El Banc dels Aliments de Girona, en estat crític per l’adéu a les ajudes de la UE

Al magatzem del Banc dels Aliments de Girona gairebé ja no hi queda llet. Ni oli. I és que en la darrera entrega del Fons Social Europeu, que dos cops l’any (n’havien arribat a ser tres) els envia aliments procedents del Fons d'Ajuda Europea per als més Desfavorits (FEAD), ja no en va arribar cap litre. Aquesta ajuda, que representa el 31% de les entrades d’aliments a l’entitat, està a punt de desaparèixer per a reconvertir-se al 2024 en targetes moneder, que les persones vulnerables podran bescanviar per aliments directament als supermercats, sense haver de passar pel Banc dels Aliments.

Segons el vicepresident del Banc dels Aliments de Girona, Josep Maria Pagès, «les targetes moneder només arribaran al 10% de les famílies ateses en l’actualitat». I és que fins ara, assegura, «la política era la de menjar per a tothom, però ara passarà a ser donar més quantitat a moltes menys persones». Tot i això, vol deixar clar que «no ens oposem al sistema de targetes moneder, perquè evitarà l'estigmatització de les persones vulnerables», però subratlla que «el problema és que arribarà a moltes menys persones». A més, lamenta que «al supermercat compraran els aliments més cars, al preu de venda al públic, mentre que la Unió Europea comprava al millor postor». Amb tot, reconeix que «la situació és desesperant» i confessa que «no sé com ens ho farem, ni nosaltres ni la resta de Bancs dels Aliments, per a arribar al volum de persones que no rebran aquesta targeta». Aquest 2022, el Banc dels Aliments de Girona ha atès a 38.457 persones. Un canvi de model que, segons Pagès, portarà a moltes entitats col·laboradores del Banc dels Aliments al tancament.

Ara, però, l'entitat haurà de fer mans i mànigues per a garantir el subministrament d'aliments a les persones vulnerables que depenen de la seva assignació, tenint en compte que deixaran de rebre el milió de quilos d'aliments procedents de la Unió Europea que va ingressar l'any passat. Al setembre els arribarà l'últim lliurament, i a partir d'aleshores hauran de sobreviure amb l'aprofitament d'aliments i donacions d'excedents per part d'empreses agroalimentàries (que representen el 49% dels productes que reparteixen) i la recaptació que aconsegueixen a través de les campanyes, amb el Gran Recapte d'Aliments com a principal reclam, que representen el 20% de les entrades de productes. 

Ja fa temps, però, que han hagut de reduir la quantitat d'aliments que reparteixen entre les persones vulnerables. I és que durant el primer semestre de 2023, el Banc dels Aliments de Girona ha repartit un 27% menys d'aliments que en el mateix període de l'any passat. A més, la sequera també ha provocat que tinguessin greus dificultats per a trobar fruita i verdura fresca arreu de l’Estat espanyol. «Ara en tornem a tenir, però fa un mes era impossible, ningú ens en podia donar», assegura Pagès.

Amb tot, reconeix estar «preocupats» perquè la situació és «molt crítica», però assegura que «no ens quedarem de braços plegats». A més, fa una crida als governs, tant d'àmbit local com europeu, «a posar-se les piles, perquè sinó no arribarem». Tot i això, assegura que «treballarem per a continuar repartint i poder arribar a tothom, tot i que som conscients que haurem de reduir dràsticament la quantitat d'aliments que rep cada família».

La Generalitat, que és qui gestionarà aquestes ajudes a partir de l’any que ve, assegura a El Periódico -del mateix grup que Diari de Girona- que se n’encarregarà. «No deixarem ni una família sense accés als aliments bàsics. Per cobrir els efectes dels canvis en les directives espanyoles i europees estem treballant en noves línies d’ajudes», expliquen des de Drets Socials. A més, anuncien una aportació extra de dos milions d’euros en subvencions, que suposarà un augment del 25% dels fons que es destinen en l’actualitat.

«Són els nostres Reis Mags»

Sonia Idrovo, mare de tres fills, regentava un bar a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona, que al 2017 va haver de tancar perquè li van apujar el lloguer del local. Des d’aleshores, va dues vegades al mes al rebost de l’associació De Veí a Veí, on també fa de voluntària: «Són els nostres Reis Mags», agraeix. Idrovo encara recorda el moment en què va sortir de casa a picar a la porta dels serveis socials del barri de Sant Antoni. «Va ser dur, però ho has de fer. Vaig pensar, o vaig a serveis socials o no mengem». Durant aquests anys ha estat a punt del desnonament, però finalment ha aconseguit un pis de lloguer social. El problema, insisteix, és la conciliació i trobar una feina estable per a sortir a la superfície. «Em van proposar una formació a les vuit del vespre, però soc una mare amb tres fills, he de banyar-los, donar-los de sopar... és impossible», insisteix. Ara sobreviu amb l’ingrés mínim vital, de 546 euros al mes. Aquesta quantitat li fa impossible poder pagar la compra del supermercat i per això continua vinculada a l’entitat.

Subscriu-te per seguir llegint