o sé com dir-t'ho ni perquè faig l'esforç d'apel·lar una altra vegada al teu sentit comú, si fins ara mai m'has volgut escoltar ni fer cas. Potser somio l'absurda il·lusió que el teu gran triomf "mundial" de diumenge, forjat amb la contribució de tots els nostres fills alhora amb independència de les seves filiacions, et pugui fer canviar d'opinió o d'actitud. I com sempre, no vull perdre cap oportunitat, per petita que sigui, de fer que el nostre matrimoni, que és de conveniència i es va pactar sense demanar-nos l'opinió a cap dels dos, pugui funcionar de manera civilitzada i respectuosa, que són precisament les condicions mínimes que garanteixen l'èxit a unions com la nostra. I ja sé que aquesta és pràcticament l'única idea que compartim -la plena consciència que sols ens costarà sobreviure i que necessitem intercanviar-nos amb els que ens volten-. En canvi, mai hem après a valorar i a estimar les nostres diferències. I fixa't que no et faig cap retret perquè sóc conscient que d'això en tenim la culpa tots dos.

Hem arribat a un punt en el qual aquelles poques coses que ens unien estan a punt d'anar-se'n en orris, perquè jo ja no puc respectar la teva autoritat i tu no pots continuar menyspreant la meva voluntat. Hem viscut plegats durant molts anys, però la convivència i les experiències comunes, enlloc d'apropar-nos, ens han separat encara més. Si no posem cadascú de la nostra part, perdrem tot el que hi havia entre nosaltres. Els temps han canviat i ja no tens dret a esperar que accepti tot el que m'imposes sense qüestionar-ho. Avui, la violència de gènere és un delicte tipificat al codi penal i ja no tinc por al teu exèrcit. Si no vols aprendre a respectar la meva voluntat, si no intentes comprendre el que reivindico, no tindré mes remei que cercar seguretat i creixement en un altre context, del qual ja no voldré que formis part. Com qualsevol dels nostres fills, també jo tinc dret a donar-te l'esquena si ets incapaç de guanyar-te el meu respecte cada dia.

Fa dos dies, lluny de casa, els nostres herois ens han tornat a demostrar que junts podem esser més forts i fer coses grans. Ara però, ja compto les hores fins que tornaràs a fer teu tot el mèrit. Els temps en que eres Una, Grande y Libre i en què em podies fer callar, ja han passat. Serem lliures quan entenguis que la llibertat significa que tothom pot fer el que li sembla, grans quan comprenguis el concepte de la generositat i una -no sé si mai més serem una sola cosa, però dependrà de tu que així sigui-.