Madrenas fa gala del seu llegat en un mandat amb «obstacles constants»

«En el meu discurs d’investidura del 2019 vaig prometre que m’hi deixaria la pell, i me li he deixat». Això és el que ha dit Marta Madrenas en el discurs del seu últim ple ordinari com a alcaldessa de Girona. Madrenas també ha apuntat, com ja ha dit altres cops, que han estat quatre anys amb «una carrera d’obstacles constants», que va començar amb la reacció a les sentències de l’1 d’octubre, per després donar pas al temporal Glòria i a la pandèmia, per acabar amb la Guerra d’Ucraïna i, ara, amb la sequera.

«Malgrat tot, crec que puc presentar una bona obra de govern», també ha dit l’alcaldessa. En tot cas, era «la primera a fer autocrítica» i ha assegurat que «a vegades no he sabut seduir i convèncer a la resta de regidors com calia». Al mateix temps, però, ha criticat a l’oposició perquè en alguns moments «s’ha destinat més a dificultar l’acció de govern que no a perseguir l’acord».

L’alcaldessa també ha admès que s’està passant per «uns moments que no són bons per a la política». Aquests, han provocat un «augment de la crispació», ja que el ciutadà cada cop és més exigent «envers el servei públic» i que s’acaba confonent «amb una visceralitat que va més enllà de la lògica». «Aquesta és una cara de la moneda», va apuntar Madrenas, que també va fer referència a l’altra cara, la «més amable». En aquest sentit, va destacar que Girona «és una xarxa d’entitats i persones que de forma voluntària s’han conjurat per transformar la societat». Per això, va assenyalar que «cal que tots fem un esforç per bastir ponts».

Madrenas tampoc s'ha volgut oblidar de Carles Puigdemont, amb qui «vaig entrar en la política de la seva mà». Va començar com a regidora a Girona el 2011 i «em va amarar de compromís i amor al nostre país i a la nostra gent». El març de 2016, Madrenas va substituir a Puigdemont com a alcalde de la ciutat i, «si avui soc aquí li dec especialment a ell». En tot cas, dels últims set anys va destacar dos episodis concrets: la Covid, que «ens va portar a tots els límits», i l’1 d’octubre, que «va ser un exemple del que som capaços d’aconseguir com a poble».

Amb les eleccions a tocar, l’alcaldessa ha afirmat que «és imprescindible traslladar a la ciutadania una imatge de diàleg i acords» un cop passat el 28 de maig. Tot i que ha demanat «més recursos» per a l’administració pública, i també «modificar les lleis estatals contractes del sector públic i la del règim jurídic del sector públic». A més, va apuntar que «tenim un risc real de caure en la inacció si l’Estat no és capaç de modificar aquests dos punts», el del finançament i el de la burocràcia.

Acomiadaments

«Treballo en un o dos plens més», va dir el regidor Martí Terés. Tothom va riure, però ho deia seriosament i estarien vinculats al conveni de la potabilitzadora de Montfullà i a alguns pagaments pendents a empreses. En tot cas, aquest últim ple ordinari va deixar un torn obert de paraules a tots els regidors perquè valoressin el mandat. Entre aquests, els qui segur que no continuaran en el pròxim mandat. «He tingut diferents vivències, algunes alegres i altres més preocupants», ha dit el més veterà, Eduard Berloso, qui fa dotze anys que és a l’Ajuntament. També es s'han acomiadat Marta Sureda, Eva Palau, Núria Pi, Martí Terés i Glòria Plana (Junts), Xavier Villareal, Dolors Serra, Pere Albertí i Laia Pèlach (Guanyem Girona), Juan Antonio Balbín i Jordi Calvet (PSC). També pleguen el regidor no adscrit, Daniel Pamplona, la socialista Mònica Ferrer i Míriam Pujola (Ciutadans), tot i que no han parlat.

Quim Ruhí, dels socialistes, no va assistir al ple per motius de salut. Emocionada, la portaveu de la formació, Sílvia Paneque ha explicat que li havia demanat que traslladés el seu «agraïment» perquè li «consta que tots els grups li teniu molta estima». I així va ser, molts dels regidors han donat suport a Quim Ruhí, desitjant-li una ràpida recuperació.