La màgia de Croàcia amb els penals finiquita l'epopeia japonesa

Benvinguts al naixement d'un nou heroi del futbol. Món, heus aquí Dominik Livakovic, modest porter del Dinamo de Zagreb en el seu dia a dia, monstruós gegant a Qatar, amb un Clark Kent del Mundial. Més poderós que Alemanya, més fort que Espanya, un sol home per a frenar l'epopeia més gran que ha sabut dibuixar aquesta edició de la Copa del Món. El Japó i el seu esperit stakhanovista han sucumbit a vuitens de final davant la inabastable magnitud d'un porter que ha aturat tres dels quatre penals llançats pel conjunt nipó.

Avança Croàcia a quarts de final, on se les veurà amb el Brasil o Corea del Sud. Avança submergida en una agonia de la qual és mestra. A dues tandes de penals i a una pròrroga va sobreviure fa quatre anys per a aconseguir el subcampionat a Rússia. Ara, calca la primera etapa d'aquell viatge de somni. Diu Luis Enrique que els va demanar fa temps als seus jugadors que assagessin mil penals per a la seva posada a punt per a Qatar. A Croàcia potser no n'han llançat abans, però dona la sensació que Livakovic si n'ha aturat un milió.

Escàs ambient

Ha estat segurament l'encreuament de vuitens amb menys ambient del Mundial. Els croats cabien dins d'un grapat d'autobusos i els japonesos en una flota una mica més gran, però tampoc massa. Tenien els asiàtics, això sí, el suport dels locals, que s'embolicaven amb samarretes i banderes del Japó en els immensos limítrofs de l'estadi Al Janoub, que tanca ja les portes al torneig. Cosa que la seva gespa, tot sigui dit, agraeix.

Guanyava el Japó a la graderia i durant uns minuts també va aconseguir fer-ho a la gespa. El secret de la selecció asiàtica és que res del que fa sembla tenir sentit i en realitat té tot el sentit del món. Pretén guanyar amb el seu futbol, però també rebentant a base de paradoxes els cervells dels seus oponents, generant en ells aparents contradiccions que en realitat formen part del seu mesurat, coherent i reeixit pla de partit.

Exemple pràctic. Treu un 'gilicórner' prop del descans, se la comencen a passar prop de la banda, els croats es queden amb cara de no entendre res del que està passant i llavors apareix el centre. Per aquí apareix Yoshida, que en lloc de rematar la deixa morta a l'àrea petita. El maquiavèl·lic pla el culmina Maeda, rapat, amb un finíssim bigoti i una coqueta perilla, per a caçar la pilota, amb la murrieria i la destresa d'un ratolí que veu caure un trosset de formatge d'una taula.

Japó - Croàcia | El gol de Daizen Maeda

Poc de Modric

Fins llavors, totes dues seleccions s'havien repartit el domini del joc sense excessius sobresalts. Més esmolat Japó en l'inici, Croàcia ha anat equilibrant forces, però sense excessiva intensitat i amb escassa precisió en l'últim terç del camp. Modric apareixia poc, atabalat pels migcampistes nipons, i això li restava molts bitllets.

El gol de Maeda ha servit perquè Croàcia espavilés a la volta de vestuaris. Molt més intensa i decidida a avançar línies, ha trobat de seguida la recompensa al seu pas endavant al partit. El mèrit final va ser per a Perisic, que va convertir un enviament diagonal del central Lovren en un poderós i bell cop de cap cap a la xarxa.

Primera pròrroga

Modric, Budimir i de nou Perisic han tingut en les seves botes el punt de la victòria balcànica a la segona meitat, enfront d'un Japó que s'anava minimitzant. El duel, no obstant això, s'ha anat empastant amb l'avanç dels minuts fins a dirigir-se a la primera pròrroga d'aquest Mundial.

Més del mateix en el temps suplementari, en el qual la millor basa per a trencar l'empat eren els poderosos serveis de banda de Juranovic, encara que la millor ocasió ha estat del japonès Mitoma. Amb els dos equips conformes amb l'empat, amb Modric a la banqueta des del 98, els penals s'han fet inevitables.

Japó - Croàcia | Tanda de penals

I en ells, Livakovic ha frustrat a Minamimo, Mitoma i Yoshida, en aquest ordre. Només Asano, en la tercera execució, ha aconseguit batre'l. La fallada de Livaja en el tercer llançament croat ha allargat lleugerament el suspens, però Pasalic ha confirmat la passada croata en el quart. La condició d'heroi sol adjudicar-se al llançador del penal definitiu, però a Al Wakrah no va haver-hi dubte. Món, heus aquí Dominik Livakovic.