Per primera vegada no he pogut veure la final de Champions a la fresca. Els governants gironins van eliminar les carpes de la Devesa tot prometent trobar "alternatives" a l'esbarjo ciutadà. L'espera és vana. Quan un polític assegura que busca "alternatives" -a l'estat precari de sanitat i ensenyament, a l'atur, al que sigui- vol dir que es posa en mans de la providència, entesa aquesta com que amb sort aparegui aviat un nou motiu d'indignació popular que faci oblidar l'anterior.

No és casualitat que abans ja s'eliminés el "Menjars del món", es prohibís beure al carrer i es criminalizin locals que permeten fer-ho. Tot el que suposi esbarjo barat i, sobretot, que impliqui competència al poderós lobby de l'oci, és eliminat per decret, que és com es fan les coses en les democràcies modernes. Ja s'ha llançat algun globus sonda sobre "el model" de barraques de fires. Tenen els dies comptats.

Poder beure's una cervesa i ballar o xerrar tota la nit per només 3 euros no és digne d'un ajuntament convergent. Les carpes van començar essent el temple de la pijeria gironina, i aleshores sí, aleshores el model valia la pena: allà es trobava la Girona-de-tota-la-vida comparant bronzejats i mostrant l'últim model de nàutiques. Un paradís convergent. Però amb el temps van degenerar de tal manera que s'hi podien trobar sudaques, moros i inclús gironins en risc d'exclusió social, que és una manera de dir pobres sense embrutar-se la boca. Al final hi havia tanta barreja que no es distingia un gironí de bé d'un sudaca, i fins aquí podíem arribar. Un no imagina l'alcalde Puigdemont ni la regidora Madrenas compartint espai amb gent que beu cervesa a morro, potser parla castellà -horror- i a sobre és incapaç de gastar-se 30 euros en una nit, com dicta el Manual del Bon Convergent Gironí.

Les carpes són un símptoma de la Girona -la Catalunya- que estan construint: només per a ells, siguin qui siguin ells.