Un cop més, gràcies a la nostra potent xarxa social d'amics amb els quals intercanviem llibres, relació, debat, etc..., com en Jordi, que ens acaba de recomanar-deixar dos nous llibres sobre la crisi del capitalisme global. Un és El banco, cómo Goldman Sachs dirige el mundo, de Marc Roche; i l'altre Y más allá del crash del popular i apocalíptic Niño Becerra. Començarem per aquest, ja comentat per un servidor, d'un article molt difós per Internet, fins i tot llegit pel mateix catedràtic d'economia a la Ramon Llull de Barcelona.

És una llàstima que tan bon analista econòmic sigui en excés empíric, pragmàtic, liberal i davant la crisi del capitalisme no doni alternatives socialistes, sinó la reforma del sistema per experts, per nous supertecnòcrates esclaus de les noves tecnologies futuristes. Becerra és partidari com els del Club de Bidelberg i els "Iluminatis" d'en Rockefeller del govern mundial, o sigui de les renovadores oligarquies elits al servei de les multinacionals capitalistes dels EUA i l'OCE europea. Que tenen por pel seu projecte global, de la independència de la Xina, Rússia, com a líders dels nous països emergents... el Brasil, l'Índia.

El nou llibre d'en Becerra manté les seves velles tesis de la fi de l'estat del benestar i la proletarització de la classe mitjana, i que vénen temps de retallades, de pobresa i de supercontrol i pèrdua de llibertats i drets socials. El que li critiquem és que com a dèspota il·lustrat, és un pessimista, no creu que les classes populars ni els seus intel·lectuals crítics ni polítics progressistes s'uneixin per transformar l'injust món ni del capitalisme tardoral, en la seva fase final de triomf-decadència, Becerra no nega els excessos, irracionalitat barbàric i alhora hipermodernitat, hipertècnica industrial, consumista del sistema capitalista. I que té els anys comptats. El problema que no sabem que serà el que seguirà. Becerra es fa més de 50 preguntes, amb resposta, sobre tots els problemes econòmics, són com un diccionari de la crisi econòmica. És un llibret apassionant que es llegeix d'una tirada per la multitud d'informacions, idees, etc.

El capítol que ens ha interessat més és la cronologia, comentada, del naixement i evolució del capitalisme, són unes 85 pàgines que no es poden deixar perdre. L'anàlisi de la dinàmica creativa, depredadora, innovadora, destructiva, explotadora del món, dels homes i de la natura per unes minories de països, creadors de la burgesia, i del capital, i la seva fase superior imperial, mundialista, des que comença el 1536 pel pastor protestant Calví. Als empiristes anglesos com John Locke, als Stuart Mill dels puritans holandesos, als banquers italians, i als enciclopedistes i il·lustrats francesos, on Voltaire serà el primer especulador capitalista. A John Law, creador del paper moneda a França el 1720.

Repetim, Becerra, com a autor no marxista ni dialèctic, sol analitzar la fase expansiva hegemònica innovadora del capitalisme, no les explotacions industrials. O sigui el de les classes antagòniques que des de la crítica d'El Capital de Marx, s'han oposat a la irracionalitat antihumanisme, de no acceptar que la tesi de Hobbes que l'home és un llop contra els altres homes, és l'home burgès, capitalista, que és un depredador. Aquest brutal individualisme de tots contra tots del Darwin, que sols se salva el més fort, són les filosofies dels ideòlegs de la burgesia imperialista que vol dominar pel seu profit tot el planeta. Aquestes idees d'autors com Hobbes, o Schopenhauer, Nietzsche, Heidegger, dominen part de l'alta i baixa culta occidental des dels filòsofs, artistes, a superherois dels còmics, cinema, cantants de rock, etc.

I què dir de les tres pàgines del postfaci. És un rèquiem terrible a la desaparició de la declinant societat de consum, on perdrem tots, feines, educació, sanitat, llibertats, democràcia, participació. Un planeta global dirigit per experts, tècnics en una societat de ciència ficció, súper tecnologia informatitzada, el món hipermassificat, robotitzat de les novel·les d'en Ballard, Orwell, etc.