Porten als jutjats el conveni de l'Ajuntament de Girona i el Consorci d'Aigües Costa Brava per l'aigua del Ter

El passat mes de setembre la plataforma Aigua és Vida va portar al jutjat un recurs contenciós administratiu contra el conveni firmat per l'Ajuntament de Girona i el Consorci d'Aigües Costa Brava. L'acord, aprovat el passat mes d'abril, encara amb l'antic equip de govern (Junts i ERC), té l'objectiu de «regularitzar» la venda d'aigua del riu Ter, a Girona, al Consorci d'Aigües de la Costa Brava. A tot això, Aigua és Vida s'hi oposa perquè creu el conveni no té en compte el poc cabal del riu Ter al seu pas per Girona i està motivat pels interessos urbanístics i especulatius de la Costa Brava i no compleix amb la Llei del Ter. Actualment, el jutge ja ha demanat documentació a l'Ajuntament, tot i que Aigua és Vida reconeix que serà un procés llarg.

Actualment, el riu Ter té un 45% menys de cabal que fa seixanta anys. El cabal del riu Ter al seu pas pel pont de la Barca, on la plataforma mesura el cabal d'aigua, va marcar mínims històrics el passat mes de setembre, situant-se en 1,62 metres cúbics per segon, molt per sota del que marca la llei (és de 3 metres cúbics per segon). En canvi, els drets d'aigua s'han ampliat un 40%, s'ha passat de poder treure 1.000 litres per segon a 1.380 litres per segon aquesta quantitat es va fixar en una concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua el 2012). «Hi ha una contradicció flagrant», ha dit el portaveu d'Aigua és Vida, Pau Masramon, en la concentració que ha tingut lloc aquest matí a la plaça del Vi, davant l'Ajuntament. Allà diferents entitats han rebutjat el conveni i han explicat els detalls de la denúncia.

Masramon també ha detallat que es va entrar la demanda als jutjats per «denunciar les irregularitats formals» que es van produir en el procés d’aprovació del nou conveni d’aquest any entre l’Ajuntament de Girona i el Consorci d’Aigües Costa Brava. Tot i que sap que serà un «procediment llarg», el portaveu d’Aigua és Vida confia en el fet que quan surti la sentència -«sigui favorable o no»- hagi pogut ajudar a tenir una informació que ara no tenen per «manca de transparència» i també a «sensibilitzar la població» del tema.

Per la portaveu de SOS Costa Brava, Eugènia Pascual, «l’aigua és un dret humà» i, per això, s’hauria de donar prioritat al «consum humà» i la «producció d’aliment» abans que utilitzar l’aigua per «béns recreatius». A més, ha recordat que la plataforma ha lluitat per frenar «la bogeria urbanística» al litoral gironí (arribant a aturar 15.000 habitatges), i amb aquest conveni «perilla aquesta lluita». A més, ha apuntat que cal ser «curosos» amb la gestió de l’aigua per la situació de sequera.

El portaveu de la Comunitat de regants de la Séquia Monar, Miquel Casals, també ha deixat clara l’oposició contra el conveni. «Deixaran sense aigua els usuaris d’una séquia històrica», va dir, i també ha afegit que moltes famílies viuen del cultiu. «Sense aigua res d’això és possible», ha sentenciat. Per últim, la portaveu d’Enginyeria sense Fronteres, Laura Vidal, ha dit que «el cas de Girona és un cas més de la mala gestió de l’aigua» perquè es «prioritzen els recursos econòmics per davant dels socials i ambientals».

L’Ajuntament demana informes

L’Ajuntament de Girona s'ha negat a fer declaracions sobre el tema. Tanmateix, sí que el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, va fer parlar per TV3 i va afirmar que havia demanat informes als serveis jurídics de l’Ajuntament per saber si les coses s’havien fet «com tocaven». Cot també va remarcar que el nou equip de govern (Guanyem, Junts i ERC) s’havia trobat amb aquest conveni ja firmat, però intentaran «regularitzar-ho al màxim i que sigui el màxim de transparent possible». A més, estan a favor que les anitats hagin presentat el contenciós.