Les aules de Girona han assumit l’arribada de 515 nous alumnes aquest primer trimestre de curs

L’Ajuntament apunta que el nombre d’estudiants que marxen a altres ciutats és similar i que això permet l’equilibri

La majoria de nous matriculats són de Catalunya i de la resta de l’Estat

El curs passat, el diferencial va ser de 118 alumnes nous ja que en van arribar 758 i en van marxar 640

Una aula d’un centre educatiu, en una imatge d’arxiu.

Una aula d’un centre educatiu, en una imatge d’arxiu. / Alex Guerrero

Tapi Carreras

Tapi Carreras

En el que portem de curs, les aules dels centres educatius gironins han estat l’escenari de l’arribada de 515 nous alumnes que han iniciat les classes amb el curs ja començat. La majoria de nous estudiants són d’infantil i primària (332 alumnes) tot i que també n’hi ha de secundària (183). Malgrat que pugui semblar un número molt elevat fins al punt que tensi les ràtios de les aules, des de l’Ajuntament de Girona s’explica que la xifra d’estudiants que marxen de les aules de Girona per anar a viure amb la seva família a un altre poble és similar.

La regidora d’Educació, Queralt Vila, explica, per exemple que l’any passat, entre tots els cursos d’infantil, primària i secundària hi va haver un diferencial d’increment de 118 alumnes, tot i haver arribat 758 alumnes a la ciutat. Això vol dir que el curs passat es va incrementar un 0,79 % la matrícula si es compara des de l’inici fins al final de curs. Es considera una percentatge molt menor que no provoca cap distorsió a cap grup. El gruix és d’alumnat d’infantil i primària (entre 300 i 500 per curs), mentre que a secundària hi ha una quantitat més baixa (entre 100 i 300).

L'origen de l'alumnat

Vila considera que l’arribada de nous d’alumnes en aquest primer trimestre no es pot considerar que tingui un «ritme fora de l’habitual» ni que sigui «extraordinària». Detalla que la majoria de persones en edat d’estudiar que van a viure a Girona són de poblacions gironines i catalanes. Això comporta que la llengua no sigui cap impediment per poder enganxar-se ràpid al curs. També arriben molts estudiants de la resta de l’Estat. En un menor ordre hi ha alumnes estrangers. Sobretot d’Hondures i del Marroc.

El primer trimestre és quan hi ha l’arribada més massiva de nous alumnes. Una segona onada es produeix al gener. Quan les mares o pares canvien de població perquè van a treballar a un altre lloc o perquè al seu país d’origen a acabar el curs (en estat on ara és estiu). Durant resta de curs la matriculació de nous alumnes és un degoteig molt menor.

Com es fa la distribució

Quan arriba un infant a la ciutat, va, amb la seva família, a inscriure’s a l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME). En un termini molt curt de temps ja se li assignarà un centre. És ràpid perquè existeix una Comissió de Garanties d’Admissió que es reuneix setmanalment i va distribuint els nous alumnes. Una setmana es tracten els casos d’infantil i primària la setmana següent els de secundària. Hi ha, representants dels centres, de l’Ajuntament i de la Generalitat. Es té en compte la proximitat del centre amb el domicili i no se separen els grups de germans, segons ha relatat la regidora d’Educació. També hi ha equilibri entre els centres públics i els concertats. Hi ha més entrades als públics que als concertats, perquè hi ha més centres, però proporcionalment, hi ha igualtat.

Subscriu-te per seguir llegint