Fa unes setmanes explicava que Salt no era el Bronx. Aquest gran sector nord-americà i la població del Gironès acumulen problemes semblants. La població immigrada és la de més ràpid creixement, a causa de l'alta taxa de fecunditat de les dones llatines residents als Estats Units, i també a causa de la immigració legal i il·legal provinent d'Amèrica Llatina i el Carib. Existeixen molts habitatges buits per la seva degradació i altres pisos on viuen tietes, àvies i cosins en un espai molt reduït. Al barri de Nova York s'hi fan inversions multimilionàries per ajudar la gent i que surtin de la misèria. A Salt, tres administracions invertiran 28 milions d'euros per enderrocar bona part -no tots, ni de bon tros- dels infrahabitatges; els pisos on viu més gent del que és saludable o on no viu ningú perquè és un niu de runa. Quina és la gran diferència? Són els mateixos veïns els que es neguen que els arreglin Salt. Però, els mateixos que avui protesten faran cua aviat per saber en quin lloc de la Massana els reubiquen. Perquè es moren de ganes de marxar del centre de Salt. Però mentrestant insisteixen que no volen ser el Bronx. Per a les coses bones, tampoc.
