hi ha. No per fer la guitza a ningú, sinó per continuar creixent com a club i magnificar encara més aquesta temporada històrica. De pressió? Cap. El Girona serà a la Champions League de la temporada que ve i manca per veure si, l’equip es conforma amb aquesta fita o no s’atura aquí i s’anima a lluitar pel segon lloc. «N’hem parlat al vestidor aquesta setmana. No juguem només pel resultat, sinó per la nostra gent i els jugadors només pensen a fer un gran partit», deia el tècnic que desplegava la llista amb més objectius d’aquí a final de curs. «Estem a dos gols del Madrid de ser els màxims golejadors de la Lliga. Seria un objectiu preciós aconseguir-ho. També tenim Dovbyk lluitant pel pitxitxi. És un guardó individual però alhora un reconeixement col·lectiu per a tot l’equip. Tenim encara molts reptes i objectius en joc, però el principal és sentir-nos importants i estar situats al mapa mundial futbolístic», deia.  

En aquest sentit, el madrileny veu «massa favorit» el Barça i es treu qualsevol pressió de sobre. «Ells necessiten la segona posició», recorda. El 2-4 de la primera volta a Montjuïc va fer que el Girona es cregués realment que era un any per fer-la grossa. Pel tècnic, el Barça ja estava avisat aleshores i ara, encara més. «Nosaltres ja no som un equip que només juga bé. Tothom ha vist que fem les coses molt bé», recorda.

La lluita per la possessió de la pilota serà un dels elements que poden marcar el partit. No pas l’únic. El Girona ha demostrat que també és capaç de fer mal i guanyar sense tenir la pilota sortint amb velocitat al contraatac. Només Tsygankov pot fer variar l’onze tipus de les darreres jornades amb Èric Garcia -a qui el Barça es va endescuidar de posar la clàusula de la por- de lateral dret i Yan Couto d’extrem. La resta no hauria de canviar gens. David López, Blind i Miguel Gutiérrez completaran la defensa, Aleix Garcia, Yangel Herrera i Iván Martín seran a la sala de màquines, amb Savinho per l’esquerra i Dovbyk més avançat. 

El dubte de Vitor Roque

Mentrestant, el Barça arribarà amb les baixes segures de De Jong, Balde i Gavi i amb el dubte de Vitor Roque. El davanter brasiler no es va exercitar ahir amb la resta dels companys i Xavi Hernández va cridar Marc Guiu per completar la sessió d’entrenament. L’exmigcampista blanc-i-vermell, Oriol Romeu, es perfila, si no hi ha sorpresa, suplent d’entrada en el retorn a Montilivi.