Girona és la província amb menys casaments catòlics de tot Espanya

L’Ignasi i la Maria, de 40 i 37 anys, es casaran a principis de 2024. Es van conèixer fent tasques de voluntariat fa un any en una ONG i asseguren que «sempre hem tingut clar que ens volíem casar». Tot i ser catòlics, no són practicants i no tenen intenció pe passar per l’altar. És una decisió que, segons les dades de l’Idescat i de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), adopta cada vegada més gent. Això sí, a l’espera de veure la dinàmica definitiva post pandèmia, el nombre de matrimonis segueixen baixant i els que decideixen casar-se ho fan cada cop més tard. 

L’INE constata que només el 10,1% dels matrimonis celebrats a Girona es fan en una cerimònia de l’església catòlica. Es tracta, juntament amb Barcelona, del percentatge més baix de tot Espanya. De fet, les quatre províncies catalanes se situen entre els que tenen una taxa de matrimonis exclussivament civils més altes. A l’extrem contrari, trobem províncies com Jaén i Córdoba, on més del 40% dels casaments se segueixen fent per l’església. 

Malgrat les diferències entre territoris, les xifres de matrimonis religiosos a Girona i al conjunt d’Espanya mostren una tendència similar. La progressiva secularització de la societat i la pèrdua de rellevància social de l’església catòlica ha provocat un descens important de les noces religioses. L’any 1985, el 86% dels matrimonis a Girona passaven per l’església, deu anys més tard el percentatge va baixar al 66%, però amb el canvi de segle la tendència es va accelerar: un 39% l’any 2005, un 23% el 2010%, fins a estabilitzar-se a l’entorn del 10-13% a partir de 2012.

Aquest canvi de tendència ha propiciat que professions com les d’oficiants de cerimònies estiguin actualment en plena expansió: la demanda d’aquests professionals va créixer en l’últim any un 11% segons un informe basat en les dades de la plataforma Bodas.net. El mateix estudi assegura que la celebració dels matrimonis civils compten amb un pressupost mitjà d’uns 21.000 euros mentre que el cas dels religiosos la mitjana és un 24% més cara.

Taxa de nupcialitat a la baixa

La taxa de matrimonis a la demarcació segueix baixant cada any i se situa en 3,4 enllaços per cada mil habitants, per sobre la mitjana catalana (3,05). Les comarques amb més proporció de matrimonis són el Ripollès (3,7 bodes per cada mil habitants), i el Gironès i la Garrotxa (amb una mitjana de 3,5 per cada mil persones)

A més d’haver-hi menys parelles que es decideixen a casar-se, les que ho fan ho endarrereixen cada cop més. En aquests moments, l’edat mitjana de matrimoni se situa en 36,6 anys pels homes i 34,5 per les dones, mentre que a principis de segle era de 28 anys pels homes i 26 per les dones. Entre d’altres, els experts ho atribueixen a factors com la perllongació dels estudis, un major accés a la formació de nivell universitari, o l’encariment de l’habitatge. També influeixen altres raons de fons com l’augment d’altres formes de cohabitació, com són les parelles de fet, que poden rebaixar la freqüència dels matrimonis o endarrerir-ne el calendari.

Pel que fa als matrimonis en segones núpcies, van suposar el 20% dels enllaços, consolidant una tendència que ja ha anat a l’alça durant els darrers anys.