Girona supera les 12.000 instal·lacions d’autoconsum solar fotovoltaic

Les comarques gironines comptaven a finals del primer trimestre amb 12.000 instal·lacions d’autoconsum solar fotovoltaic, amb una potència instal·lada de 101 MW. La potència mitjana per instal·lació és la més elevada de les quatre demarcacions catalanes.

Girona (648), Caldes de Malavella (348), Olot (332), Calonge (292) i Torroella (290) són els municipis amb més instal·lacions de les comarques gironines. Per comarques, el Gironès, la Selva, i l’Alt i els Baix Empordà superen les dues mil instal·lacions. No obstant això, on el pes de la solar fotovoltaica és més elevat és al Pla de l’Estany, amb unes 150 instal·lacions per cada 10.000 habitants.

Els enginyers gironins van visar 264 projectes fotovoltaics durant el 2022, el que representa un increment del 725% respecte al 2021. Les dades del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona mostren que aquest camp ha crescut exponencialment en els últims quatre anys, ja que l’any 2019 es van realitzar només 10 projectes d’aquest tipus. 

A tot Catalunya, entre 2019 i 2022 es van triplicar les instal·lacions solars fotovoltaiques per a l’autoconsum fins a superar les 50.000.

La potència mitjana de les instal·lacions d’autoconsum a Catalunya se situa en 8Kw, no obstant això hi ha grans instal·lacions industrials. La més gran la trobem a Sallent, i suma 3.520 KW, i la segona més important és al Far d’Empordà, amb 2.750 KW.

Les dades del Departament d’Acció Climàtica també mostren que més del 95% de les instal·lacions d’autoconsum fotovoltàic generen un excedent energètic, és a dir que genern més energia de la que pot consumir de forma immediata l’habitatge o empresa propietària de les plaques. 

Dependència del monopoli xinès

La Xina monopolitza la producció mundial de panells solars. Un informe de l’Agència Internacional de l’Energia de l’OCDE publicat fa uns mesos alertava que la quota de la Xina en totes les etapes clau de fabricació de panells solars supera el 80% i no es descarta que en algunes fases escali fins al 95% els anys vinents.

Malgrat el creixement de l’autoconsum, les instal·lacions actuals només cobreixen a l’entorn de l’1% de les necessitats energètiques de Catalunya, on l’energia nuclear es manté com a principal font d’energia. La demanda elèctrica catalana durant el 2022 va ser de 45,36 TWh, un 0,9% més que l’any anterior, però encara per sota dels registres del 2019 (47,09 TWh). La principal font d’energia va ser la nuclear, en un 53,3%, un 2,6% més que l’any anterior. Els reactors nuclears van aportar nou vegades més que l’energia hidràulica, gairebé deu vegades més que els parcs eòlics i més de 57 cops l’energia solar fotovoltaica. A la nuclear la van seguir els cicles combinats, amb una cobertura del 18% de la demanda elèctrica, afavorits pel topall del preu del gas; i la cogeneració, amb un 8%.

Pel que fa a les fonts renovables, la hidràulica va ser la més important, aportant un 5,95% de la demanda elèctrica. Es tracta, però, d’un 21% menys que l’any anterior. L’eòlica, per la seva banda, va cobrir el 5,6% de la demanda, tot i la caiguda del 9,3% respecte del 2021; i la solar fotovoltaica -sense comptar l’autoconsum- va cobrir un 0,92%, un 9,3% interanual més.

L’Observatori de les Energies Renovables ha avisat que es tracta de xifres que «allunyen» Catalunya d’assolir els objectius establerts en l’Agenda 2030. En concret, el grau de compliment es troba al voltant del 17%. «És evident que si seguim el ritme actual, no arribem», va dir Helena Badger, delegada de la principal associació d’empreses fotovoltaiques de Catalunya, UNEFCAT. 

En la presentació del seu informe anual, l’Observatori també va apuntar que constata un «preocupant refredament» en l’interès dels promotors per fer projectes d’energia renovable a Catalunya, tant per la incertesa econòmica i financera com per la percepció de l’administració catalana com a «poc eficient i resolutiva». A més, va demanar establir «urgentment» un marc regulador específic per a les comunitats energètiques.