El gihadista detingut a Girona va tenir un ràpid procés de radicalització

Fath Allah Benhachem Grarrass, el presumpte gihadista de 26 anys detingut el dimecres de la setmana passada a Girona, va tenir un ràpid procés de radicalització. Ho constata l’increment de la seva activitat en fòrums gihadistes en la xarxa, sobretot en el grup tancat de Telegram batejat com «La Voz del Al-Andalus», on intervenia sota els àlies de Daniel Lofti i Pipa4545.

Els seus missatges cada vegada més violents i dirigits a cometre accions reals i no sols a aplaudir atemptats ja executats, el rastre dels quals també va ser detectat pels analistes de l’FBI dels Estats Units, van fer saltar les alertes i van precipitar la seva detenció, duta a terme per unitats d’assalt de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional en el pis del barri de Santa Eugènia de Girona en el qual Benhachem vivia amb el seu pare. Aquest arrest, de matinada, va culminar la batejada com a «Operació Barrica».

Tot i que inicialment es va assegurar que planejava un atemptat massiu contra turistes a les platges de Benidorm, fonts d’Interior coneixedores de la recerca mantenen que s’havia fixat «en qualsevol platja concorreguda de l’arc mediterrani», amb certa predilecció per les de la Comunitat Valenciana per la seva repercussió internacional.

Així ho va avançar ahir el diari Levante-EMV, del mateix grup editorial que Diari de Girona, a partir l’accés a la investigació que la policia ha fet de les seves intervencions en els xats de Telegram i d’altres aplicacions més opaques.

Encara que d’aquestes recerques es desprèn que podia passar a l’acció de manera imminent, els investigadors consideren que pretenia actuar «a curt termini» i creuen que la seva intenció era atemptar aprofitant moments d’alta afluència de turistes, com, per exemple, Setmana Santa, el primer dels períodes vacacionals en què les platges mediterrànies s’omplen amb visitants tant espanyols com estrangers.

Explosius i armes

Dels missatges que se li han intervingut i, principalment, de les seves cerques en internet, sobretot en l’anomenada «deep web» –la internet profunda, nínxol de moviments terroristes, però també d’actius del crim organitzat–, se sap que ja havia començat a concretar les seves ideacions assassines. De fet, havia començat a rastrejar informació tant de l’ús com de l’adquisició no sols de les armes en si mateixes –tant de foc com blanques–, sinó també com gestionar els permisos d’armes D, E i F, que legalitzen la tinença d’armes de caça (rifles i escopetes les dues primeres) i de concurs (armes llargues per a ús exclusiu en galeries o recintes especials).

D’aquesta manera, buscava tenir accés a armes llargues que són amb les quals pretenia executar els atacs a les platges, com recull en l’ordre d’empresonament el jutge Ismael Moreno, titular del Jutjat central d’Instrucció 2 de l’Audiència Nacional, qui ha supervisat la recerca duta a terme pels serveis centrals d’Informació (antiterrorisme) de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional.

Una silueta tirotejada

A l’interior del seu domicili al barri de Santa Eugènia, els agents que van practicar el registre van trobar, entre altres elements de prova, una silueta de pràctica de tir amb 7 impactes i 6 casquets buits de munició de dues armes curtes diferents que no han pogut ser localitzades. Experts en balística estan analitzant ara aquestes beines ja percutides per a intentar rastrejar l’origen de les armes emprades i esbrinar si han estat utilitzades en algun altre delicte.

A més, s’havia estat instruint en la fabricació d’artefactes amb l’explosiu plàstic C4 i s’havia interessat per com i on adquirir aquest material, d’ús bèl·lic inicialment i molt usat per terroristes i criminals organitzats per la seva estabilitat i facilitat d’ús.

En el cas de Benhachem, que ja està empresonat per ordre del jutge després que així ho instés la fiscal de l’Audiència Nacional i de conèixer el contingut del atestat policial, les forces de seguretat han pogut actuar a temps gràcies a la constant cibervigilància de les agències i unitats antiterroristes sobre missatges i converses de temàtica gihadista, cosa que no va ser possible amb Yassine Kanjaa, el marroquí que el mateix dia de la detenció de Girona i quan aquesta encara no havia transcendit, va matar a un sagristà i va ferir a un sacerdot a Algesires.

Una amenaça que reapareix en forma de llop solitari?

Dos noms, Yassine Kanjaa i Fath Allah Benhachem Grarrass, han col·locat el terrorisme gihadista en la primera pàgina de l’actualitat informativa per a recordar-nos el que les forces de seguretat mai han oblidat: que l’amenaça persisteix i que, a més, pot aparèixer en forma de llops solitaris.

Dilluns, l’Audiència Nacional va decretar presó provisional per a Yassine Kanjaa, el jove marroquí de 25 anys que el dimecres va atacar dues esglésies d’Algesires (Cadis) armat amb una matxet de grans dimensions. Va matar al sagristà Diego València i va ferir diverses persones, entre elles al sacerdot Antonio Rodríguez.

La seva declaració davant la policia i el resultat dels rastrejos que els investigadors van fer al pendrive trobat en el registre de la casa on vivia, als dispositius mòbils del detingut, les pàgines que va poder visitar a internet, van ser determinants. 

La seva acció no ha estat reivindicada pel Dáesh, que, no obstant això, sí s’ha fet eco d’ella a través de mitjans afins. De fet, l’instructor del cas manté que Kanjaa es va radicalitzar en només un mes i va actuar sense lleialtat a cap organització.

Gairebé a la mateixa hora que Kanjaa perpetrava els atacs a les esglésies de la ciutat gaditana, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional duien a terme una operació conjunta que va permetre la detenció a Girona de Fath Allah Benhachem Grarrass.

Gairebé 1.200 quilòmetres separen Girona d’Algesires. Una distància que recorre gran part d’un territori espanyol en el qual les forces de seguretat no han baixat la guàrdia davant l’amenaça terrorista. Des de 2017, quan es van produir els atemptats de Catalunya, no s’havia perpetrat cap atac gihadista.

Mentre que, segons el Ministeri de l’Interior, Yassine Kanjaa «no estava en el radar de cap servei nacional per radicalització», Fath Allah Benhachem Grarrass es trobava en el focus de les forces de seguretat espanyoles, fins i tot de l’FBI, precisament per estar radicalitzat. Però va poder ser neutralitzat a temps, recalquen fonts policials.

Però, tots dos són llops solitaris? Fonts de la lluita antiterrorista creuen que sí i no dubten a afirmar que es tracta de dos casos d’extremisme, d’una radicalització que els porta a voler cometre accions violentes.

I més encara si es troben davant circumstàncies que els activen, com per exemple la discussió que Yassine Kanjaa va mantenir amb els feligresos de l’església minuts abans de tornar sobre els seus passos i irrompre de nou en el temple amb el matxet.

Els experts consultats no dubten a reconèixer que la detecció d’aquests individus és «molt difícil». I ho és més encara esbrinar quan actuaran.

Si finalment actuen, ho faran amb armes i mitjans molt simples (matxets, ganivets...). Normalment, quan comencen a atacar, «ja no poden parar» i continuen l’acció fins que són neutralitzats. Segurament així va passar en el cas d’Algesires, subratllen les mateixes fonts.

Bogeria o terrorisme?

Molt s’ha escrit sobre el possible trastorn mental de l’atacant d’Algesires i s’ha arribat a dir que va estar en tractament psiquiàtric al seu país d’origen.

Al·legar «bogeria», diuen les fonts, «no minimitza el fet, ni tan sols l’eximeix de ser terrorisme». En tot cas, afectarà la culpabilitat penal, però continuarà sent terrorisme.

El trastorn psicològic, si existeix, «complica molt» la valoració de l’individu per als investigadors, afegeixen les fonts. Però a més, fa més perillós al sospitós perquè serà més impredictible encara.

De totes maneres, l’Audiència Nacional haurà de determinar si els atacs d’Algesires són actes terroristes, com també haurà de fer-ho en el cas de l’atropellament de Torre Pacheco del 17 de setembre de 2021 quan un home d’origen marroquí va atropellar a diverses persones en una terrassa, una de les quals va morir.

També va morir el mateix autor per ferides autoinfligides. Els investigadors creuen que a tenor dels indicis, pot tractar-se d’un llop solitari.

Radicalització exprés

En el cas de l’atacant d’Algesires encara no se sap amb certesa si es va radicalitzar, però podria haver-ho fet de manera molt ràpida a través del consum de material «ad hoc» a internet. De moment, és només una especulació.

Un investigador posa com a exemple el cas de l’autor de l’atemptat de Niça (França) el 2016, que es va radicalitzar en tot just mes i mig. Si ho hagués fet en contacte directe amb imams o altres autoritats islàmiques, hagués necessitat «més temps per raons logístiques i de seguretat», recalca.

Segons aquest expert en gihadisme, l’atac d’Algesires és «singular». Creu a més que el sospitós podria patir alguna malaltia mental a causa del consum de l’haixix i assegura: «la seva radicalització no és normal, no crec que hagi vist un material gihadista complet d’adoctrinament».

No descarta tampoc que la crema la setmana passada d’exemplars de l’Alcorà en alguns països europeus pogués haver empès al presumpte gihadista d’Algesires a perpetrar els seus crims.

Subscriu-te per seguir llegint