Premi Cultura | Albert Serra: L'"enfant terrible" del cinema

Darrere les seves ulleres de sol negre i el seu bigoti perfilat tan caracerístic hi ha Albert Serra (Banyoles, 9 d’octubre de 1975), director, guionista i productor considerat com un dels referents contemporanis més importants del món del cinema a nivell internacional. Quan s’escrigui una nova història del cinema, Serra haurà de tenir un capítol només per a ell. Serra no deixa indiferent a ningú. Mai. Ni amb les seves creacions cinematogràfiques ni amb les seves declaracions i opinions sobre altres directors, pel·lícules o films. És un cosmopolita, influenciat per la cultura i els autors francesos -molts dels seus premis li han atorgat a França- però sens dubte és el director gironí de major projecció i reconeixent internacional. I ho és, no únicament per la seva obra, sinó també perquè vagi on vagi fa honor i ostentació sempre al seu origen: Banyoles. 

Albert Serra sent una autèntica fascinació per França. S’ha guanyat a pols el títol d’»enfant terrible» com a persona transgesora, rebel i...el més important: brillant. I aquest país li ha retornat aquesta relació d’amor amb els premis més prestigiosos. Serra és un director únic al qual li agrada treballar amb actors que no són professionals. La seva darrera pel·lícula és Pacifiction, un thriller hipnòtic rodat durant una llarga temporada a la Polinèsia Francesa, que va estrenar al Festival de Cannes, competint per la Palma d’Or. També l’any passada, la pel·lícula va ser escollidacom la Millor Pel·lícula de l’any, segons la prestigiosa revista francesa Cahiers du Cinéma, va guanyar el Premi Louis Delluc i va obtenir nou nominacions als premis César. Aquest any ha guanyatdos premis César en les categories de Millor Fotogafia i Millor actor per a Benoît Magimel. Totes les seves creacions tenen el seu accent particular. El salt internacional va ser amb Honor de Cavalleria, una adaptació més que lliure de l’obra literària més universal: el Quixot estrenada a la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Cannes del 2006 i considerada una de les millors pel·lícules de l’any per Cahiers du Cinéma. 

Tres anys després va tornar a Cannes amb El cant dels Ocells,i els primers premis li van arribar el 2013 amb Història de la meva mort, guardonada amb el Leopard d’Or al Festival de Locarno i considerada una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker. A partir d’aquest moment la seva trajectòria internacional es va consolidar. El 2016 presenta La mort de Lluís XIV, que rep el premi Jean Vigo i va obtenir set nominacions als Premis Gaudí. 

Els premis i reconeixements, però, van continuar venint des de fora. El 2019 torna al Festival de Cannes amb Liberté, amb la qual guanya el Premi Especial del Jurat.