Debat sobre la protecció de dades a la segona jornada del #Wasteinprogress

Les oportunitats i els reptes jurídics pel que fa a la implantació dels nous models de recollida de residus amb identificació ha estat l'eix central de la segona jornada del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress, que del 18 al 20 d’abril celebra la seva cinquena edició al Palau de Fires de Girona. Una jornada que ha anat des de la protecció de dades fins a la fiscalitat i els procediments administratius, passant pels processos d’inspecció i sanció, basant-se en el nou marc legal i la legislació indirecta.

El dia ha estat protagonitzat pels casos en primera persona a càrrec de ponents procedents d’Àustria o Itàlia. S’ha posat al damunt de la taula el nou marc normatiu de les taxes de residus i el finançament local, al mateix temps que s’ha parlat, per exemple, de l’experiència de Monza i de com els seus 122.000 habitants s’estan adaptant a un nou servei de recollida porta a porta, de la gestió de les dades dels usuaris i de quin és el mètode d’inspecció per al correcte compliment de l’ordenança de residus. La jornada també ha comptat amb testimonis més propers com els de Madrid, Cardedeu i la comarca d’Urola Erdia, al País Basc, així com representants de l’Agència de Residus de Catalunya i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

L’esdeveniment, que compta amb 28 expositors i ha tornat a rebre uns 500 assistents en el seu segon dia a Fira de Girona, tancarà demà, amb nous casos d’èxits de diverses ciutats, regions i països enfocats en les oportunitats i els reptes conductuals. Hi haurà la presència de ponents procedents de Bihor (Romania), Estocolm (Suècia), Hertfordshire (Anglaterra) i Països Baixos, entre d’altres.  

Un sistema fàcil, simple i just

L’austríac Martin Steiner i l’italià Alessandro Mantelero han coincidit, en les seves ponències, que cal facilitar la vida dels usuaris quan es relacionen la fiscalitat i la gestió dels residus. Martin, director general i consultor de l’empresa TBU (Eviromental Engineering Consultants) ha enumerat una sèrie de manaments o regles d’or necessàries a l’hora d’abordar aquest tema. L’enginyer, amb una experiència de 30 anys en la matèria, ha aclarit que “amb les taxes, molts ajuntaments es compliquen la vida i el que s’ha de fer és el contrari. Que sigui el més entenedor possible. O tan senzill que sembli fins i tot estúpid. S’ha d’explicar a la gent ràpidament, amb el temps que triga un llumí a consumir-se. I aquestes taxes han d’aconseguir conduir al consumidor cap al comportament desitjat. En el cas dels residus, que separin, triïn i seleccionin correctament i no pas llançar-los al bosc perquè sigui el més fàcil”. Ha afegit que la recollida és un servei públic, però “diferent” als fonamentals, com el subministrament d’aigua o de llum, perquè “si deixes de pagar el mòbil, per exemple, et tallen la comunicació, però si el que no fas és pagar els impostos, tu pots seguir embrutant, així que cal que les persones entenguin què estan fent”.

Mantelero, expert en dades i membre de la càtedra Jean Monnet a la universitat Politecnico di Torino, ha parlat d’aquells requisits que garanteixen l’èxit en les implantacions d’un model de recollida amb identificació, presentant el Privacy by design. Un concepte que va camí d’una dècada que està arrelat a Itàlia (des del 2015) i que ha servit per aconseguir un equilibri entre la protecció de dades i altres interessos comuns com ho és la preservació del medi ambient. “A l’hora de desenvolupar qualsevol producte, en aquest cas un sistema de recollida de residus amb identificador del generador, hem de tenir clara quina és la finalitat, la quantitat de dades, com les aconseguirem i de quina manera les farem servir. Si s’entén això i es posa en funcionament, sempre tenint en compte el marc legal corresponent, funcionarà. És important diferenciar entre les dades necessàries i bàsiques i aquelles opcionals, que necessiten el consentiment dels usuaris”. Ho ha definit com una “solució” que funciona correctament al seu país i que té recorregut en d’altres indrets del planeta. 

El cas de Monza: porta a porta i un sistema d’inspecció ben definit

A Monza, amb una població d’uns 122.000 habitants i una àrea propera als 36 quilòmetres quadrats, es va posar en marxa a principis del mes de març de l’any passat un nou servei de recollida de residus. N’han parlat Serena Trussardi i Valentina Guelpa, directores del Sector de Medi Ambient i Energia del consistori italià. Es tracta d’un model porta a porta que disposa de bujols amb xip i també d’una bossa semitransparent homologada anomenada “sacchi rossi” que permet identificar a cada usuari mitjançant un tag RFID. A partir de les dades que s’obtenen amb aquest sistema s’aplica una tarifa de pagament per generació. Trussardi i Guelpa, a part d’exposar els aspectes legals relacionats amb aquesta identificació, han admès que als ciutadans els està costant adaptar-s’hi i que hi ha en marxa un particular sistema d’inspecció que vetlla perquè se separin correctament els residus. “Fem un control exhaustiu a través de la lectura del xip que hi ha a casa bossa i a partir d’aquí es procedeix a sancionar a aquella gent que no ho fa correctament. Això depèn de la policia local però també d’un conjunt de voluntaris que disposen de poders per fer-ho”. Aquests voluntaris han realitzat prèviament un curs formatiu, el departament de policia ha comprovat que no tinguin antecedents i tenen l’obligació de fer, com a mínim, 160 hores a l’any d’inspecció. De moment es compta amb 29 persones però el desig és el d’ampliar-ne el número.

Més genèrica ha sigut la visió de Francesca Cecamore, la responsable de l’Àrea directiva de l’Autoritat Italiana de Protecció de Dades. S’ha encarregat d’explicar la normativa existent a Itàlia pel que fa a la protecció de dades i de privadesa a l’hora d’identificar la participació de l’usuari en la recollida de residus.     

El nou marc de les taxes de residus i el finançament local

Ignasi Puig, director de projectes de la consultoria catalana ENT Medi Ambient i Gestió, ha participat en la segona jornada de ponències del #wasteinprogress amb la finalitat de relacionar el nou marc estatal de les taxes de residus i el finançament local pertinent. Tot i que la llei es va aprovar el 2022 i no es posarà en marxa fins al gener del 2025, Puig ha mostrat la seva preocupació perquè considera que “anem tardíssim” i que “els deures s’estan acumulant” perquè funcioni com cal quan arribi la data fixada. “La normativa que entrarà en vigor afecta a tots els ajuntaments, la majoria dels quals ja disposen ara de taxes però gairebé mai serveixen per cobrir les despeses. Ha passat un any des de l’aprovació, ara vindran eleccions i de moment s’han produint pocs canvis. Cal posar-se a treballar ja”. Veu imprescindible, primer de tot, “tenir clar quins són els costos del servei de recollida, veure com s’està de lluny de l’objectiu i ajustar les taxes en conseqüència a aquests paràmetres”. I ha posat al damunt de la taula el pagament per generació, una pràctica habitual en d’altres països i que “encara es veu lluny” a Catalunya, tot i que la tendència és “anar cap aquí” malgrat que de moment s’està fent “a poc a poc”. Puig ha subratllat que aquells consistoris que ja han introduït als seus municipis el sistema de recollida porta a porta podrien aplicar aquest pagament per generació, recordant que ara per ara el servei d’escombraries es paga “amb una tarifa plana”, independentment dels residus que es produeixen. Un mètode, l’actual i majoritari a Catalunya i a la resta de l’Estat, que acabarà desapareixent amb el pas del temps. 

La segona jornada també ha comptat amb la participació de Teresa Guerrero, cap del Departament de Foment de la Recollida Selectiva de l’Agència de Residus de Catalunya, que ha enumerat tot un seguit d’eines per facilitar la implantació de taxes justes. D’això n’ha parlat igualment Xavier Urós, cap de l’Assessoria Jurídica de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Els testimonis més propers han anat a càrrec d’Enrique García, cap del Servei Jurídic i de Coordinació Administrativa de la Direcció General de Neteja i Residus de l’Àrea del Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid; Orkatz Goenaga, gerent dels Serveis Ambientals de la comarca d’Urola Erdia, al País Basc, per parlar dels procediments d’inspecció de les bosses en contenidors tancats; i de Verònica Vidal, la regidora de Medi Ambient, Verd Urbà, Mobilitat i Serveis de l’Ajuntament de Cardedeu, l’encarregada d’explicar com aquesta localitat catalana duu a terme la protecció de dades vinculada al servei de recollida porta a porta amb identificació.

L’evolució dels últims anys

El #wasteinprogress va néixer el 2017 amb l’objectiu de reunir a Girona empreses i administracions d’arreu de l’Estat per compartir experiències al voltant de la gestió de residus i la voluntat de millorar les ciutats i el futur dels seus habitants a partir de la posada en comú d’experiències sobre una temàtica concreta. Amb el pas dels anys s’ha convertit en un fòrum de referència estatal en matèria de gestió de residus municipals. D’entrada es va posar al damunt de la taula els diferents models d’èxit de les grans ciutats, comptant amb la participació de 410 administracions i 21 empreses especialitzades. Una xifra que va augmentar el 2018, quan el fil conductor va ser la gestió de residus en regions i municipis turístics i grans esdeveniments. La tendència va continuar a l’alça, amb 560 administracions i 24 empreses especialitzades el 2019, en què es va parlar sobre el pagament per generació i tecnologia. Després de dos anys de parèntesi per la pandèmia del coronavirus, el 2022 el congrés va celebrar la seva quarta edició amb rècord d’assistència (1.500 persones), fins a 620 administracions i 25 empreses especialitzades. L’orgànica com a element clau en els nous models de recollida selectiva en va ser el seu tema principal.