Ahir es van complir 20 anys de la mort d'un gironí universal: Xavier Cugat. El 27 d'octubre de 1990 el polifacètic Cugui va morir pràcticament a l'oblit a Barcelona. Vint anys després encara resta oblidat. La ciutat mai li ha tributat l'homenatge que es mereixia i amb el temps que ha passat difícilment ho farà. L'Ajuntament, només en època de l'alcalde Nadal li va dedicar una rambla a Fontajau, un fet que sempre va agrair profundament. Va fer el pregó de Fires de 1986 i llavors poca cosa més. Nascut l'1 de gener de 1900 a la plaça de l'Oli, sempre que podia parlava de la seva Girona. Ja se sap que mai ningú és profeta a la seva terra i a Hollywood sempre li van fer més cas que aquí. L'únic record que encara es manté viu és el que li va tributar la desapareguda Granja Mora. La Maria Carme i en Raimon li van dedicar un gegant a ell i la seva musa, una reproducció a escala, uns pins i al local sempre hi sonaven les cançons de la seva cèlebre orquestra. Cugat va ser enterrat un plujós dia de Sant Narcís i quasi en l'anonimat. Durant un temps una placa ha recordat la casa on va néixer. És tot el record que en queda.
