«Sense ficció» descobreix la història de l’activista Enric Duran

El documental «Robin Bank» repassa la trajectòria de l’home que va estafar 39 entitats bancàries per obtenir mig milió d’euros en préstecs

Enric Duran en una imatge del documental «Robin Bank».  | CCMA

Enric Duran en una imatge del documental «Robin Bank». | CCMA / ddg. girona

ddg. girona

«Un lladre o un idealista disposat a jugar-se la llibertat personal per una causa justa?» Aquesta és la pregunta que es fa la directora de Robin Bank, Anna Giralt, en començar el documental amb la intenció que sigui el mateix Enric Duran, en recerca i captura des del 2017, qui resolgui el dilema i qui expliqui, també, què en va fer, exactament, dels diners estafats als bancs. Reconegut amb el premi al millor documental del FIC-CAT i amb el premi Docs del públic del festival DocsBarcelona l’any 2022, Robin Bank, que el programa Sense ficció estrena aquesta nit (22.05 h, TV3), recupera la història d’Enric Duran des que va decidir abandonar els estudis i dedicar-se, segons explica la seva mare, a «canviar el món».

Conegut com el «Robin Bank», Duran va descobrir, el 2005, la manera d’encadenar sol·licituds de préstecs en diferents entitats sense que els bancs afectats poguessin controlar l’existència dels crèdits anteriors. Tot això abans de la crisi econòmica que esclataria el 2008. «Vaig demostrar que els sistemes de control bancari no funcionaven perquè no van detectar que m’estava endeutant cada vegada més», explica el mateix activista, capficat en crear un sistema econòmic alternatiu .

«Va ser un visionari -diu el periodista Antonio Baños- capaç d’anticipar que el cicle expansionista rebentaria aviat». El documental recull també el punt de vista d’Arcadi Oliveras, mort el 2021, que va conèixer molt bé Enric Duran: «Jo li vaig fer saber que aquest tipus d’actuacions no eren del meu grat. La meva manera de pensar és que no es pot actuar deshonestament amb la banca per molt responsable que sigui, que ho és, del crac econòmic».

Duran no es va presentar al judici en què la Fiscalia li demanava vuit anys de presó per estafa i falsedat documental. Des de llavors viu clandestinament, amb l’amenaça d’una ordre de recerca i captura. La directora del documental aconsegueix trobar-s’hi, de nit, en algun port de França.

Subscriu-te per seguir llegint