El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut no va decidir dijous passat que, cada vegada que la ministra de Sanitat i presidenta d'aquest ens es desplaci en el seu cotxe oficial, el xofer l'acomiadi lliurant-li una factura simbòlica en la qual consti el preu del trajecte si Trinidad Jiménez hagués d'abonar-ho, com li passa a la majoria de contribuents. No obstant això, el susdit Consell sí que va decidir castigar els ciutadans que visitin les urgències hospitalàries. Se'ls posarà vermells adjuntant-los un document en el qual figuri el cost de l'atenció que han rebut, el qual surt de la seva butxaca mitjançant els mètodes d'exacció habituals i recent perfeccionats pel Govern.

El cotxe oficial dels alts càrrecs -per no parlar de l'ús i abús d'avions- surt més car que un jubilat al llarg de la seva existència. No obstant això, el tantes vegades citat Consell s'acarnissa contra els ciutadans literalment de carrer, als qui es penarà a partir d'ara amb una "informació a l'usuari del cost dels serveis sanitaris consumits, mitjançant factures ombra". El Govern s'ha pres la crisi com l'oportunitat d'executar la seva venjança contra els ciutadans, perquè es manté virginal en mesures cap als causants de la depressió econòmica, que tenen nom, cognoms, sigles i jubilacions multimilionàries.

El mateix dia en què s'acusava els ciutadans de recórrer a la Sanitat quan sagnen -sortiran amb una vena i una factura infamant-, un altre titular informava que "La Reina anul·la un viatge en helicòpter de Madrid a Toledo". Els dispendis ombra d'aquest tipus de desplaçaments tampoc seran subministrats als seus beneficiaris ni, més important, als qui els sufraguen amb els seus impostos. La reunió del Consell ubicu en aquest article es congratula del pacte interregional, a l'hora de picar als presumptes malalts. Les comunitats autònomes han trobat per fi el consens, encara que sigui en contra dels ciutadans.

Sanitat no dóna l'abast. En l'escalafó dels qui han d'esforçar-se per equilibrar els seus comptes, s'ha col·locat en cap als "usuaris", culpables d'emmalaltir amb massa avidesa. L'última posició -que comporta per tant un esforç succint- correspon a les autoritats sanitàries, fàcils d'identificar perquè disposen de cotxe oficial i altres prebendes. De fet, hi ha més candidats a gestors que a pacients. Es veu que Espanya compta amb els pitjors malalts i amb els millors governants del planeta. La precarietat sanitària no ha alleujat els deliris cubans del Consell, quan celebra el sistema vigent com "un dels que tenen millors resultats del món", seleccionant acuradament els índexs favorables.

En contra del que sostenen Zapatero i els seus col·legues occidentals, els malabarismes dels operadors "sense escrúpols" -per posar-ho en paraules d'Obama- del casino borsari emmalaltiran la resta de la població. Convé preocupar-se, quan el benemèrit Consell admet que "l'actual crisi econòmica" comporta "un descens rellevant de la recaptació fiscal", que es tradueix en una "menor disponibilitat de recursos" i en una "difícil situació pressupostària" que "podria posar en risc la qualitat i equitat del sistema". El fosc condicional ha de llegir-se en present d'indicatiu. Almenys, els infal·libles senyors del totxo han condemnat a la malaltia milers de ciutadans.

Potser el malson apocalíptic descrit pel Consell sigui prematur, perquè en el document que utilitza per ofendre els ciutadans i per redactar un panegíric sobre les autoritats sanitàries, s'inclou una humorada. Els gestors es feliciten per "la qualitat i la cohesió" en "la gestió de l'alerta pandèmica per la grip A", traduïda en la deixalla de milions de costosíssimes vacunes. Amb el suport entusiasta de les comunitats de PP i PSOE, el Govern es disposa a rebaixar l'assistència sanitària mentre segueix invocant el déu de formigó. A més de no comprar pisos a preus extravagants, els espanyols insisteixen a posar-se malalts. Algú ha d'ensenyar-los que la sanitat no surt gratis, a diferència del poder.