Canvi de paradigma a la UdG

Durant el curs 2021-2022, la Universitat de Girona tenia un total de 2.762 d’estudiants de formació continuada. Una xifra que ha anat baixant en els últims tres cursos, perquè durant el 2019-2020 va arribar a ser de 3.239 -el 2016-2017 també s’havia superat els 3.000-. Ara, però té entre cella i cella tornar a augmentar el número perquè la nova llei orgànica del sistema universitari ha encarregat en els centres acadèmics que hi hagi més estudiants en aquests cursos de formació continuada, també coneguts com a formació al llarg de la vida. «El volum d’estudiants que s’han de venir a reciclar es multiplica», explicava el rector de la UdG, Quim Salvi, referent a aquesta nova llei.

És en aquest sentit que el Ministeri, a través de la Comissió Europea, ha fet aquest encàrrec a les universitats, per «apostar pel Long Life Learning -formació al llarg de la vida- com a factor democratizador». D’aquesta manera, «convida» a passar de l’actual 30% de la població activa que fa aquest tipus d’estudi al 60% per l’any 2030. Salvi destaca que la UdG «ha de fer molt més del que estem fent fins ara». Actualment, ja hi ha formacions que conviden a les persones treballadores a continuar formant-se, però «ho hem de fer millor». En aquest sentit, assenyala que la institució ha de patir una «nova transformació». I, ara, «entomem la formació de tots aquests professionals, que treballen, però que s’han de venir a reciclar un cop cada tres anys per ser més operatius».

El grup de recerca en Filosofia del Dret de la UdG rep el segell María de Maeztu

Dins aquesta formació continuada s’inclouen diferents tipus d’estudi, totes aquelles que van més enllà de graus i màsters oficials. En aquesta formació hi ha cursos d’especialització, els màsters no oficials, els cursos de postgrau, els diplomes d’especialització, els cursos relacionats amb el sector de l’educació que es fan des de l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach, així com els programes de formació per a gent gran. La UdG apunta que el gruix de l’oferta es fa des de la Fundació Innovació i Formació.

Baixaran els estudiants joves

Així, la UdG haurà de créixer en el seu número d’estudiants més adults perquè facin aquesta formació continuada. En contraposició a això, també contempla perdre, en els pròxims anys, estudiants joves, els que entren a cursar un grau just després d’acabar segon de batxillerat. Actualment, la UdG molts dels seus graus i màsters oficials amb una ocupació que frega el ple, amb un total de 15.376 estudiants durant el curs passat. Tot i així, la institució preveu que d’aquí a uns anys hi hagi una davallada pel que fa a l’estudiant jove, que passa directament de segon de batxillerat a la universitat a partir de la prova de selectivitat. La crisi de 2008 va provocar que la natalitat baixés i això farà que a partir de 2026 i 2027 hi hagi menys joves de 18 anys i que, per tant, tinguin l’edat per començar els estudis universitaris.

La Generalitat cedeix l'edifici abandonat de Palau a la UdG

Tanmateix, Quim Salvi apunta que aquesta baixada de natalitat «ens arriba més tard del curs 2026-2027». El rector afirma que aquesta davallada, en el conjunt de les universitats espanyoles, es començarà a veure durant d’aquí a quatre cursos, mentre que a Catalunya ho farà més endavant. I és que, en aquest sentit, el creixement de la població immigrant en el territori català va fer que la baixada pel que fa a natalitat a causa de la crisi econòmica que va esclatar entre els anys 2007 i 2008 no es notés tant.

Subscriu-te per seguir llegint