«Això és una fotografia latent, està viva. Quan ho pengi i li toqui el sol, les imatges acabaran desapareixent», explica l’artista visual i geògrafa, Beatriz Aísa, mentre acaba de muntar una part de l’obra. El caràcter efímer i transformador de la naturalesa pren força en el seu projecte «Memòria Vegetal: Geografies immaterials de la Vall de Sant Daniel», que forma part del festival Art i Gavarres, i que reflexiona sobre els usos d’aquest espai verd i la vida que hi té lloc. Aísa juga amb la fotosensibilitat de la clorofil·la i la llum del sol per plasmar els rostres de qui habita la Vall de Sant Daniel sobre fulles d’heura. Amb la llum solar, les fulles seguiran canviant. Tota una analogia amb «els usos del territori, que evolucionen: en desapareixen uns i n’apareixen d’altres».

«Probablement molts dels que passegen per la Vall de Sant Daniel no saben que fa cinquanta anys, allà no hi havia aquest espai verd, sinó que eren pastures per al bestiar», reflexiona l’artista, que va descobrir aquest passat en fotografies d’autors com Valentí Fargnoli. Aquesta vida anterior de l’espai queda lluny de les vivències de les persones que ara transiten per una Vall frondosa. Aísa va dedicar un dia a fotografiar gent que passava per la Font de’n Pericot, que ara han quedat plasmats a les fulles de l’obra, amb la voluntat de «guardar, en les mateixes plantes d’aquí, la memòria del lloc», expressa l’artista.

A la trobada van sorgir converses informals on els mateixos veïns exposaven el conflicte que ha aparegut al barri. Indicis d’un nou canvi d’ús de la zona, des que el nombre de visitants -a peu, en bici o en cotxe - ha augmentat de forma exponencial. Sobretot amb l’arribada de la pandèmia, quan els espais verds «s’han convertit en el nostre refugi, que abans era en un espai tancat, a casa». Tot plegat ha despertat les queixes dels residents, que reclamen un pla de mobilitat a l’Ajuntament de Girona per ordenar l’espai. «Són conflictes que es generen en l’ús del territori», indica Aísa.

Justament, aquest tema s’alinea amb la quarta edició del festival Art i Gavarres, que es pregunta «de quina manera hem fet aquest acostament a l’entorn natural després de la pandèmia. A Girona, tenim tirada a la Vall, Sant Miquel, els Àngels, les Pedreres; tot això són les portes a les Gavarres», explica la comissària del festival, Àngels Artigas. Artigas convé que «té molt sentit la reflexió sobre si realment hem fet un abús d’aquests espais», fet que «coincideix amb les protestes dels veïns de la Vall de Sant Daniel per aquesta massificació», afegeix.

Hi coincideix la directora del Bòlit, Íngrid Guardiola, que defensa que en aquest projecte, «el retorn social és molt clar». Guardiola qualifica l’obra d’Aísa d’«homenatge als propis habitants del lloc, que també són naturalesa, i que també tenen aquest caràcter efímer». El muntatge artístic quedarà exposat al Bòlit de la plaça del Pou Rodó fins al 26 de setembre. Després, la intenció és instal·lar-lo a l’exterior, a la Vall de Sant Daniel, on els retrats de clorofil·la aniran desapareixent. Contràriament als processos artístics que busquen «fixar, deixar per la posteritat», en aquest cas, Aísa «apunta a la lleugeresa del material, al caràcter efímer de les obres, i em sembla tot un repte», remarca Guardiola. «També, el repte emocional de desprendre’s de les pròpies obres, donant-los aquest caràcter efímer que és el que tenen les coses vives».