Em menjaria amb gust un tall de pernil de porc clonat? Ho dubto. Crec que em faria gust de fotocòpia. Escric això mentre observo una fotografia de Kaká, el primer porc espanyol clonat. ?L'assumpte d'espanyol no sabem si és ?perquè ha nascut a Espanya o perquè els seus pares han estat els components d'un equip d'investigadors murcians, potser per les dues circumstàncies. El cas és que es tracta d'un porc espanyol, precisió necessària quan el món és ple de nacionalitats i de porcs. Observo, dic, la fotografia del porc, i no hi trobo res anormal. Tampoc trobàvem res anormal en l'ovella Dolly, que en pau descansi. I no obstant això, tant l'ovella, la nacionalitat de la qual no recordo, com el porc espanyol ens produeixen cert rebuig.
La nostra aprensió, segons llegeixo, no està justificada. Kaká és tan porc (i tan espanyol) com un porc espanyol qualsevol. La qualitat de la seva carn dependrà ara de la seva alimentació i de la seva qualitat de vida. Si menja glans i fa exercici, produirà un pernil de primera. Si s'alimenta a base de pinsos i es mou poc, la seva carn farà gust de cartró d'embalar. Caldria preguntar-se què preferiria hom menjar, si peus de porc espanyol clonat o de porc (espanyol també) engreixat de manera artificial. No sabem a quina carta quedar-nos, la veritat. És com si et donen a elegir entre un Rolex fals o un rellotge de marca poc coneguda vertader. O entre una bossa de Louis Vuiton autèntic i un d'imitació. L'autèntica, si no te'l regala un gàngster, com a Rita Barberá, et surt per un ull de la cara. El d'imitació, sent pràcticament igual, costa dos duros. Podria donar-se, a més, la circumstància, que el d'imitació fos espanyol mentre que el genuí fos francès.
Difícil elecció, ja que afecta de manera simultània la cartera i els sentiments. Crec que la fotografia de Kaká, el porc clonat i espanyol, em torba perquè ?remou alhora els meus gustos ?gastronòmics i les meves emocions patriòtiques. En el que té de clon em fa una mica de fàstic. Però en el que té d'espanyol (a la vegada que murcià) aconsegueix despertar el meu orgull. El que té de bo tot això és que ell no s'assabenta de res.
