El Trueta fa un centenar de proves a la població per a detectar els riscos de l’ictus

L’hospital entrega premis a quatre projectes gironins enfocats a millorar la qualitat de vida d’afectats per la malaltia i familiars

Foto de família dels guardonats pel Trueta per projectes que milloren la salut de malalts d'ictus i els familiars

Foto de família dels guardonats pel Trueta per projectes que milloren la salut de malalts d'ictus i els familiars / Cedida a l'ACN per l'hospital Trueta

Laura Teixidor

Laura Teixidor

El vestíbul de l’hospital Trueta de Girona ha acollit avui els actes commemoratius del Dia Mundial de l’Ictus, orientats a donar a conèixer la importància de les tasques preventives, aprendre a identificar-ne els senyals d’avís i saber com actuar per evitar-lo.

Concretament, un centenar de persones s'han apropat a l’entrada per a informar-se sobre la malaltia i fer-se ecografies de Doppler per comprovar l’estat de les artèries. A part de les ecografies, també s'ha passat un qüestionari sobre hàbits de salut i les infermeres han mesurat la pressió, el sucre i la freqüència cardíaca.

Entre els participants que han anat a fer-se una revisió hi havia Núria Sabater de 42 anys, que venia de Forallac. «Soc professional sanitària i considero que la prevenció és fonamental, caldria destinar-hi més recursos perquè es facin més jornades com aquestes, no només ara perquè és el dia mundial».

També hi havia Petra Gil, de 82 anys, que venia de la Bisbal juntament amb el seu marit. «La nostra filla és infermera del Trueta i cada any ens insisteix a venir, hem estat molt ben atesos i per sort tot ens ha sortit bé». Finalment, Alfred Bosch venia de Sant Feliu de Guíxols i, tenint en compte que té una arrítmia, ha considerat que era important fer-se les proves per assegurar-se que tot estava bé.

D’altra banda, el cap de la Unitat d’Ictus de Girona, Joaquín Serena, ha alertat que cada vegada hi ha més mals hàbits de salut entre els joves, fet que fa augmentar els factors de risc. És per això que ha fet incís a la importància de la prevenció i la detecció ràpida en cas que es produeixi l’ictus. «Més que les proves, és important que la gent tingui consciència dels factors de risc i és habitual trobar pacients que no ho saben, tant en joves com més grans», concretava.

Aquest maí s'han fet proves a 105 usuaris, 18 de les quals presentaven un risc elevat de patir un ictus segons els càlculs d'escales predictives. Els professionals els han donat recomanacions i els faran un seguiment clínic. Així mateix s'han detectat 2 pacients amb patologia severa que seran citats a les consultes de neurologia en els propers dies.

Els premiats

Els guardonats han estat l'Associació Ictus Girona; el programa pilot Multiactivitats; el projecte Benestar per a persones i famílies que conviuen amb un Ictus i el projecte Què fem després de l'ictus?

L'associació Ictus Girona es va constituir l'any 2014 amb la finalitat d'orientar i donar suport a aquelles persones que han patit un ictus, així com el seu entorn familiar. L'entitat organitza periòdicament diferents activitats que ajuden la rehabilitació física i cognitiva, com ara tallers de diversa temàtica, fisioteràpia aquàtica o un servei d'atenció psicològica. Precisament el premi atorgat posa el focus en el desenvolupament del programa de suport psicològic, especialment en fases inicials, que serveixi d'ajuda i guia per encarar la nova situació. Olga Costabella ha estat qui ha recollit en premi en nom de l'associació.

Les terapeutes de l'Hospital de Palamós (SSIBE) Núria Sabater, Mònica Ramírez i Marcel·la Torra encapçalen el Programa Pilot de Multiactivitats, dirigit a persones que han patit un ictus més o menys recent i que presenten algun tipus de seqüela pel que fa a la mobilitat. El projecte premiat se centra en la rehabilitació posterior al tractament que es pot haver rebut a l'entorn hospitalari mitjançant l'activitat física adaptada al mateix domicili, amb exercicis de mobilitat de les extremitats o de respiració, així com a l'exterior, amb passejades curtes o treball adaptat en parcs de salut. A banda de la rehabilitació física, el segon pilar de la proposta és la creació d'espais de confiança a través de l'organització de grups de suport conduïts per un professional sanitari que acompanyi els participants en el procés. La finalitat global és fomentar el benestar físic emocional, així com augmentar l'autonomia a la vida diària i participació social i oci dels pacients.

La fisioterapeuta i psicòloga especialitzada en neurorehabilitació i acompanyament en la malaltia Anna Bertran, impulsora de l'Espai Ara i Així de Figueres, ha rebut el premi pel seu projecte de benestar mitjançant la promoció de grups de suport, consistent en la formació de grups de familiars i malalts d'ictus que permetin resoldre dubtes i plantejar qüestions com ara el paper del cuidador o acompanyant dels pacients en diferents activitats de la vida diària. Un altre grup s'enfoca com una eina del mateix malalt per compartir dubtes i conèixer experiències d'altres afectats d'ictus per sentir-se més reconfortats. El projecte és completa amb un taller que sota el títol 'Mou-te després de l'ictus' posa l'accent en la importància de l'exercici físic i la neurorehabilitació, amb activitats en grup —com ara exercicis i jocs per treballar el cos, la ment i la diversió— adaptades a les necessitats de cadascú.

Les professionals d'infermeria del Trueta Elisabet Ortiz i Anna Feliu, encapçalen el projecte Què fem després de l'ictus?, basat en xerrades informatives liderades per especialistes de diversos àmbits de la medicina, la infermeria, la psicologia, la fisioteràpia o el treball social, així com dels propis malalts i familiars. Les xerrades volen fomentar l'autonomia i la qualitat de vida dels malalts d'ictus i familiars i es desenvoluparan en llocs on sigui fàcil que es pugui desplaçar tota la gent interessada (centres cívics, biblioteques, sales d'hospitals o centres adaptats). A la vegada, es vol proporcionar material gràfic com poden ser díptics que serveixi per difondre informació rellevant vinculada a l'ictus, així com material audiovisual que continguin programes de rehabilitació que es puguin realitzar al mateix domicili. També es vol impulsar una pàgina web on els pacients i familiars puguin informar-se sobre tractaments, novetats en recerca i intercanviar recomanacions o dubtes sobre la malaltia.