El Fòrum de Residus de Girona tanca amb rècord de visitants

La cinquena edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress ha tancat avui amb un total de 1.700 persones que han passat pel Palau de Fires de Girona al llarg dels tres dies de l’esdeveniment. D’aquesta manera, s’ha superat el rècord de visitants establert l’any passat, que va ser de 1.500 persones. Per això, la directora de la Fira de Girona Coralí Cunyat, ha afirmat que «ha tornat a quedar demostrar que el #wasteinprogress cada any se supera i està arribant a uns estàndards d’altíssima qualitat. Amb una temàtica ajustada al context actual i una selecció de ponents molt treballada, ha permès tornar a aportar solucions als reptes que tenen a dia d’avui els ajuntaments, que veuen en el nostre fòrum el lloc on poder conèixer de primera mà experiències de referència en matèria de residus».

La tercera jornada del Fòrum, que s'ha celebrat avui, ha posat sobre la taula tot allò relacionat amb les reticències que generen les implantacions d’aquests nous models de recollida de residus, exposant les estratègies que cal aplicar per minimitzar les pors dels usuaris i administracions.

Eines i accions per canviar els hàbits de les persones

La psicologia conductual s’ha convertit en un dels conceptes estrella del dia i n’han parlat els neerlandesos Luuk Bos i Anne Claudia Lanting, psicòleg i Teamlead Sostenible de D&B, respectivament. La seva ponència ha reflectit la necessitat de seguir una sèrie de pautes per canviar el comportament de les persones, en aquest cas amb l’objectiu de dur a terme un determinat sistema de recollida de residus que xoca amb els hàbits i les rutines arrelades al llarg de les últimes dècades. Perquè la societat es mostri oberta als canvis, han explicat que cal abordar tres punts clau: «S’ha de permetre a l’usuari una certa autonomia i no obligar-lo a fer quelcom d’entrada perquè si no es tancarà en banda i es generarà una evident reticència. També s’han d’oferir garanties que fer servir aquests models de gestió de residus té un impacte directe, com ara mostrar que gràcies a separar la resta orgànica es pot fer gas verd perquè funcionin els autobusos. Si hi ha dubtes, arriba llavors la resistència. I l’ésser humà és bastant gandul i tendeix a conservar la energia, pel que canviar d’hàbits no és fàcil i llavors apareix la incapacitat de fer-ho. Aquí és on s’han d’implicar les administracions i autoritats locals, mostrant fins a on es vol arribar i ajudant el ciutadà, de mica en mica».

El Fòrum Internacional de Residus obre amb els models d’èxit de recollida

Per implicar la societat de manera directa en el reciclatge, a la regió anglesa de Hertfordshire existeix l’organització «Waste Aware», que té una gran trajectòria en campanyes de comunicació amb el propòsit d’augmentar la participació ciutadana. Helena Jackson, la seva coordinadora, ha aprofitat l’altaveu del #wasteinprogress per admetre, d’entrada, que «no és fàcil convèncer a la gent» quan del que es tracta és de canviar d’hàbits, però que malgrat aquesta suposada primera barrera s’han dut a terme una sèrie d’accions que han corroborat que «la majoria de gent vol ajudar a millorar el medi ambient». Igualment, Jackson ha manifestat que «una cosa és que hi hagi predisposició i una altra, que s’aconsegueixi tirar endavant per assolir uns objectius. Es tracta d’aprofitar aquest entusiasme de les persones. Com? Intentem ser molt clars, engrescant els ciutadans i portant-los cap al nostre terreny amb iniciatives i campanyes divertides, cridaneres». Amb el suport del govern local, per exemple, es va convidar a tota una comunitat a un esmorzar per treballar la separació de la resta orgànica, preguntant directament a cadascú com ho faria i explicant quines serien les conseqüències de les seves accions. S’han creat marques cridaneres amb dissenyadors coneguts i a les xarxes s’han penjat fotografies de «persones reals» per demostrar que tota la societat hi pot estar implicada. «Tu mateix, el teu veí o aquell pare o mare de l’escola dels teus fills», ha detallat, per «fer-ho més proper». Tampoc ha faltat la informació porta per porta o l’organització de xerrades i trobades per arribar a sectors més amplis de població.  

Els casos d’Estocolm (Suècia) i Salacea (Romania)

Dues de les ponències internacionals d’avui han servit per explicar casos d’implantació de nous mètodes de recollida de residus amb identificació i quina ha sigut la reacció de la població. La localitat romanesa de Salacea va ser la primera de la regió de Bihor que va iniciar un sistema porta a porta identificat. «La gent primer va tenir por. Perquè no entenia molt bé què s’havia de fer i perquè ningú volia ser sancionat si no actuava correctament», han reconegut Pásztai Zoltán i Horváth Béla. El representant en ecologia i medi ambient de Bihor i l’alcalde de Salacea, respectivament, han explicat que a partir d’una forta campanya d’educació i divulgació la confiança i el compromís de la població han anat a l’alça. «Abans tots els residus anaven en un únic contenidor. Ara en tenim de més petits i fraccionats. Vam informar a la gent que volíem crear un món millor i que si algú ho feia malament, no se’ls penalitzaria sinó que se’ls explicaria com fer-ho correctament». A partir d’aquí, la millora ha sigut evident: «Només un 10 per cent dels usuaris va mostrar els seus dubtes, però els vam acabar dient que si volien conservar els contenidors grossos haurien de pagar el doble i aquí es va acabar el problema». Considerat com un «procés» en constant evolució, en un any les xifres són molt positives perquè «tothom ha vist que aquesta és la solució i també els polítics, que estan implicats. A Salacea i Bihor la recollida selectiva és d’un 65% dels residus i en d’altres zones del país, del 45 o 50%».

Una excel·lent acceptació ha rebut el nou model de recollida de residus en una àrea d’Estocolm (Suècia) que comprèn uns 3.000 habitatges. Per evitar les congestions de trànsit, fer fora els camions, eliminar la contaminació acústica, minimitzar les emissions i convertir-lo en un espai més segur, es disposa d’un sistema híbrid, amb una recollida per aspiració soterrada i també pneumàtica. El mètode funciona amb tecnologia RFID que serveix per recollir dades i informació dels usuaris i, alhora, permet millorar els seus comportaments a partir de comentaris sobre les seves accions. N’ha parlat Henrik Siepelmeyer (doctorant, màster i llicenciat a la Universitat de UiA i KHT Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm) i Lars-Olov Andersson (director tècnic i responsable de recollida de residus pneumàtics SVOA). «No és un sistema del tot nou, es fa a d’altres llocs de Suècia i a més països, però tot i així sempre pot representar una novetat per aquells que no el coneixen. Ens hem trobat una molt bona acollida. La societat té una elevada consciència ambiental i des del primer moment ha existit la voluntat de reduir l’evident problema amb el trànsit». Aquesta tècnica, a part de reduir l’espai que ocupa al carrer, no genera mala olor i fa a tothom partícip. «Tots comparteixen el mateix sistema i disposem del càlcul de la quantitat de residus que llança cada unitat familiar. Una informació que es pot consultar. La teva i la del veí, per exemple, així que cadascú coneix quin és el seu comportament i els d’aquells qui conviuen amb ell». Amb el detall d’aquestes dades, després es poden organitzar intervencions per millorar els hàbits de recollida de la gent i incorporar noves normes socials.